El 15 d’octubre de 1981 s’anunciava que Justícia i Pau començava la campanya "Objectiu 0,7%", no només per aconseguir que l’Estat espanyol complís les resolucions de les Nacions Unides que demanaven als països industrialitzats un ajut mínim del 0,7% del PIB pels països més necessitats, sinó també com a excusa per aconseguir altres resultats: la sensibilització i l’acció ciutadana, l’educació pel desenvolupament, la igualtat ...Érem conscients que el 0,7% no era la solució dels enormes problemes dels països empobrits i que sense un ordre econòmic internacional just  ben poca cosa faríem, però crèiem que valia més una acció que mil excuses.

La campanya feu forat a les comarques gironines. L’ajuntament d’Arbúcies assumí com a pròpia la campanya organitzant campanyes de sensibilització entre els ciutadans i destinant el 0,3% del pressupost municipal a cooperació. Altres ajuntaments s’hi anaren afegint. El juny de 1985 es reuniren a Arbúcies i l’any següent a Salt, en l’assemblea constituent del Fons Català de Cooperació. La campanya continuà i l’any 1994 es feren a tota Espanya acampades populars (més de 60 tendes al Parc Central de Girona).

I ara on estem? Què fem? Sembla com si se’ns hagués mullat la pólvora, com si el primer problema de la humanitat ja no existís. Sóc dels que crec que la solidaritat internacional no sols ha d’augmentar sinó que ha de millorar. Ara que venen eleccions ens demanaran el vot i nosaltres què els demanarem? En els programes electorals, on trobarem el compromís de lluita per les desigualtats socials i els drets humans per a tothom?

Jordi Planas Bosch (Justícia i pau Girona)

Article publicat al Diari El Punt el 19 de febrer de 2015