Les Corts espanyoles acaben d’aprovar definitivament, amb els vots a favor del Grup Socialista (PSOE-PSC), CiU i Coalició Canària, una important reforma, impulsada pel Ministre Celestino Corbacho (PSC), de la Llei Orgànica sobre Drets i Llibertats dels Estrangers a Espanya i la seva Integració Social, coneguda com a Llei d’Estrangeria.
En els darrers mesos, tant a Catalunya com a Espanya, nombrosos col·lectius, ONG, entitats socials, associacions i fins i tot organismes de l’Administració de l’Estat, havien alertat dels errors i defectes d’aquest projecte de reforma.
Des de la Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants vam difondre dos comunicats (20 de març i 8 de juliol de 2009), els quals vam traslladar molt especialment a les forces polítiques catalanes presents al Congrés i al Senat, on denunciàvem també, en línia similar a la d’altres col·lectius, que la reforma contenia elements molt preocupants que podien significar un retrocés en matèria de drets fonamentals.
Lamentablement hem de dir que, malgrat algunes correccions d’última hora, la major part dels problemes i errors del projecte de Llei denunciats no han estat subsanats en el tràmit parlamentari.
Certament, la reforma aprovada conté alguns elements positius de millora de la regulació anterior, especialment pel que fa a la necessària incorporació de la doctrina del Tribunal Constitucional en relació alguns dels drets fonamentals que havien estat vulnerats per la regulació anterior, aprovada amb la majoria parlamentària del Partit Popular.
Ara bé, malauradament, avui constatem que, finalitzat el tràmit parlamentari, no s’han incorporat plenament en el text els criteris d’aquest Tribunal i, a més, s’han introduït noves i importants restriccions en altres drets individuals, que són difícilment justificables, anant sovint en contra o més enllà de les recomanacions de la Unió Europea, menystenint així les peticions que s’havien fet des d’amplis sectors de la societat civil.
Aquest fet per si sol ens sembla altament preocupant, pel que podria significar de manca de sensibilitat dels representants parlamentaris respecte de sectors significatius de la societat civil organitzada. Volem precisament esmentar aquí el paper d’aquelles forces polítiques catalanes (PSC i CiU), començant pel mateix Ministre impulsor del projecte, que han participat en l’elaboració de la llei i que han donat suport finalment a la seva aprovació. Sense negar que hagin pogut contribuir a millores concretes de la Llei, no han estat gens sensibles a les nombroses i significatives veus que, des de Catalunya, han demanat canvis en aquest projecte.
Sigui com sigui, el text finalment aprovat conté almenys els següents problemes:
1. Allargament del període màxim d’internament
Primerament, com a element profundament negatiu, crida l’atenció l’ampliació de 40 a 60 dies del període d’internament a efectes d’expulsió. Considerem que allargar la durada màxima actual resulta una mesura absolutament desproporcionada, atès que no es tracta d’un delicte sinó d’una mera infracció administrativa. Aquest internament, amb la consegüent privacitat de llibertat, suposa un gran sofriment humà el gran sofriment humà, i més tenint en compte la manca de garanties del procediment així com les inadequades condicions existents en els centres d’internament.
2. Sancions a l’hospitalitat i discriminació en la sanció per fals empadronament
Per bé que, finalment, s’ha restringit l’abast inicialment previst per aquesta infracció, la Llei aprovada penalitza la solidaritat individual i familiar i l’hospitalitat, ja que sanciona amb multes que poden arribar fins a 10.000 euros la persona que tingui a càrrec un estranger, al qual hagi convidat prèviament mitjançant una carta d’invitació, una vegada hagi passat el temps d’estada regular a Espanya. Això comportarà penalitzar a persones que no tenen cap responsabilitat en el fet que l’estranger no abandoni el territori estatal en el termini legal, però que no volen (o que no poden moralment) deixar-los en una situació de precarietat. Alhora, això contribuirà a generar major exclusió social.
