Ara que s'acosta la celebració del judici contra els ciutadans detinguts perquè tenien detergent a casa seva, convé fer-se la pregunta i plantar cara a la cessió de les llibertats conquerides amb esforç de moltes generacions.

Membre de Justícia i Pau

JOAN SURROCA I SENS.

A finals d'aquest mes d'octubre tindrà lloc el judici a uns veïns de Banyoles i d'altres llocs de Catalunya que passen un malson des que una nit de gener del 2003 van ser detinguts (operació Estany). En aquell moment, el president Aznar passava per un mal moment per dues qüestions: d'una banda, el descrèdit que havia arribat després del cas Prestige i, de l'altra, li calia justificar d'alguna manera l'entrada a la guerra d'Iraq. El detergent Dixan trobat al domicili dels detinguts es va convertir en la possibilitat de fer-lo passar per «napalm casolà»!

L'11 de setembre del 2001, amb la caiguda de les Torres Bessones, s'inicia una gradual cessió per part de la ciutadania de les llibertats conquerides amb esforç per moltes generacions que ens han precedit. Preferim mirar cap a un altre lloc davant els veritables atropellaments, abusos de poder, arbitrarietats i evidents profanacions del drets humans a canvi de quatre bagatel·les per satisfer el consumisme. Un desconfia ja de les possibilitats de l'espècie humana. Estem a un pas de la nostra ruïna moral, per més que vinguem d'una civilització teixida amb la creativitat i el rigor.

Què hi ha darrere de tot plegat? No és realment una necessitat de provocar per justificar el fet d'entrar en acció? No oblidem que els EUA, l'any 1898, van entrar en guerra amb Espanya per l'enfonsament del vaixell Maine, però només uns anys després es va descobrir que els explosius els havia col·locat l'exèrcit nord-americà. Recordem també que l'any 1941, a Pearl Harbor, varen morir més de 2.300 soldats nord-americans a causa d'un bombardeig.

L'any 1966 es va saber que Roosevelt estava informat sobre el bombardeig però no va fer res per evitar tantes morts i així justificar l'entrada dels EUA a la Segona Guerra Mundial. L'any 1967, l'enfonsament de dues fragates nord-americanes al Vietnam va permetre l'inici d'una guerra després de culpar el Vietcong. Ha estat més tard quan s'ha sabut que l'enfonsament va ser «voluntari». Un centenar de persones que es troben dalt de tot de les finances, la política, la indústria i els mitjans de comunicació es reuneixen cada any discretament. Formen el selecte Club de Bilderberg i són elles les que dissenyen el rumb del món. Caigut el mur de Berlín i sense l'enemic soviètic hagueren d'inventar un nou Eix del Mal a qui dirigir l'odi col·lectiu i així poder «amagar» la seva set de petroli, de guanys econòmics basats en la indústria armamentista i els beneficis que hi ha darrere qualsevol operació de construcció d'un país prèviament destruït. El món musulmà ha estat l'objectiu a provocar, a fustigar i a escanyar. No paren fins que aconsegueixen enverinar prou l'ambient per aconseguir respostes violentes i així iniciar una dinàmica que no acaba en els guanys econòmics. Volen infondre la por suficient a la població per imposar retallades de llibertat. Interessen súbdits i no ciutadans, aposten per escoles i universitats que ensinistren, però no eduquen ni formen ciutadans. Hem permès els escenaris d'Afganistan, d'Iraq i del Líban, entre d'altres. Fa uns anys, era impensable un Guantánamo. Només de comprovar les reverències dels polítics occidentals a un personatge com Putin, un pensa el pitjor.

Què hi ha darrere de l'operació Estany? El jutge Polanco, que va ser suspès de funcions pel CGP, segons totes les fonts com a càstig per haver arxivat l'operació Estany, ho va dir ben clar en unes declaracions: «Yo tengo la seguridad, la tenía y la sigo teniendo, de que estos cuatro señores de un grupo de dieciséis que estuvieron una larga temporada en prisión no han hecho absolutamente nada. Los puse en libertad porque no tenía ni un solo indicio de culpabilidad de estos señores. Los romanos mandaban a los cristianos a las fieras por el mero hecho de serlo, y los nazis a los católicos, judíos y gitanos. Tengo que pedir respeto a los musulmanes porque hay mucha gente magnífica y honrada».

No ens podem permetre arribar mai més tard.

EL PUNT – 23 d’octubre de 2006