El desembre de 2010 quatre entitats del poble – Sant Just Solidari, Associació de Veïns, Agrupació Sardanística i Justícia i Pau- vam dirigir un escrit a l’alcalde i al govern municipal de Sant Just amb la finalitat que, donada la situació actual de crisi, es donés des del municipi sosteniment i recolzament a les necessitats creditícies i d'avals a les petites, mitjanes empreses i als autònoms en les demandes que fan als bancs i caixes del municipi.

És ben sabut que el 70% dels ingressos per impostos a tot el país depenen d’aquestes petites entitats, ja que la gran empresa i els bancs i caixes sols contribueixen en un 20%. Però a més els petits són els que mantenen les actuals plantilles de treball i són els que poden augmentar els llocs de treball en un present i futur immediat.

L'alcalde ens va contestar que compartia la nostra petició i que l'ha incorporat en les entrevistes que ha tingut amb caixes i bancs (en 5 bancs i caixes des de llavors). També ha parlat amb empreses, amb qui ha mantingut el diàleg necessari per aconseguir augmentar les plantilles de personal amb els aturats del poble.

Nosaltres li hem demanat al nostre alcalde que continui treballant en el temps en aquesta qüestió de forma i manera que la banca i caixes tinguin ben  present la sensibilitat del poble en aquesta qüestió.

Hem de dir que la vila de Terrassa a través del seu alcalde ha posat en pràctica diverses reunions amb caixes, bancs, cambra de comerç i sindicats sota aquesta mateixa finalitat i també amb la finalitat d’evitar desnonaments per falta de pagament amb les hipoteques dels pisos de la població i cercar solucions per evitar a les famílies els abandonaments de les seves vivendes. Solucions que un grup de treball creat per l'alcalde ha posat en marxa.

No cal dir que si els 924 municipis de Catalunya fessin la mateixa petició al sector bancari, aquest ho tindria molt en compte i sens dubte contribuirien a l'aixecament del nostre país.

Recordem que els dipositaris dels diners a les entitats bancàries és la gent, és a dir tot el poble i, com a tal, tenim una paraula a dir.