Aquests dies, en llegir els diaris, he trobat diverses notícies que goso qualificar d´esgarrifoses i que sembla que no ens afecten, que només ens fan una mica de pessigolles a l´epidermis. Segons un estudi d´Arrels, Càritas i Prohabitatge, a Catalunya hi ha unes 8.000 persones sense sostre o que dormen en albergs i centres d´acolliment, sempre per un temps limitat. Aquestes persones són 30.000 a tot l´Estat. La situació d´aquestes persones va lligada normalment al rebuig de la societat i el procés per recuperar-se i tornar a la normalitat de vegades és inviable. Cal tenir en compte que una bona part tenen problemes de tipus psíquic i arrosseguen algun tipus de dependència o drogoaddicció. La seva recuperació és un procés llarg que requereix molt de temps, suport i recursos. Aquest tipus de pobresa és producte del sistema neocapitalista.

La setmana passada els diaris parlaven de la mort d´un indigent que, amb altres, dormia al monument a Colom, a Barcelona, i va caure des d´una alçada d´uns tres o quatre metres. També llegíem que l´Ajuntament de Barcelona té problemes per cobrar les sancions que, en virtut de l´ordenança cívica vigent, imposaren a una cinquantena de sense sostre per fer un «ús inadequat de l´espai públic»: orinar i dormir al carrer...

Mentrestant, la despesa militar prevista als pressupostos de l´Estat espanyol per a l´any 2007 és de 17.405 milions d´euros, o sigui, més de 47 milions d´euros diaris, o sigui, 395 euros per habitant i dia (65.600 pessetes). Aquesta despesa, podem considerar-la necessària i útil? Quina és la situació de perill que la provoca? Cal mantenir un exèrcit que costa tants diners? Pensem en els indigents sense sostre: quina quantitat diària fóra necessària per atendre´ls com a persones i facilitar-ne la recuperació social per convertir-los en éssers normals, capaços de conviure amb normalitat amb la resta de la societat? No es podria retallar aquest pressupost brutal i utilitzar-ne els diners per a finalitats socials?

També hem llegit que avui, a Girona, els cent cinquanta assistents a la cimera hispanofrancesa dinaran a Sant Pere de Gallligants i que el dinar serà servit pel que és, segurament, el restaurant més car de la ciutat. A més del cost estricte del dinar també ha calgut instal·lar un sistema de climatització del local i condicionar-lo per a l´acte. Veiem que la cimera ha fet venir a Girona centenars de periodistes i de policies. Sembla que també hi ha una parada militar a la plaça del Vi. Tot plegat, quin cost té? Qui el paga? L´Ajuntament de Girona? El govern de Madrid? Donada la situació de pobresa de gairebé el 20% de la població i la misèria absoluta de les persones sense sostre, es pot justificar el cost de la cimera? No es podria fer el mateix amb un cost molt més reduït? Els assistents no deixen de ser persones que, en principi, són al servei del ciutadà.

I veiem que la societat en general és insensible a aquestes notícies, no la preocupen, li rellisquen, hi posa pell morta. És fruit de la sobredosi d´informació? De l´individualisme competitiu cada vegada més present? Què cal fer per trobar un camí que ens sensibilitzi i ens permeti sortir d´aquesta situació d´abúlia, de desinterès, gairebé de mort social?

Aricle de Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau de Girona