Girona

Adreça: C. Antic Roca, 38 bis, 17003, Girona
Adreça electrònica: justiciaipaugirona@gmail.com
Responsable: Albert Quintana
Web: justiciaipaugirona.blogspot.com.es 
Twitter: @justiciaipau_gi

Justícia i Pau Girona és una comissió compromesa amb la cultura de pau. Per això, treballa activament per al desarmament, l’aprenentatge de la convivència des del reconeixement de la igualtat, la mediació i el respecte dels drets humans. A més, s’ha implicat socialment en la sensibilització per l’acollida als refugiats.

Article de Xavier Merino, membre de Justícia i Pau Girona, publicat al Diari de Girona, el 25 de març de 2013

 

Conferència-col·loqui amb motiu del 30è aniversari de l'assassinat d'Òscar Romero, sota el títol "Bolívia, una revolució democràtica", a càrrec de Rafael Garcia Mora, sj, doctor en Biologia i director de la Fundación Acción Cultural Loyola. La xerrada tindrà lloc a les 20 h a l'Aula C de la Casa de Cultura de Girona.

Presentació del documental "Ahimsa-contra la guerra", del Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs, de Justícia i Pau.

 

"Totes les persones tenen el mateix dret als béns que són necessaris per a l'existència. Per tant, tot ésser humà té dret a viure i, consegüentment, a tenir els mitjans per alimentar-se, vestir-se i tenir una casa. Un bon criteri per comprovar la bona marxa d'un país no és el nombre dels seus milionaris, sinó el fet que ningú no passi fam" (Gandhi)

En llegir aquest pensament de Gandhi m'he revingut de les persones que darrerament veiem per Girona remenant contenidors d'escombraries a la percaça de quelcom per menjar. Aquestes persones, la veritat, passen força desapercebudes, potser perquè veure-les ens molesta èticament i estètica. En repassar informacions recents sobre el tema veig coses que em criden l'atenció:

- El regidor de Serveis Socials de Girona es reuní amb diverses cadenes de supermercats per aconseguir que el menjar que és a punt de caducar no es llenci, sinó que es col·loqui en prestatges a fi que les persones necessitades puguin retirar-lo. El mateix regidor proposa que aquests aliments se situïn en locals adjacents als establiments per tal de no destorbar-ne la venda normal. Pregunto: els supermercats, disposen de locals adjacents que no utilitzin? És una bona idea però, no és el mateix Ajuntament qui hauria de recollir els aliments i fer-los arribar a l'economat de Pedret que és, em sembla, l'únic que hi ha a Girona? No és funció primordial de l'Ajuntament vetllar perquè totes les persones que viuen a la ciutat disposin dels aliments suficients i no passin gana?

- El Banc dels Aliments i Càritas demanen que aquest material es distribueixi a través dels economats que gestionen. Això podria evitar la picaresca que qui retira els aliments no sigui qui realment els necessita.

- Una cadena catalana de supermercats ja ha arribat a un acord amb el Banc dels Aliments, a nivell de tot Catalunya, i aquesta entitat recollirà i repartirà els aliments retirats de la venda. Mentre que una altra cadena, de marca alemanya, ja ho lliura a entitats que es dediquen a donar-ho a la gent necessitada.

- Alguns supermercats han contractat un servei d'escombraries que recull aquests productes i, segons tinc entès, el mateix camió ja els trinxa directament. La solució més còmoda, més fàcil i menys solidària i responsable.
- Hem sentit moltes vegades que no hem de donar diners a les persones que en demanen a la via pública perquè l'Ajuntament no permet que, a Girona, ningú passi gana ni visqui a la intempèrie. Això, ara mateix, encara és així?

Algunes dades sobre productes alimentaris malbaratats que se'ns faciliten fan escruixir les consciències: amb el menjar que es llença als EUA es podrien alimentar mil milions de persones; a Europa es destrueix gairebé el 50% del menjar que es produeix; a l'Estat espanyol uns tres milions de tones anuals de productes alimentaris es desaprofiten; a Catalunya, el 58% del menjar que es llença procedeix de les llars.

Recomano informar-se amb la lectura del llibre de Tristram Stuart, Alianza Editorial, juny 2011, Despilfarro. El escándalo global de la comida.

