Maria Urmeneta Sanromà
NOTÍCIES

35 anys de la Carta Europea dels infants hospitalitzats

Hospital. Un mot que hem sentit reiteradament al llarg del darrer any i que potser mai havíem tingut tant present. En termes generals, els hospitals ens són força aliens com ho poden ser la munió de persones que diàriament ocupen els seus llits.

Alguns d’aquests llits poden ser per a infants, hi ha els qui ingressen per pocs dies, però n’hi d’altres pels qui l’hospital els hi és un espai ben conegut perquè les estades i les visites són recurrents. Pensem, especialment, en els infants que pateixen malalties cròniques que s’hi poden estar llargs períodes.

Justament avui fa 35 anys, el 13 de maig de 1986, el Parlament Europeu aprovà la Carta Europea dels infants hospitalitzats (1).

Hi ha molts d’aquests drets que a la nostra societat ja es compleixen, altres encara no acaben de ser realitat.

Tot seguit es mencionen alguns dels 23 que es formulen a la carta:

a) Dret a estar acompanyat dels seus pares o de la persona que els substitueixi el màxim de temps possible durant la seva permanència en l’hospital, no com espectadors passius sinó com elements actius de la vida hospitalària, sense que això comporti costos addicionals; l’exercici d’aquest dret no ha de perjudicar de cap manera ni obstaculitzar l’aplicació dels tractaments als quals cal sotmetre al nen.

b) Dret del nen a rebre una informació adaptada a la seva edat, el seu desenvolupament mental, el seu estat afectiu i psicològic, pel que fa al conjunt del tractament mèdic al que se li sotmet i a les perspectives positives que aquest tractament ofereix.

(...)

m) Dret (i mitjans) de contactar amb els seus pares o amb la persona que els substitueixi, en moments de tensió.

n) Dret a ser tractat amb tacte, educació i comprensió i que es respecti la seva intimitat.

o) Dret a rebre, durant la seva permanència en l’hospital, les cures prodigades per un personal qualificat, que conegui perfectament les necessitats de cada grup d’edat tant en el plànol físic com en l’afectiu.

p) Dret a ser hospitalitzat al costat d’altres nens, evitant tot el possible la seva hospitalització entre adults.

q) Dret a disposar de locals moblats i equipats de manera que responguin a les seves necessitats en matèria de cures, d’educació i de jocs, així com a les normes oficials de seguretat.

r) Dret a prosseguir la seva formació escolar durant la seva permanència en l’hospital, i a beneficiar-se dels ensenyaments dels mestres i del material didàctic que les autoritats escolars posin a la seva disposició, en particular en el cas d’una hospitalització perllongada, amb la condició que aquesta activitat no causi perjudicis al seu benestar i/o que no obstaculitzi els tractaments que se segueixen.

s) Dret a disposar durant la seva permanència en l’hospital de joguines adequades a la seva edat, de llibres i mitjans audiovisuals.

(...)

La pandèmia ens ha afectat i trasbalsat les nostres vides, també la vida de la majoria dels infants que han estat hospitalitzats al llarg d’aquest darrer any.

Parlant en termes generals, expressem diverses situacions viscudes per alguns infants hospitalitzats, tot fent present que els seu drets no han estat vulnerats.

A alguns se’ls ha hagut de derivar a l’àrea pediàtrica d’altres hospitals de referència per a seguir el tractament. Per a ells ha estat un ingrés a un hospital nou que desconeixien, amb personal mèdic, sanitari, de serveis, etc. que no són les cares conegudes que els atenien. Potser les pautes i les normes no eren les mateixes que regien a l’altre centre hospitalari.

Les visites han estat força restringides, ha estat difícil poder veure als germans, familiars o amics que anteriorment sí podien i eren un motiu d’alegria i un dels bons moments del dia.

S’ha procurat que no sortissin de l’habitació, era imprescindible prendre totes les mesures per a evitar contagis, això ha implicat romandre permanentment a l’habitació. Hi ha infants que han dit “jo també estic confinat” perquè és així com s’han sentit.

L’escolarització, l’atenció educativa que ofereixen les mestres que treballen als hospitals s’ha mantingut, però les condicions no han estat les mateixes. Han sorgit diverses dificultats amb alguns centres educatius de referència dels alumnes hospitalitzats. Algunes han estat de caire tecnològic que no han permès una correcta connexió, altres per causes diverses que han minvat o han empobrit la qualitat de la tasca educativa i han dificultat la coordinació que regularment es mantenia.

Les activitats pròpies de les àrees d’hospitalització pediàtriques: voluntariat que fan acompanyament, pallassos, musicoteràpia, estones de joc amb altres infants a la Cibercaixa, sortides a la terrassa, etc. han estat gairebé anul·lades.

La celebració de les festes, des de la Castanyada fins a la Diada de Sant Jordi, han estat ben diferents, discretes i sense l’alegria que era habitual. El Pare Noel i els Reis d’Orient sí que van visitar-los, perquè arriben a tots els infants i no es podien oblidar dels que eren a l’hospital!! Però no va ser com altres anys...

Hi ha infants als que se’ls ha hagut de desprogramar i endarrerir intervencions quirúrgiques i/o proves.

I amb aquestes circumstàncies i en unes condicions que no són les òptimes, celebrem els 35 anys de la Carta Europea dels infants hospitalitzats.


Maria Urmeneta Sanromà
Membre de l'Eix de Drets Humans i del Grup de Treball d'Infància Justícia i Pau

____________________________
(1) Diario oficial de las Comunidades Europeas (16/06/1986). Nº C 148/37. Doc. (A 2-25/86). pp. 42-43