logo dilluns drets humans 2015Des de l'any 1998, Justícia i Pau i el Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia (Fundació Lluís Espinal), amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i el Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat de Catalunya, organitzem un cicle permanent de conferències amb l'objectiu de donar a conèixer, debatre i reflexionar sobre problemàtiques que comporten vulneracions o dificultats per als drets humans arreu del món. L'any 2015 es va incorporar al grup de treball Mans Unides i, el 2017, Càritas Diocesana de Barcelona i el Grup de Juristes Roda Ventura.

A més, per a l'edició 2017-2018 del cicle, hem establert una col·laboració amb el Grup Vichy Catalan per donar suport al cicle.

Aquestes conferències es fan un dilluns de cada mes i pretenen escoltar experts i persones o organitzacions que actuen en relació amb la realitat objecte de cada sessió.

Totes les sessions tenen lloc a les 19 h, a la seu de Cristianisme i Justícia (C. Roger de Llúria, 13). L'entrada és lliure i no cal inscripció prèvia. Retransmissió en directe a www.cristianismeijusticia.net/en-directe

 

SESSIONS DEL CURS 2017/2018

 

9 octubre

Arreu del món milers de persones treballen en favor de la promoció i la protecció dels drets humans, sovint arriscant la vida i la llibertat. El seu compromís amb la dignitat humana, la igualtat i la no-discriminació, incomoda nombrosos actors, fet que comporta un risc per a la seva seguretat i la de les seves famílies i moltes es veuen obligades a fugir del seu país. Fa més d’una dècada, les Nacions Unides van establir l’obligació dels Estats d’adoptar totes les mesures necessàries per protegir aquestes persones. Amb aquesta sessió volem posar en relleu la contribució d’aquestes persones als avenços socials, conèixer les dificultats que pateixen i avaluar el suport que estem donant a la seva tasca.

Ponents:

Moderació:

 

6 novembre

Els canvis en el model productiu i la precarietat laboral tenen conseqüències a llarg termini amb el col·lectiu de persones que no pot accedir a un sou digne avui, ni a una pensió digna demà. Volem avaluar la situació d’aquests col•lectius i treure conclusions per conèixer les polítiques necessàries per garantir una vida i una vellesa digna per a tothom.

Ponents:

Moderació:

 

4 desembre

L’estil de vida dominant en les societats industrialitzades, basat en la satisfacció de necessitats sovint artificials, ha determinat el desenvolupament d’un model de producció i consum que exigeix una inacabable creació de nous productes, una constant i massiva utilització de recursos naturals, una enorme generació de contaminació i residus i greus perjudicis als drets de molts pobles. Hi ha alternatives a aquest model intrínsecament depredador? Com exclou aquest model milions de persones, explotades en els processos de producció? L’austeritat, el compromís social o l’economia solidària, tenen un valor real més enllà del testimoniatge?

Ponents:

Moderació:

 

15 gener

Els menors que arriben a casa nostra fugint de la guerra, la fam o la pobresa es troben, quan arriben aquí, doblement desprotegits: en primer lloc per ser persones immigrades sense papers i, en segon lloc, per ser menors d’edat. Com són tractats per l’administració quan arriben? Quines problemàtiques viuen? Estan vulnerant les administracions els drets humans d’aquests joves? Com cal afavorir la seva integració social?

Ponents:

Moderació:

 

5 febrer

La pena de mort encara és legal a molts països i s’executa a milers de persones cada any. Alhora, molts governs, incloent els democràtics, recorren sovint a pràctiques d'eliminació física extrajudicial d'opositors o persones considerades amenaces a la seguretat, mitjançant accions militars o dels seus serveis d’intel·ligència. Quina és la realitat i evolució de la pena de mort en el món i dels homicidis extrajudicials? Per què entre els joves s’ha afeblit la posició contrària a la pena de mort? Com cal transmetre els valors per afavorir una societat compromesa amb la seva erradicació?

Ponents:

Moderació:

 

5 març

Ningú no pot negar que la gènesi de projectes com els drets humans es troben en l’humanisme cristià i la visió cristiana de la dignitat humana. I, de fet, l'Església i els cristians són actualment uns dels grans promotors dels drets humans arreu del món. No caldria que l’Església fes un pas més i el Vaticà signés els tractats internacionals dels drets humans? Quines raons hi ha per aquest desencontre? Hi ha incompatibilitats entre el dret canònic i els drets humans?

Ponents:

Moderació:

 

9 abril

Les partides pressupostàries per a ajuda oficial al desenvolupament a Espanya i altres països no paren de disminuir. Avui dia, però, la cooperació al desenvolupament inclou actors i mecanismes més diversos que fa un parell de dècades. Quin paper tenen les aliances entre els països en desenvolupament, els acords bilaterals amb països desenvolupats o les remeses dels migrants en l’economia i el desenvolupament dels països receptors de cooperació? Com ha canviat la cooperació dels anys 80 ençà?

Ponents:

Moderació:

 

7 maig

Parlar del dret a la ciutat avui és parlar de garantir els drets humans en aquest espai central de la nostra vida col·lectiva. Tal com el creador del terme (H. Lefebvre) proclamava “cal rescatar l’home com a element principal, protagonista de la ciutat que ell mateix ha construït”. El dret a la ciutat passa doncs per garantir per a tots els seus habitants unes condicions mínimes que puguin assegurar la convivència: un habitatge digne, cohesió i participació en el seu govern, la igualtat efectiva de drets, la lluita contra les desigualtats... Aquests drets es veuen amenaçats tant pel creixement i massificació de les ciutats, com pels interessos econòmics que planen entorn de les grans ciutats del món.

