Article de Xavier Merino, membre de Justícia i Pau Girona, publicat al Diari de Girona, el 25 de març de 2013

 

 

El P. Santi Thió ha tingut l'encert d'incloure al seu llibret de reflexions quaresmals el Pacte de les Catacumbes, signat per uns quaranta bisbes, il·luminats per l'Esperit, el 15 de novembre de 1965, poc abans d'acabar el Concili Vaticà II, després d'una missa celebrada a les Catacumbes de Santa Domitila. Aquests bisbes es comprometeren a portar una vida pobra i senzilla: en definitiva, a "ser fidels a l'esperit de Jesús". Atès l'interès del document, el reprodueixo, tot i que per qüestions d'espai, no pot ser íntegrament.

"Nosaltres, bisbes, reunits al Concili Vaticà II, conscients de les deficiències de la nostra vida de pobresa segons l'Evangeli; (...) amb humilitat i amb consciència de la nostra feblesa, però també amb tota la determinació i tota la força que Déu ens vol donar, ens comprometem al que segueix:

Procurarem viure segons la manera ordinària de la nostra població en el que respecta a casa, menjar, mitjans de locomoció i tot el que se'n desprèn.

Renunciem per sempre a l'aparença i la realitat de la riquesa, especialment en el vestir (vestimentes riques, colors cridaners) i en símbols de metalls preciosos (aquests signes han de ser evangèlics). Ni or ni plata.

No posseirem béns mobles ni immobles, ni tindrem comptes al banc a nom propi; i, si cal posseir alguna cosa, ho posarem tot a nom de la diòcesi, o de les obres socials o caritatives.

Confiarem la gestió financera i material de la nostra diòcesi a una comissió de laics competents (...), a fi de ser menys administradors i més pastors i apòstols.

Rebutgem que (...) ens anomenin amb noms i títols que expressen grandesa i poder (Eminència, Excel·lència, Monsenyor, etc). Preferim que ens anomenin amb el nom evangèlic de Pare.

En el nostre comportament i relacions socials evitarem tot el que pugui semblar concessió de privilegis, primacia o fins i tot preferència als rics i als poderosos (per exemple, en banquets oferts o acceptats o en serveis religiosos).
Evitarem propiciar o adular la vanitat de qualsevol pel fet de recompensar o sol·licitar ajuts, o per qualsevol altra raó. Convidarem els fidels que considerin donació seva la participació normal al culte, a l'apostolat i a l'acció social. 

Donarem tot el que calgui del nostre temps, reflexió, cor, mitjans, al servei (...) de les persones i dels grups treballadors i econòmicament febles i subdesenvolupats (...).

Donarem suport als laics, religiosos, diaques o sacerdots que el Senyor crida a evangelitzar els pobres i treballadors, compartint la seva vida i el treball.

(...) Procurarem transformar les obres de beneficència en obres socials basades en la caritat i en la justícia, que tinguin en compte a tots i a totes (...).

Farem el possible perquè els responsables del nostre govern i dels nostres serveis públics decideixin i posin en pràctica les lleis, estructures i institucions socials (...) per a la justícia, la igualtat i el desenvolupament harmònic i total de tots els homes i per a l'adveniment d'un ordre social nou i digne de fills d'homes i de fills de Déu.

Perquè la col·legialitat dels bisbes troba la seva plena realització evangèlica en el servei en comú a les majories en misèria física, cultural i moral -dos terços de la humanitat- ens comprometem: a compartir, segons les nostres possibilitats, en els projectes urgents dels episcopats de les nacions pobres; a demanar junts, a nivell d'organismes internacionals (...) l'adopció d'estructures econòmiques i culturals que no fabriquin nacions pobres en un món cada vegada més ric (...).

Ens comprometem a compartir la nostra vida (...) amb els nostres germans en Crist (...) perquè el nostre ministeri constitueixi un veritable servei. Així, ens esforçarem per "revisar la nostra vida" amb ells; buscarem col·laboradors, per poder ser més animadors segons l'Esperit que caps segons el món; procurarem fer-nos (...) presents, ser acollidors; ens mostrarem oberts a tots, sigui quina sigui la seva religió".

Podem imaginar com seria la nostra Església si els bisbes adoptessin aquests criteris evangèlics? La pobresa, la manca de poder, no els faria molt més propers al poble, sobretot als més pobres, que van ser els preferits de Jesús? Francesc I, acabat d'elegir, sembla que vol seguir aquest camí. Li permetran? Tant de bo!

Si algú vol el text complet del document i les referències evangèliques que fonamenten cada punt, pot demanar-m'ho.

XAVIER MERINO I SERRA, membre de Justícia i Pau

Diari de Girona, 25 de març de 2013