Joan Maria Raduà Hostench
ESTATS D'OPINIÓ

Convivència en Pau

El 16 de maig se celebra el Dia Internacional de la Convivència en Pau. Aquesta diada va ser instaurada per l’Assemblea General de les Nacions Unides en una Resolució adoptada el 8 de desembre de 2017 amb la finalitat de convidar a tots els països del món, a totes les organitzacions religioses i culturals i organitzacions no governamentals a promoure la Cultura de la Pau. En paraules de la mateixa Resolució, aquesta diada ha de servir “per mobilitzar periòdicament els esforços de la comunitat internacional amb l’objectiu de promoure la pau, la tolerància, la inclusió, la comprensió i la solidaritat, i mostrar el desig de viure i actuar junts, units en les diferències i la diversitat, per tal de forjar un món en pau, solidaritat i harmonia”.

En aquests moments, quan la violència enfosqueix els anhels de pau de la humanitat en diferents llocs del planeta, té sentit dedicar un dia a la convivència i a la pau? 

Quan el ressò de les bales i de les bombes provoca el clam de les víctimes innocents a Ucraïna, al Iemen, a Síria, a Mali i a molts altres indrets, sembla que una diada com aquesta és una simple manifestació de bonhomia o benevolència estèril. Malgrat això, un dia com aquest ens recorda que hi ha infinitat de persones que mantenen viva l’esperança de la pau, de la justícia i de la fraternitat. Dones i homes que treballen per la germanor de les persones i dels pobles, o que acullen i acompanyen les víctimes de tanta violència, o que alcen les seves veus contra la guerra i tota mena de violència.

En el text de la Resolució, l’Assemblea General fa especial menció del paper destacat que juguen les institucions religioses en la construcció de la pau. En aquesta línia s’emmarquen les iniciatives que promouen el diàleg interreligiós arreu del món. Recordem aquella històrica Jornada Mundial d’Oració per la Pau celebrada a Assís el 27 d’octubre de 1986 impulsada pel Papa Joan Pau II. Des d’aleshores s’han repetit moltes trobades d’oració i diàleg interreligiós.

El Papa Francesc ha impulsat aquestes trobades amb les altres comunitats cristianes i amb les altres confessions religioses per promoure la pau i, alhora, són constants les seves crides al diàleg per resoldre els conflictes armats en curs i per prevenir-ne l’aparició d’altres.

La participació de dues dones, una russa i una ucraïnesa, en el darrer Via Crucis del Divendres Sant a Roma, va ser una mostra de solidaritat amb el dolor de totes les víctimes de les guerres, sense cap distinció. Ambdues dones representen totes les persones que pateixen la creu de la violència. En aquest camí dolorós no estan soles. No poden estar soles. No podem romandre indiferents al seu pas i hem de treballar, en el nostre entorn, per construir ponts de diàleg i camins de pau.

En l’encíclica Fratelli Tutti el Sant Pare ens encoratja a tots a ser artesans de pau. Ens diu que “hi ha una “arquitectura” de la pau, on intervenen les diverses institucions de la societat, cadascuna des de la seva competència, però també hi ha una “artesania” de la pau que ens involucra a tots”.

A la seva encíclica també recorda la importància del retrobament i de la reconciliació, insistint que la pau està lligada al perdó. Ara bé, ens recorda que el perdó no significa impunitat, sinó justícia i memòria, perquè perdonar no significa oblidar, sinó renunciar a la força destructiva del mal i al desig de venjança.

En aquest sentit, cal fer esment que la mateixa Resolució de les Nacions Unides convida els estats membres a seguir “promovent la reconciliació per contribuir a fer realitat la pau duradora i el desenvolupament sostenible treballant amb les comunitats, els dirigents religiosos i altres agents competents, a través de mesures conciliadores i serveis altruistes, entre altres mitjans, i encoratjant el perdó i la compassió entre les persones”.

Aquesta crida de les Nacions Unides transcendeix els estats i ens involucra a tots com a individus. Tots som cridats (creients i no creients, de tota raça, nació i condició) a treballar per la pau i la convivència i a perdonar i practicar la compassió mútua. Nosaltres com a cristians tenim aquesta crida en tot l’Evangeli i quan resem el Parenostre li demanem al nostre Pare de ser perdonats i perdonar. Sense reconciliació no hi ha veritable pau entre les persones i encara menys entre els pobles. Ara bé, la reconciliació es comença construint en l’àmbit individual. Igual succeeix amb la pau, hem de viure-la primer al nostre entorn per anar expandint-la arreu.

Tots som cridats a ser artesans de la pau i la reconciliació.


Joan-Maria Raduà Hostench
Membre de l’Eix de Drets Humans de Justícia i Pau