Vivim al planeta blau, el planeta de l'aigua. Tanmateix 1.200 milions de persones, segons Nacions Unides, no tenen garantit l’accés a l’aigua potable i, com a conseqüència d’això, unes 20.000 moren cada dia, majoritàriament nens. I poden arribar a ser mes de 4.000 milions l’any 2025, si es mantenen les tendències vigents.

El cos humà està format per un 75 % aproximadament d’aigua (el percentatge varia segons l'edat), i el 97% de l'aigua total del planeta és aigua salada. Només el 3% del seu volum total és aigua dolça.

Segons un informe de les Nacions Unides de l’any 2006 a escala mundial existeix suficient aigua per a tots, però l’accés ha estat obstaculitzat per la corrupció i la mala administració.

Donada la importància i transcendència que té aquest tema per a nosaltres i les persones del futur, el grup de Justícia i Pau de Sant Just Desvern vol denunciar la situació que afecta nombroses  poblacions i les seves aigües.

El vigent model neoliberal de globalització, lluny de frenar la degradació ecològica, reduir les desigualtats i garantir als més pobres els drets fonamentals, ha entregat al mercat la gestió de l'aigua, convertint aquesta gestió en una nova oportunitat de negoci accelerant la depredació dels recursos hídrics i augmentant la vulnerabilitat dels més dèbils.

La degradació generalitzada dels ecosistemes aquàtics continentals és un problema clau d’aquest desastre humanitari. Aquesta crisi d’insostenibilitat agreuja a més a més els problemes de fam al món, en arruïnar les pesqueries (fluvials i marines) i les formes tradicionals de producció agropecuària a les planures al·luvials vinculades als cicles fluvials d’inundació.

Els aspectes clau en aquest procés són la contaminació, com és el cas de Cajamarca (Perú) on les comunitats indígenes, que pateixen malalties greus derivades de la mineria de l’or a cel obert, es mantenen fermes, malgrat l’assassinat d’alguns dels seus líders.

Al riu Pilcomayo (Bolívia) la pesca ha desaparegut i l’horticultura s’apaga sota la contaminació de les aigües de reg per les explotacions mineres de Potosí.

Hi ha el recent cas de ruptura de presa i inundació a Hongria per les aigües acumulades en una fàbrica d’alumini. Són alguns casos.

Un altre aspecte a considerar és la pèrdua de les proteïnes dels pobres. L’importància del consum de peix Àsia i a l'Àfrica en els seus cursos fluvials és de l'ordre del 20%  de les proteïnes animals i a Àsia un 30%. Al llarg del segle XX, la construcció de grans embassaments ha arruïnat la pesca fluvial i ha provocat l’extinció de moltes espècies. Cal citar els del riu Urrá a Colòmbia, Singharak a Sumatra, Lingjntan  i les Tres Gorges a la Xina, Theun Hiboun a Laos i Pak Mun a Tailàndia.  En aquests casos i en molts d’altres, els problemes alimentaris generals han afectat centenars de milers de famílies pobres de les comunitats riberenques.
En el cas del Nil, la gran presa d’Assuan, més enllà d’afectar greument la pesca fluvial (de les 47 espècies que es pescaven en van desaparèixer 30, i a més el 90% de les captures de sardina i de seitó a tota la Mediterrània Oriental).

Les afectacions agràries que es produeixen per la profunda alteració dels cabals fluvials, en quantitat i en qualitat, en molts dels grans rius del món, està fent entrar en crisi formes tradicionals de producció agrària lligades al cicles fluvials de crescuda. A Nigèria la construcció de la presa de Bakalori va suposar la pèrdua del 53% dels conreus tradicionals lligats als cicles d’inundació a les planures al·luvials, alhora que arruïnava les pastures que servien de base a la ramaderia i afectava seriosament els aqüífers com a reserves vitals en sequera.

Casos similars s’han produit al riu Senegal amb prop de 800 mil damnificats en els seus conreus tradicionals; a l’embassament de Sobradinho (Brasil) amb gairebé onze mil famílies camperoles greument afectades, i a les preses de Tarbela i Kotrri al Pakistán.

Hi ha casos molt brutals de transgressió de drets humans en conflictes d’aigües que es produeixen en guerres no declarades com la massacre a mans de l'exèrcit guatemaltec de més de tres-cents maies, majoritàriament dones i nens, que es resistien a ser traslladats per construir la presa de Caixo.

Els aspectes a considerar són l’eficiència ecosocial òptima que obtenen els pobles dels seus recursos que haurien de ser protegits i la protecció davant de les tales massives i la deforestació. Avui sabem el que representa l’impacte de les grans preses i la desviació dels rius en la natura, la qual cosa representa nous reptes en el “desenvolupament” i que hauríem  de respectar abans de portar a terme nous projectes. Els països rics i el Banc Mundial són responsables directes de les desgràcies que passen.

Els casos que denunciarem corresponen a projectes d'arreu del planeta:

- La gran muralla fosca (la presa de les Tres Gorges. Xina). 4 milions de desplaçats, inundació de 13 ciutats, 140 pobles i 1350 llogarrets al llarg dels més de 600 quilòmetres pels quals s’estén la làmina d’aigua.

- La presa del Narmada (India). El moviment Salvem el Narmada lluita contra la construcció de grans preses al riu Narmada fa més de dues dècades. S’ha convertit en el símbol de l’oposició a la construcció de megaprojectes , que comporta el desarrelament de comunitats i pobles, i que destrueix la naturalesa en nom d’un progrés impulsat pels qui només busquen enriquir-se.

- La presa de Kariba (Zàmbia-Zimbabwe). En la dècada de 1950, les autoritats colonials britàniques van desallotjar  de les seves llars i terres més de 57.000 membres de la tribu gwembe-tonga per desembarassar la zona en què es pretenia construir l’embassament de Kariba, un del més grans del món. Al poble tonga no se’l va informar de res. Només se’ls va dir que serien traslladats als turons erms de l’escarpament del Zambeze.

- La presa de Yacyretá: Argentina-Paraguay

- La presa de  Traveston (Australia)

- La presa de Laparota (Mèxic)

- La presa de Urrà (Colombuia)

-  La presa de Ilisu (Turquia)

-  Israel: Jordà i Palestina

- La presa de Chixoy (Guatemala)

- Catàstrofes: La presa de Vajont (Italia)

- Catàstrofes: L’huracà Katrina

- Degradació d’ecosistemes Mar d’Aral (Uzbekistán).

- Degradació d’ecosistemes Llac Txad (Txad)

- Degradació d’ecosistemes Riu Mekong  (Tailàndia, Laos, Cambodja)

- Degradació d’ecosistemes Delta del Indo (Pakistan)

- Degradació d’ecosistemes Rio Omo (Etiòpia).

- Privatització dret humà a l’aigua potable en Cochabamba (Bolivia), Ghana i Cajamarca (Perú).

- Victòries i solucions: Jánovas (Espanya), La presa d’Alta (Noruega), Riu Ebre (Espanya), Semiàrid brasiler (Brasil), Riu Klamath (EUA), Conca del Loira (França), Dones Mazahues (Mèxic).

Tots aquests casos són  relatats per protagonistes directes de les experiències viscudes en primera persona. Divulgar aquest relats i donar a conèixer els fets és la missió.

Comissió de Sant Just Desvern