Article d'en Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau Girona, publicat al Diari de Girona el dia 3 d'agost de 2015.

 

"La pena de mort és un signe peculiar de la barbàrie" (Victor Hugo)

Fa un mes, Justícia i Pau i ACAT de Girona vam fer un acte per reflexionar sobre la pena de mort. La darrera reforma del codi penal ha restablert la cadena perpètua, abolida per la Constitució de 1978, ara amb el nom de "presó permanent revisable" i el fet que massa sovint en publicacions o tertúlies hi ha qui demana el restabliment de la pena de mort, m'ha fet decidir a parlar-ne.
El 2014 es van executar 607 persones a 22 països. Però la manca d'informació fa creure que la xifra real és molt superior. La majoria de les execucions es van fer a la Xina, l'Iran, l'Aràbia Saudita, l'Iraq i els Estats Units. La Xina considera "secret d'estat" la informació sobre les execucions però, segons diu una ONG xinesa, poden haver estat 2.400 el 2013.

El 2013 les execucions van ser 778, molt superiors a les de 2014. Però cal tenir en compte que el 2013 hi va haver 1925 condemnes a mort a 57 països, mentre que el 2014 han estat 2.466 a 55 països. La causa de l'augment és, sobretot, la inestabilitat a Egipte i Nigèria.

A l'acte esmentat vam projectar la segona part del documental La espalda del mundo, de Javier Corcuera. Hi parla Thomas Miller que feia divuit anys que era al corredor de la mort i ja havia tingut onze dates d'execució. Sempre havia proclamat la seva innocència i el 2005 se li va concedir la revisió del procés. No he aconseguit saber el resultat de la revisió. També s'entrevista el capellà i altres funcionaris de la presó, que accepten les execucions amb una fredor escruixidora. Així mateix hi surten familiars de víctimes d'assassinat que voldrien que els culpables no fossin executats.
És interessant saber, com a prova que la pena de mort no és dissuasòria, que el Canadà la va abolir el 1976 i en 25 anys l'índex d'homicidis va disminuir més del 40%.

Chateuabriand deia: "la pena de mort només s'ha perpetuat com una espècie de crim legal". Crec que la pena de mort és una venjança legal, una reminiscència de la Llei del Talió. I en una societat civilitzada i majoritàriament cristiana la venjança no es pot permetre. Els qui ens diem cristians creiem que Déu no vol la pena de mort. Si resseguim els Evangelis veurem que Jesús rebutja sempre la violència i, per tant, la pena de mort. Recordem l'episodi de la dona adúltera que havia de ser apedregada (Jo 8,1-11).

La pena de mort és un càstig inhumà, venjatiu, que malgrat la legalitat que tenia es va aplicar, i s'aplica, moltes vegades injustament. Els gironins tenim viu el record de Carles Rahola, afusellat el març de 1939 a la tàpia del cementiri de Girona. La seva condemna es va justificar amb alguns articles que havia publicat al diari L'Autonomista. Va ser un cas clar de venjança dels vencedors de la Guerra Civil sobre els vençuts i d'injustícia legal. Rahola és l'autor del llibre La pena de mort a Girona sobre les execucions fetes a la ciutat els segles XVIII i XIX. Al final del llibre es referma en la seva oposició a aquesta pena i desitja que mai més no s'alci el patíbul al clos de la ciutat ni en cap altre lloc del món.

Són exemplars les paraules amb què Modest Prats va acabar una reflexió sobre aquesta pena inhumana: "Jo mateix ho puc dir. Sóc fill d'un home que fou condemnat i executat, quan jo només tenia tres mesos, i ell acabava de fer vint-i-cinc anys. Perquè voldria que ningú mai més no es trobés en aquesta circumstancia lluito per l'abolició de la pena de mort i per un país reconciliat, on no hi hagi venjances, ni odis; on no hi hagi esclaus i lliures, sinó igualtat i fraternitat. És la lluita de la victòria de la pau, és la conseqüència d'una fe que, sota l'impuls de l'Esperit, em porta a dir a Déu: Pare Nostre".

Tot i que a l'Estat espanyol la pena capital no és vigent, cal que tinguem plena consciència ètica del seu caràcter injust i venjatiu i que, mitjançant les campanyes de les ONG que s'hi han especialitzat, treballem activament per aturar les execucions anunciades i aconseguir que l'ONU proclami una moratòria en l'aplicació d'aquesta pena arreu del món.