El reduït territori del massís del Montgrí (té una superfície total protegida pel PEIN de 3.768,10 ha) permet extreure una informació molt precisa per comprovar a quin món vivim. És una muntanya que es va salvar d´algunes monstruositats en època de la darrera dictadura, com aquella que pretenia construir-hi un circuit de Fórmula 1 o la macrourbanització que edificava tota la costa de penya-segats des de l´Estartit a Montgó, firmada per l´inefable arquitecte Oriol Bohigas!

Si en aquells temps es va barrar el pas a aquests despropòsits és, en bona part, perquè els nivells de cobdícia no havien arribat, ni de bon tros, a les cotes actuals. Estem en democràcia, sí, però la democràcia actual, tant feble, tant prima, està a mans dels negocis. Observar com progressa l´enorme forat de la pedrera d´Ullà, sense que ningú amb responsabilitats hi posi fre, em sembla deplorable.

Encara que a l´empresa explotadora l´emparin permisos aconseguits fa anys, les nombroses irregularitats detectades i els resultats d´una extracció, segurament inimaginable en el seu moment, són motius suficients com per trobar normatives superiors per invalidar un nyap. Fa falta pedra, diuen; és que quan manqui pedra arreu començarem a gratar les muntanyes de Montserrat?

El Montgrí va cremar de dalt a baix ara fa dos anys en un dia de tramuntana. El foc va causar perjudicis ambientals i econòmics de considerable envergadura i, tot i que es va iniciar amb les guspires d´un transformador de Fecsa Endesa, aquesta companyia no ha assumit cap responsabilitat.

Els pagesos no han rebut compensacions per part de qui va oblidar la més elemental de les obligacions, que consisteix a mantenir net el terreny prop de llocs amb alt risc de guspires.

Fecsa-Endesa, la mateixa companyia que tants bons consells de sostenibilitat ens transmet per ràdio (hipòcrites!), és també la companyia responsable, ara fa poc, que quedessin electrocutades cinc cigonyes, a Salt i a Castelló d´Empúries, malgrat que uns estudis previs alertaven de la perillositat d´algunes línies elèctriques per a aquestes aus. Qui posarà l´esquella al gat de l´empresa Fecsa-Endesa?

Això sí, es parla del futur Parc Natural del Montgrí. És una total contradicció permetre l´estat de coses actuals i convertir en Parc Natural un territori que no inclou la pedrera d´Ullà perquè, vergonyosament, la cota que el delimitarà quan arriba a la pedrera puja per deixar-la lliure d´una rapinya, d´un robatori públic que tothom pot evidenciar.

El Parc Natural servirà per atraure més personal a un territori extremament dens i poblat, incitarà la construcció de cinturons d´edificacions al voltant del Montgrí, a la plana de ciment i, a manera de compensació, podrem anar d´excursió escolar amb els nostres infants a aquest parc musealitzat i ensenyar-los què és un pi (degudament senyalitzat), amb indicadors de tots colors que ens delimitaran les rutes que hem de seguir, i es repoblarà de conillets i d´aus per fer-nos unes fotos a manera de minisafaris fotogràfics.

Crearà llocs de treball, diuen. Més en crearem si decidim cobrir la muntanya amb una bona capa de pòrtland i després la pintem d´un verd ben bonic! El Montgrí com a reserva índia artificial en un Empordà que en pocs anys l´especulació més salvatge, més desconsiderada i més poca-solta haurà destruït del tot. Una destrucció democràtica. El Montgrí, com a exemple dels resultats del nostre progrés i, evidentment, de la nostra ignorància.

Article de Joan Surroca i Sens
Justícia i Pau Girona
DIARI DE GIRONA – 19 d’agost de 2006