Estat d'opinió GironaArticle d'en Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau Girona, publicat al Diari de Girona el dia 13 de desembre de 2015.

Desigualtat i propietat

Faig servir el mateix títol de l'Agenda Llatinoamericana 2016, que enguany celebra el vint-i-cinquè aniversari. L'Agenda, per si algú encara no la coneix, vol conscienciar els lectors i moure'ls per treballar cap a la realització de la utopia que representaria l'aplicació de la Declaració de Drets Humans arreu del món i en tots els seus articles. Acostar-nos a la igualtat suposaria acostar-nos a la justícia i a l'eliminació de la pobresa i l'explotació.


Em sembla un títol ben adient. A Girona mateix, només d'observar al nostre voltant veiem com ha crescut la desigualtat: persones que furguen als contenidors de deixalles per veure què poden aprofitar, més persones sense sostre, més atur, disminució de les prestacions socials de tot tipus...
Als primers articles de l'Agenda hi he trobat dades escruixidores que em sembla que val la pena de compartir:


Es pot pensar que aquestes dades macroeconòmiques no s'ajusten a la realitat concreta del nostre país. I potser és cert, però les dades de casa són gaire diferents? Si mirem l'informe Xifres de Catalunya 2015, editat per l'Idescat, veiem que l'atur és del 23,8% per als homes, el 22,4% per a les dones i el dels joves fins a vint-i-cinc anys és el 50,2%. A la Unió Europea, quin contrast!, els percentatges són el 10,8%, 10,9% i 23,5% respectivament. El risc de pobresa a Catalunya ha passat del 19,2% el 2010 al 20,9% el 2014 (dades del Dept. de Benestar Social i Família). I s'han retallat la majoria de prestacions socials.

No vull afeixugar els possibles lectors amb més xifres. Sí que voldria remarcar que davant de tanta explotació, de tant treball insegur i cada vegada més mal retribuït, hi ha una manca de reacció de la ciutadania sorprenent, una submissió al dictat del gran capital especulatiu que, en definitiva, és qui dicta als governs allò que han de fer.

S'acosten les eleccions al Parlament espanyol i és decebedor que les enquestes pronostiquin que el partit que ha governat els quatre anys darrers, que ha dut a terme les retallades en el terreny social, que va decretar una reforma laboral nefasta, que ha rescatat la banca amb els diners del fons de pensions, que ha retallat els drets i les llibertats dels ciutadans, segurament tornarà a tenir majoria absoluta.

Tan mesells som? Tan incapaços de reaccionar? Recordem el poema d'Espriu: "Envilit per l'afalac al ventre, / per la por, / s'ajup sota el fuet / amb foll oblit / de la raó / que té". No vulguem ser com aquest gos envilit. Reflexionem a fons davant els aspectes socials dels programes de les diferents candidatures i votem amb consciència i dignitat.