Joan-Maria Raduà Hostench
NOTÍCIES

Advent, temps per esperar i caminar enmig de la pandèmia

Fa poc més de dos mil anys, una dona juntament amb el seu espòs emprenien un viatge per raons estadístiques. S’havia de fer un cens, un recompte, i per aquest motiu Josep, acompanyat de la seva esposa Maria, va haver de baixar a Betlem. Va ser un viatge difícil. Ella estava embarassada. El Nen no va néixer a la casa familiar, sinó que va venir al món en un estable llunyà. Els familiars, amics i veïns dels esposos no van poder anar a conèixer el Nen ni van poder felicitar els seus pares. Un cens els havia separat. Van ser uns desconeguts els qui van felicitar els pares i els primers d’acaronar el Nounat. Els humils veïns de les contrades de Betlem van ser els que van celebrar el natalici. Van ser ells qui van portar mantes i aliments a la família. Fins i tot, tres immigrants vinguts de països llunyans es van unir a la festa tot seguint un estel.

Enguany un nou cens, una estadística, ens separarà dels nostres familiars i amics a l’hora de celebrar Nadal. Les notícies són esfereïdores: milers de morts, de contagiats, de persones ingressades, percentatges, índexs, recomptes, estadístiques... i darrere d’aquestes xifres hi ha persones amb noms i cognoms. Unes ens han deixat, d’altres són a l’hospital o en una residència o a casa. Per als que estan ingressats en centres sanitaris o tancats en residències o a casa seva seran altres persones, i no pas els seus familiars, qui els portaran menjar, els cuidaran i els donaran abric i consol. La resta de persones que no estan tancades tampoc no podran celebrar Nadal amb tota la família i amics. Hi haurà trucades i videotrucades, o breus trobades amb mascaretes, però tot això no serà el mateix. També trobarem a faltar aquells que han mort. No hi haurà treva per Nadal, les xifres de defuncions i contagis ens acompanyaran. Sembla com si aquesta pandèmia, que prou mal està fent, ens volgués robar també Nadal i amb ell el contacte i l’escalf de familiars i d’amics.

A tot això, cal afegir-hi l’augment de l’atur, la incertesa pels autònoms, el tancament de negocis, les persones que es juguen la vida al mar per arribar a Europa, les guerres que continuen... Sembla que no hi hagi motiu per a l’esperança.

Ens encaminem a un Nadal diferent. Aquest Advent ja és diferent.

Advent és temps d’espera, de caminar il·luminats per una esperança. Per als cristians aquesta esperança és la vinguda de Déu que es fa home enmig de nosaltres, del nostre dia a dia. També aquest Advent que sembla buit i trist ens porta a un nou Nadal. El destí ens empeny a caminar enmig d’aquestes adversitats. En aquest camí, no estem sols, Déu hi és present. Hi serà present en els petits naixements d’aquests dies: en el personal sanitari que atén els malalts; en el personal de les residències que acarona els avis o les persones amb discapacitat; en la veïna que fa la compra per a l’àvia del sisè; en les videotrucades dels familiars; en l’oració callada de cada persona que prega per la salut dels seus familiars i dels veïns i, fins i tot, de les persones que no coneix; en el voluntari que va a repartir aliments... en tantes i tantes persones i tants i tants gestos.

Aquest any ens toca ser testimonis de l’adveniment de Déu d’una manera diferent. Aquesta pandèmia ens mostra la nostra feblesa. Ha de ser des d’aquesta feblesa i des de la humilitat que Déu ens demana que estimem i que el fem present. En aquesta tribulació hem d’obrir el nostre cor, mirar-nos dins nostre i repensar, oferir-nos i confiar.

Aquest temps d’Advent i els dies de Nadal no seran dies fàcils. Enmig d’aquesta pandèmia Déu ens demana que siguem portadors de llum i d’esperança, units en l’oració i en l’acció. En els petits gestos de consol, d’ajut, de solidaritat, d’acompanyament i d’escalf que podem anar escampant pel nostre entorn al llarg d’aquests dies, amb la confiança en Déu que no ens deixa, igual que no va abandonar aquella jove mare de Betlem. 

Malgrat la pandèmia i enmig de la pandèmia, busquem la manera d’esdevenir signes d’esperança fent-nos personatges actius en els nostres pessebres quotidians!

Bon Nadal!

 

Joan-Maria Raduà Hostench

Advocat