redesNota de la Comissió General de Justícia i Pau d'Espanya

La Comissió General de Justícia i Pau d'Espanya viu amb gran dolor i tristesa la malaltia i la mort de tantes persones a causa de la pandèmia del coronavirus. Volem expressar la nostra proximitat cap als qui directa o indirectament sofreixen la malaltia, i el nostre immens agraïment a tot el personal sanitari, científic, d'emergències, subministraments i suport que contribueixen a sostenir la vida.

Joan Lopez EdO

Article d'opinió de Joan F. López Casasnovas, membre de Justícia i Pau Menorca

Sol succeir que, cercant l’origen d’una paraula, vulguem trobar la veritat del que significa. Així ho creia Sant Isidor de Sevilla (560-636) quan confegia el seu famós llibre XX, Originum sive Etymologiarum, repertori crític i interpretatiu de tot el saber humà, amb un enfocament que es manifesta en aquesta sentència: “La força d’un mot o d’un nom s’adquireix per interpretació... Ja que, quan veus d’on ha sorgit un nom, tot seguit en comprens la força”. Així ho han cregut també molts afeccionats a la filologia. Doncs, en aquest abril confinat d’enguany, que podria ser títol d’una poesia popular com aquella nadala “El desembre congelat”, mirem què significa el mot resurrecció a veure si li trobam algun valor taumatúrgic. 

infermeria màArticle de Glòria Tort-Nasarre, infermera del CAP Calaf (Anoia)

 

Sóc infermera des de fa 25 anys i mai m'hauria imaginat que cuidaria, ajudaria i em sentiria tan útil com aquests dies tan convulsos del Covid-19.

M'he abocat com mai a la meva feina, en cos i ànima, treballant moltes hores seguides i atenent a pacients i famílies al CAP, al domicili i per telèfon; encoratjant a l'equip en moments anímicament baixos i sentint-me abraçada pels meus companys en els meus moments dubtosos. Ho faig (ho fem) orgullosos de ser part de l'equip “de primària” de Calaf.

centre atenció primàriaArticle d'Eva Segura, metge de família i membre de Justícia i Pau

 

La crisi del Covid-19 m'interpel·la de molt diverses maneres, però fonamentalment com a metgessa de família que sóc.

Fins a finals de febrer no em vaig sentir especialment preocupada per la pandèmia. Hi havia precedents que no havien arribat a ocasionar l'estat actual i mai abans havíem passat per una situació mundial semblant. A més, és tant l'excés d'informació que no vaig saber destriar el gra de la palla.

Eduard Ibanez EdOArticle d'opinió d'Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau Barcelona

 

És a vós que us imploro, Senyor,
escolteu el meu clam a trenc d’alba;
(Sl, 5)

Estem patint un gran sotrac. És una situació que mai no havíem viscut ni ens imaginàvem que podríem viure. La malaltia i la mort sobtada de milers de persones, sovint joves, sovint properes, de vegades éssers estimats, ens té trasbalsats. Vivim majoritàriament confinats, amb por i angoixa. La vida social es manté paralitzada, l’economia en hibernació.