Un dels temes d’estiu ha estat el dels manters o top manta i el problema que diuen que representen per als botiguers. Hi ha hagut un ventall d’actituds que van des de la dels ajuntaments de Calafell i el Vendrell, d’assignar un espai de venda per a aquestes persones (cal no oblidar mai que són persones amb tots els drets) per fer-se enrere al cap de pocs dies, fins a la de l'Ajuntament de Roses que un dia diu que multarà els compradors i un altre demana més presència dels Mossos per perseguir els venedors.

En repassar diaris hi trobo opinions que vénen de diferents sectors:

"Venc per poder sobreviure", Ahmed, senegalès.

"No tenen cap altra manera de guanyar-se la vida", Pau Rius, advocat.

"Una part important del material arriba en grans contenidors als ports de Barcelona i Algesires", subinspector de la Policia Municipal de Cambrils. Ell mateix també diu que la major part dels beneficis d’aquest comerç va a parar a empreses xineses.

No sé si es pot fer una estadística real de les pèrdues que aquesta venda alternativa representa per a fabricants, distribuïdors i comerços per veure’n l’abast. El que sí que tinc clar és que si vull comprar un CD del quintet de corda opus 104 de Beethoven, no l’aniré a cercar al comerç paral·lel. O el mateix si vull qualsevol article de qualitat. Sóc conscient, i crec que la majoria de compradors també en són, que els productes que ofereix aquest canal són de baixa qualitat i que no se’n pot esperar un bon resultat. Crec que la compra que es fa als manters és, en molts casos, instintiva, compulsiva o compassiva.

D’altra banda aquest tipus de venda serveix per poder sobreviure amb estretors els qui la practiquen. La majoria no tenen altra possibilitat d’obtenir diners. Sí, aquesta venda és il·legal; però llavors, quines sortides podem oferir a aquestes persones: delinquir robant en camps i galliners, fent estrebades a persones ancianes, ...?

En una reunió a l'Ajuntament de Girona se’ns deia que les úniques partides del pressupost que no han disminuït enguany són les de Serveis Socials, Educació i Seguretat. A la conferència inaugural del III Campus per la Pau, el senyor Rafael Grasa, president de l'ICIP, deia que la "seguretat" és una condició indispensable per a la pau. I en ambdues ocasions em vaig preguntar i encara em pregunto: els representants institucionals, quan empren la paraula seguretat, de què parlen?

Potser parlen del dret que tenim tots a la seguretat alimentària, que ens garanteixi aliments suficients i saludables? A la seguretat d’allotjament, en habitatges individuals o col·lectius, per aixoplugar-nos? A la seguretat de l’educació independentment de l’edat de cadascú. Em temo, però, que quan ens parlen de seguretat ens parlen de la dels qui estem ben establerts, tenim feina i uns ingressos garantits, un habitatge més o menys digne on aixoplugar-nos,... I la seguretat que proposen és protegir-nos dels nouvinguts pobres, dels exclosos i marginats per evitar que ens prenguin res d’allò que considerem nostre. I així el que fan és protegir, fer segur, el sistema social farcit de desigualtats del nostre país. Es diu que som el país de la UE-15 amb més desigualtat socials.

Potser cal donar als nouvinguts (la majoria dels manters en són) la seguretat que seran atesos en les seves necessitats elementals: alimentació, vestit, habitatge, educació, salut, ... I aquesta seguretat només pot venir de les administracions públiques. No pot dependre d’entitats solidàries, laiques o religioses, que mai no donaran l’abast a facilitar la inclusió d’aquells qui són en risc de marginació, exclusió o reclusió.

D’altra banda, no fora més fàcil i barat, sabent com i on arriba el producte, anar de dret als distribuïdors, que deuen ser els qui fan el negoci, i no perseguir els venedors manters i garantir-los la subsistència amb dignitat?

XAVIER MERINO I SERRA, membre de Justícia i Pau
DIARI DE GIRONA, 11 de setembre de 2010