Ponents:

Moderació:

 

SESSIONS DEL CURS 2016/2017

 

DH2016 1


El Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP) és un acord de lliure comerç que s’està negociant entre els Estats Units i la Unió Europea des del 2013. Es tracta d’un tema molt desconegut per l’opinió pública, ja que les autoritats implicades d’ambdues regions han intentat mantenir-lo amagat durant les diferents rondes de negociació. Gràcies a una sèrie de filtracions, s’han pogut conèixer una petita part dels perills que per la democràcia, els drets socials, la salut o el medi ambient pot comportar la seva aprovació. Qui participa d’aquestes negociacions? Què s’hi discuteix? Com pot la signatura d’aquest i altres tractats similars afectar els nostres drets? Fins a quin punt podem intervenir per marcar el rumb d’una negociació tant important?

Ponents:

Moderadora:

 

DH2016 2

La violència masclista és un fenomen global que comporta la més flagrant i continuada violació dels drets humans de les dones. Segons les Nacions Unides, la violència de gènere és la principal causa de mort entre les dones d’entre 15 i 44 anys a tot el món (cada any es produeixen uns 66.000 feminicidis, és a dir, assassinats de dones per raó de gènere). Però la violència física i/o sexual només són la punta de l’iceberg d’un fenomen molt complex que té unes profundes arrels culturals. Quines són les causes d’aquesta violència? Com es pot eradicar? Les administracions públiques desenvolupen les polítiques necessàries i destinen tots els recursos disponibles per garantir que les dones tinguin una vida lliure de violència? Com s’accentua aquesta violència en altres contextos socials?

Ponents:

Moderador:

 

DH2016 3

La situació que es viu actualment a les portes d’Europa és la d’una crisi, no de refugiats, sinó de la gestió migratòria dels governs europeus. La seva gran preocupació ha estat barrar el pas als qui fugen dels conflictes armats i la inseguretat, tractant de convertir Europa en una fortalesa i externalitzant les seves fronteres mitjançant un acord amb Turquia. Aquesta política no ha fet més que augmentar els perills i els sofriments per a refugiats i emigrants, que han vist els seus drets humans repetidament vulnerats. Incapaços d’acordar un sistema d’acollida coordinat, els membres de la Unió fan l’orni a les peticions de la societat civil que reclama vies legals i segures. Quines són les polítiques migratòries i d’asil dels estats europeus i la UE? Per què aquestes polítiques vulneren els drets dels emigrants?

Ponents:

Moderador:

 

DH2016 4

El debat econòmic entorn del deute dels estats marca les polítiques públiques presents i futures. Aparentment no hi ha alternativa a uns comptes intervinguts on la prioritat és el pagament dels interessos del deute i la reducció del dèficit. Com afecta això la nostra democràcia i la capacitat de maniobra real dels nostres governants? Quines similituds hi ha entre aquest moment econòmic viscut a Europa i l’etern debat entorn del deute dels països en vies de desenvolupament? Quines alternatives reals i practicades coneixem a l’actual “deutecràcia”?

Ponents:

Moderador:

 


DH2016 5A Catalunya estem per sota de la mitjana europea en inversió pública en infància. Actualment hi dediquem un 0,9% enfront del 2,2% que hi destinen els 28 països europeus. Es calcula que tres de cada deu ciutadans menors d’edat a Catalunya afronten situacions de pobresa i exclusió social. El país no ha fet prou per construir un sistema sòlid de suport als infants per tal d’afavorir el seu benestar i revertir els indicadors de pobresa i desigualtat infantil. En aquesta situació, quins drets dels infants es vulneren? Què podem fer per revertir-ho?

Ponents:

Moderador:

  

DH2016 6

En els últim anys, la majoria de països europeus han vist el creixement de forces polítiques de caràcter populista, caracteritzades per un frontal rebuig a la immigració, especialment la de fe islàmica, una visió euroescèptica i un fort nacionalisme d’Estat i identitari. En molts casos, aquestes forces polítiques han arribat a ocupar el Govern o altes magistratures, o bé a condicionar les polítiques públiques. Quines són les causes profundes d’aquest fenomen? Quina pot ser la seva evolució? Com pot condicionar el projecte de la Unió Europea? Quin impacte tindrà sobre les polítiques migratòries? Com s’ha de fer per frenar-lo? Per què no s’ha produït de moment aquest fenomen al nostre país?

Ponents:

Moderador:

 

DH2016 7

Arreu del món, l’atur, la subocupació i el treball precari i informal tenen un enorme impacte sobre la vida de milions de treballadors i les seves famílies, afavorint la pobresa i l’exclusió social. Una societat que no ofereix treball digne per a tothom és profundament injusta. Davant d’aquesta realitat, cal reafirmar que el treball, en condicions decents, és un dret fonamental de la persona, clau del desenvolupament personal i comunitari. Quin és el futur del treball en el món? Hem de resignar-nos a un atur estructural i creixent? Quines polítiques cal impulsar per crear llocs de treball decent per a tothom? Com fer que aquesta sigui realment la gran prioritat de la política econòmica, per sobre del pur creixement del PIB? Quina és la realitat al nostre país i quines previsions es poden fer?

Ponents:

Moderador:

 
DH2016 8

El 22 d'abril acaba el termini per a la signatura de l'Acord de París sobre canvi climàtic (2015). És un bon moment per fer balanç. I també per reflexionar sobre si un acord tan poc ambiciós serà suficient per frenar el deteriorament ambiental del nostre model econòmic depredador, insostenible i generador de pobresa i desigualtat. Sense disposar d’un acord jurídicament vinculant, amb sancions per als qui incompleixin, podem aconseguir l'objectiu que la temperatura global no augmenti més de 2 graus abans de final de segle? Podem aspirar a un món basat en energies renovables, amb emissions zero? Podem avançar en la justícia climàtica global?

Ponents:

Moderador: