Girona

Adreça: C. Antic Roca, 38 bis, 17003, Girona
Adreça electrònica: justiciaipaugirona@gmail.com
Responsable: Albert Quintana
Web: justiciaipaugirona.blogspot.com.es 
Twitter: @justiciaipau_gi

Justícia i Pau Girona és una comissió compromesa amb la cultura de pau. Per això, treballa activament per al desarmament, l’aprenentatge de la convivència des del reconeixement de la igualtat, la mediació i el respecte dels drets humans. A més, s’ha implicat socialment en la sensibilització per l’acollida als refugiats.

Article d'en Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau Girona, publicat al Diari de Girona el dia 13 d'abril de 2015.

 

Avui, 10 d'abril, m'ha colpit la notícia publicada en aquest diari amb el títol "Tallen la llum a les 150 persones que viuen a la zona del Pirulí". He trobat que era una notícia brutal. Pot ser veritat? he pensat. I com que ens diuen que cal contrastar la informació, he mirat l'altre diari local i no he sabut veure que en parlés. Però he pensat que una notícia signada amb nom i cognom per la redactora del diari havia de ser certa.

El 15 d’octubre de 1981 s’anunciava que Justícia i Pau començava la campanya "Objectiu 0,7%", no només per aconseguir que l’Estat espanyol complís les resolucions de les Nacions Unides que demanaven als països industrialitzats un ajut mínim del 0,7% del PIB pels països més necessitats, sinó també com a excusa per aconseguir altres resultats: la sensibilització i l’acció ciutadana, l’educació pel desenvolupament, la igualtat ...Érem conscients que el 0,7% no era la solució dels enormes problemes dels països empobrits i que sense un ordre econòmic internacional just  ben poca cosa faríem, però crèiem que valia més una acció que mil excuses.

JP i CaritasDiari de Girona - Càritas Diocesana de Girona ha signat un conveni de col·laboració amb Justícia i Pau pel qual ambdues entitats acorden programar iniciatives conjuntes destinades a la promoció dels drets humans, l'educació per la pau, la lluita per la justícia i la sostenibilitat social i ecològica.

L'acord, rubricat pel director de Justícia i Pau a Girona, Albert Quintana, i pel director de Càritas, Ramon Barnera, té vigència d'un any i preveu la creació d'una comissió mixta que es reunirà dos cops, al final del curs escolar i durant el primer trimestre, per elaborar la programació conjunta i fer el seguiment del conveni. 

Així mateix, les dues organitzacions han pactat fer difusió interna dels actes que cadascuna organitza entre els seus membres i han previst que un representant de Càritas participi en les reunions del Consell de Justícia i Pau. 

Justícia i Pau i Càritas van constatar que ambdues entitats comparteixen principis i valors educatius envers una acció transformadora de la societat i del país que vivim, "unes coincidències que es donen principalment en els àmbits de la promoció dels drets humans, els valors de la pau i la lluita per la justícia social", va recordar el director de Càritas Diocesana de Girona, Ramon Barnera. 

"El que fa l'acord -afegeix el màxim dirigent de Càritas a Girona- és posar per escrit coses que les dues entitats ja sabíem: que compartim una sèrie de principis i valors i que tenim voluntat de tirar endavant projectes conjunts amb l'objectiu de potenciar i difondre aquests valors comuns", va afegir. 

"Per part de Justícia i Pau - indica el seu director Albert Quintana- la signatura d'aquest conveni suposa enfortir el treball conjunt que ja s'havia iniciat i sumar els actius de les dues entitats. Amb el propòsit d'incrementar la sensibilització de la societat a partir de la denúncia de la vulneració dels drets humans i socials, i de compartir la recerca d'alternatives que promoguin el bé comú i la cooperació per tal de trencar el cercle de la pobresa a que ha abocat moltes persones la crisi que patim". 

El conveni no preveu cap dotació pressupostària específica i es mantindrà en vigor fins el 28 de febrer de 2015, amb la possibilitat que es prorrogui si les parts així ho volen.

Foto: Diari de Girona

XAVIER MERINO I SERRA, membre de Justícia i Pau

Aquest matí, de bona hora, he anat a passejar per la Vall de Sant Daniel per gaudir del despertar de la primavera. Quan, de tornada, m'he assegut en un banc davant del monestir he vist que venia una persona amb el caminar feixuc, lent i cansat. L'aspecte era de persona sense llar, pobra i immigrada. Vestida amb roba espellifada com feia temps que no veia, la cara sense cap expressió, la mirada morta.

Una altra persona s'ha aturat al seu davant, li ha donat unes monedes i li ha dit que al cap de poc trobaria una fleca on podia comprar pa. El sense llar ha agafat les monedes sense dir res, sens cap canvi en l'expressió de la cara ni en la de la mirada. Totalment inexpressiu, com absent. Després ha reprès el seu camí penós cap a la ciutat.

Confesso que l'aspecte més que lamentable d'aquella persona m'ha impactat i m'ha interpel·lat fortament. Ara que s'acosta Setmana Santa podria dir que és un veritable eccehomo, el reflex de la desolació total, de la misèria absoluta. I he recordat els quinze morts de Ceuta i totes les persones que miren d'arribar a territori espanyol des del Marroc. Persones que fugen de la fam, de la misèria i de la violència que impera als seus països d'origen. Persones que esperen trobar una vida millor entre nosaltres. He imaginat les penalitats del viatge que aquesta persona deu haver fet, potser durant anys, per arribar a aquest estat d'abandó, de derrota, a l'exclusió integral, a la depressió sense sortida.

A començament de tardor vaig enviar un correu al regidor de Serveis Socials de l'Ajuntament per interessar-me per les previsions fetes, de cara a l'hivern, per atendre els sense llar que malviuen amb nosaltres. La resposta, a través d'un funcionari, va ser: "(...) ens consta i tenim contacte amb unes 225 persones que viuen sense llar en diferents indrets de la ciutat. (...) Des de la Sopa mantenim un professional que estableix contacte i cert seguiment amb aquesta població, que sovint no vol ser atesa o adreçar-se als serveis socials. Com cada any, quan arriba l'hivern i en els dies de més fred s'obre les portes del centre a més persones, es fa vigilància amb policia municipal en determinats llocs on sabem que pernocten algunes persones, es dóna prioritat als més grans i malalts. També ONGs com (...) surten al carrer a fer atencions especials i en moments que ha fet un fred excepcional, s'han pres mesures especials com utilitzar albergs, pensions o altres instal·lacions".

I penso: el professional de la Sopa deu haver tingut contactes amb aquesta persona que he vist avui? Deu haver rebutjat l'atenció dels Serveis Socials? Quins deuen ser els motius que fan que aquest tipus de persona sovint no vulgui ser atesa pels Serveis Socials?

I també he pensat en la possibilitat que la persona que he vist tingui problemes de salut, potser greus. I no he pogut evitar de recordar Alpha Pam, vint-i-vuit anys, que el 21 d'abril passat va morir a Mallorca amb els pulmons rebentats en un bassal de sang, com explicà l'antropòleg Gerard Horta en un article a Vilaweb. El novembre de 2012, quan ja es trobava malament, va ser visitat per diversos metges del CAP de Can Picafort. El febrer de 2013 el deriven a l'Hospital d'Inca per fer-li una radiografia de tòrax i valorar el que podria ser "un cas primari de tuberculosi". El 5 d'abril es neguen a fer-li la radiografia i al cap de quinze dies mor. El seu company de viatge diu que a l'Hospital d'Inca ja li havien denegat l'atenció sanitària diverses vegades.

Diari de Girona, 26 de març de 2014

http://www.diaridegirona.cat/opinio/2014/03/26/llar-esperanca-vida/662347.html

Conferència del jesuïta José Ignacio Gonzàlez-Faus a partir del seu quadern, publicat per Cristianisme i Justícia, titulat "Una església nova per a un món nou".

Dia: 29 de gener de 2014
Hora: 19 h
Lloc: Casa de Cultura de Girona
Organitza: Justícia i Pau de Girona