La vicepresidenta primera del Govern espanyol, la Sra. Maria Teresa Fernández de la Vega, va fer una vista a Xina del 2 al 8 d’abril d’enguany, per “reforçar les relacions diplomàtiques i comercials” entre els dos països. Abans de l’inici del viatge oficial, entitats de defensa dels drets humans com Amnistia Internacional van demanar-li que davant la preocupant situació dels drets humans al país asiàtic, aquesta qüestió fos inclosa en l’agenda de la visita.
Com han denunciat en infinites ocasions ONG i organismes internacionals de drets humans, la població xinesa segueix patint greus violacions dels drets humans, com ara execucions, tortures i maltractaments, detencions arbitràries, desallotjaments forçats, i restriccions a la llibertat d’expressió. Tanmateix, aquestes denúncies no van formar part de l’agenda de la vicepresidenta, que només va mencionar superficialment la qüestió dels drets humans. S’ha desaprofitat una bona oportunitat per evocar els compromisos que el govern xinès ha anunciat en diversos fòrums internacionals, de manera especialment reiterada des de que Pequin va ser seleccionada com a seu dels jocs olímpics de Pequin del 2008.
Segons la premsa, la Sra. De la Vega va elogiar “les actuacions que el Govern xinès promou per avançar en el desenvolupament de drets socials i individuals, plasmats en la reforma del Codi Penal, la millora del tractament de detinguts, a més d’iniciatives en la promoció de la igualtat de gènere”. D’altra banda, la vicepresidenta es va tornar a mostrar favorable a l’aixecament de l’embargament d’armes de la UE a la Xina.
No és el primer cop que el govern espanyol opta per deixar de banda els drets humans en les seves negociacions amb Xina. En alguns casos, fins i tot s’ha arribat a acords que posen en perill el respecte dels drets de les persones. Per exemple, durant la visita del President Hi Jantao a Espanya el novembre del 2005, ambdós governs van firmar un tractat d’extradició. En aquest sentit, Amnistia Internacional va recordar al Govern espanyol que no es pot extradir a cap persona a països on pugui patir violacions dels drets humans i que Xina és precisament un país on l’aplicació de la pena de mort es caracteritza pel secretisme i la manca de transparència i la tortura és, segons afirma l’ONG, generalitzada.
Cap país pot pretendre ser modèlic en el respecte dels drets humans ni tenir la supèrbia de donar lliçons als altres. L’Estat espanyol tampoc. Malgrat tot, incloure la qüestió dels drets humans a l’agenda de les relacions internacionals és una manera de donar-hi més visibilitat i de fer pressió perquè millori la situació. Ignorar les violacions dels drets humans perpetrades per governs amb qui es pretén construir relacions més fortes pot confondre’s amb una aquiescència legitimadora.