Aquesta informació ens pot portar a una reflexió individual profunda per veure com va la nostra sensibilitat (o la nostra consciència, com vulgueu), envers les persones necessitades del nostre entorn que, per causes que no se'ls poden atribuir, no tenen prou ingressos per proveir-se del menjar necessari ni per tenir un sostre digne. Hem pensat mai en el deure ètic o moral de -en un sistema econòmic injust i ple de desigualtat- portar una vida més austera, menys consumista, i compartir amb els necessitats part del que nosaltres tenim i a ells els manca? En aquests dies de fred intens, ens podem quedar tranquils a casa, ben peixats i calentons, i oblidar-nos dels qui no tenen sostre o l'aliment necessari?

La crisi, provocada pel sistema econòmic global, colpeix a tort i a dret sense mirar a qui fa mal. A més d'ajudar els qui ho necessiten ens cal cercar mesures per combatre la injustícia social i la desigualtat que impera.

XAVIER MERINO I SERRA, membre de Justícia i Pau
Diari de Girona, 27 de febrer de 2012

 

El 31 de maig el Govern anuncià una retallada del 55% al pressupost de Cooperació al Desenvolupament, que passà de 49 milions d'euros el 2010 a 22 milions per al 2011. Aquest pressupost el gestiona l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, que haurà de patir un ERO, el primer en una agència pública catalana, que pot suposar l'acomiadament de bona part de les persones que hi treballen.

L'any 2001, el Parlament aprovà per unanimitat la Llei de Cooperació al Desenvolupament, 26/2001, publicada al DOGC 3551 d'11 de gener de 2002, signada pel llavors president, Jordi Pujol, i la consellera de Governació i Relacions Institucionals Núria de Gispert. La llei preveia assolir, com a màxim l'any 2010, el percentatge del 0,7% dels ingressos corrents incondicionats destinats a cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional. Amb la darrera retallada, el pressupost de 2011 representa una inversió del 0,18% d'aquests ingressos, o sigui, poc més del 25% de la quantitat que assenyala la llei. El Govern de la Generalitat pot incomplir tranquil·lament les lleis que ha aprovat el Parlament? El Govern de Catalunya pot actuar al marge de la llei, o violar-la? Qui ho controla i pot actuar en aquests casos?

Els fons destinats a cooperació i solidaritat es reparteixen entre el nostre país i els països empobrits del Sud. A casa s'inverteix, sobretot, en educació i sensibilització per al desenvolupament, la cooperació i la pau, mentre que a fora es procura ajudar a solucionar o pal·liar problemes greus de les comunitats dels països empobrits. I en diem empobrits perquè són països que han suportat el colonialisme i l'explotació dels seus recursos naturals per part de les grans empreses dels països ocupants.

Els qui ja som grans podem recordar la publicitat de "Fosfatos del Sáhara" que es feia en temps del franquisme. El negoci d'aquests fosfats encara avui mou 1.250 milions d'euros l'any i s'assenyala com una de les causes per les quals el Marroc ocupà el Sàhara Occidental. Ara mateix moltes transnacionals compren grans extensions de terra a l'Àfrica per al cultiu dels cereals usats en la fabricació d'agrocombustibles. I això perjudica greument la sobirania alimentària d'aquests països i n'augmenta la pobresa i la fam. Aitals països, amb una pobresa crònica que en molts casos representa passar gana, són governats per règims corruptes que actuen com a titelles dels països que n'exploten les riqueses. Només cal recordar les acusacions contra el polític francès Jacques Chirac de rebre diners i diamants de governants africans. Tot plegat forma part de la política capitalista neoliberal que cada vegada adopten més governs dels països enriquits.

L'ajuda al desenvolupament, que des de Catalunya es fa mitjançant nombroses ONG, tot i tenir uns efectes limitats, és i serà necessària mentre no s'emprenguin polítiques que tendeixin al decreixement del món enriquit en benefici del món empobrit a fi de reduir les grans diferències en la renda de les persones. S'ha parlat moltes vegades dels fons d'ajuda al desenvolupament que distribueix el Govern espanyol. Aquesta ajuda sol ser condicionada amb contraprestacions, com ara l'adquisició de productes espanyols, que poden ser armament i munició, i que es desvirtuen en convertir-se en ajudes per treure estocs sobrants o beneficiar, encara més, les grans empreses de l'Estat.

Al mateix temps que les ONG reclamen el manteniment o increment del pressupost governamental destinat a cooperació, també cal que revisin els seus mètodes d'actuació a fi d'optimitzar al màxim els recursos de què disposen i poder presentar als seus col·laboradors i socis les bones pràctiques i els comptes amb la màxima transparència. La majoria ja ho fan, però cal evitar que unes poques desacreditin tot el conjunt d'entitats que treballen en aquest sector i que fan una bona feina.

XAVIER MERINO I SERRA, membre de Justícia i Pau
Diari de Girona – 28 de novembre de 2011