D’altra banda, ens sembla molt discutible que la nova Llei sancioni l’empadronament d’un estranger en un domicili no habitual quan aquesta mateixa infracció no rep el mateix tractament en els cas dels nacionals espanyols.
3. Reagrupament familiar
Malgrat algunes millores en aquest camp, considerem també injustificables les noves restriccions introduïdes en les possibilitats de reagrupar als ascendents dels estrangers residents a Espanya, atès que ara, a més de limitar-ho exclusivament als pares, s’exigeix un major temps de residència prèvia del reagrupant (cinc anys, quan abans eren dos) i que els pares a reagrupar tinguin més de 65 anys o bé que existeixin “raons humanitàries” per a fer-ho, concepte ambigu massa obert a interpretacions arbitràries.
Aquestes restriccions obstaculitzen innecessàriament el dret de viure en família (a més del deure moral de solidaritat amb els propis pares) i són contràries a la normativa de la Unió Europea, que estableixen que el reagrupant no se li podrà exigir més de dos anys de residència al país per poder portar als seus familiars.
4. Tracte dels menors estrangers no acompanyats
Pel que fa al tracte dels estrangers menors d’edat no acompanyats, celebrem que la Llei hagi introduït majors garanties per a la protecció dels drets dels menors no acompanyats (com ara la possibilitat de nomenar un representant o un defensor judicial en cas de repatriació), però continua pesant excessivament la seva condició d’estrangers per sobre de la seva condició de persones menors d’edat a qui cal protegir.
5. Discriminació en l’accés a la formació
Pel que fa al dret a l’educació, la Llei ha ampliat el contingut d’aquest dret, però no ha incorporat correctament els criteris del Tribunal Constitucional.
En aquest sentit, la nova regulació estableix que només els estrangers majors de 18 anys i amb residència legal a Espanya tenen el dret a accedir a les etapes educatives postobligatòries (batxillerat, cicles formatius...), a l’obtenció de les titulacions corresponents i al sistema públic de beques en les mateixes condicions que els espanyols, quan el Tribunal Constitucional considera que aquest dret correspon a totes les persones independentment de la seva situació administrativa.
6. Víctimes de maltractaments
La Llei també conté l’error de possibilitar l’expulsió de dones estrangeres sense residència legal que siguin víctimes de violència de gènere. La llei fa possible la seva expulsió quan denunciïn a la policia ser víctimes de violència de gènere però finalment el procés penal incoat no acabi amb una sentència condemnatòria de l’agressor.
Aquesta mesura pot dissuadir a moltes víctimes de denunciar els seus maltractadors.
En conseqüència, per tot el que s’ha exposat, les entitats cristianes sotasignants lamentem profundament aquests errors i no perdem l’esperança que, ben aviat, s’impulsi una nova iniciativa parlamentària que permeti corregir-los.
Així mateix, restarem atents a l’elaboració del Reglament que ha desenvolupar la Llei, per tal que aquesta s’apliqui amb la màxima flexibilitat i de la forma més favorable possible als drets dels estrangers.
Barcelona, 22 de desembre de 2009
*************************************************************************************************************
La Plataforma està formada per les següents entitats:
ACO, ASSOCIACIÓN SOCIAL ESTE-OESTE, CARITAS, CINTRA-BENALLAR, CON VI VIM, CRISTIANISME I JUSTÍCIA, CRISTIANS PEL SOCIALISME, DELEGACIÓ DE PASTORAL OBRERA DE BARCELONA, DELEGACIÓ DE PASTORAL SOCIAL DE BARCELONA, EKUMENE, FUNDACIÓ ESCOLA CRISTIANA, FUNDACIÓ MIGRA-STUDIUM, GOAC-HOAC, GRUP DE JURISTES RODA VENTURA, JOC, JUSTÍCIA I PAU, INTERCULTURALITAT I CONVIVÈNCIA, PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL PI, PASTORAL AMB IMMIGRANTS (PAI), RELIGIOSES EN BARRIS, UNIÓ DE RELIGIOSOS DE CATALUNYA (URC), BAYT-AL-THAQAFA.
