NOTÍCIES

Ens ha deixat Pere Camps, voluntari històric de presons

El passat dia 8 d'octubre va morir a Barcelona el nostre amic i company Pere Camps i Auliach, membre de Justícia i Pau, que va ser voluntari a la presó durant més de vint anys.

L'any 1995, quan en Pere va rebre la jubilació anticipada de l'empresa per la qual treballava, ho va tenir clar: volia posar el seu temps i el seu bagatge en favor de la societat, especialment dels més febles. Desconec per quins camins va arribar a Justícia i Pau, però allà va rebre una oferta que el va entusiasmar: donar classes a la presó Model de Barcelona.

La comissió de presons de Justícia i Pau, coordinada en aquell moment per la Carme Diví i l'Andreu Arfelis, continuava la tasca de l'entitat, iniciada el 1987, en favor de la reinserció social dels presos, a través de l'acompanyament personal, el suport educatiu, la sensibilització social i la denúncia pública de les situacions contràries a la dignitat humana.

L'escola d'adults de la presó Model necessitava professors voluntaris per donar suport als interns. I així va ser com en Pere va començar la seva tasca, primer per unes tardes de la setmana, després totes les tardes laborables, de forma ininterrompuda fins a l'any 2015. Impartia classes de reforç de tota mena de matèries bàsiques, amb una atenció especial per ensenyar català (que emprava sempre amb tothom, malgrat l'ambient desfavorable). Però d'una manera particular, es va dedicar a la preparació dels interns que volien aprovar l'examen d'accés a la Universitat per majors de 25 anys. Van ser molts els que ho van aconseguir gràcies al seu ajut i crec que més d'un va aconseguir finalitzar una carrera.

Cal dir que el seu objectiu no era simplement ensenyar continguts, sinó sobretot motivar per estudiar, per aprendre, per progressar personalment malgrat la duresa de la situació.

Sempre ens va impressionar la fe d'en Pere en la seva tasca, perquè les inhòspites condicions de la Model (espais incòmodes, fred, foscor, sorolls...), els obstacles propis de la seguretat penitenciària, la manca de recursos de l'escola (sovint havia de dur llibres, bolígraf i paper de casa), les precàries condicions psicològiques dels presos i les múltiples interferències que patien les classes, mai el van desmotivar.

Però l'acció d'en Pere anava molt més enllà de l'ensenyament. Establia una relació personal amb els interns, basada en l'escolta empàtica i solidària, oferint consol i suport emocional a moltes persones en situació de gran patiment i soledat. En molts casos, els interns van continuar mantenint relació amb ell després de deixar la presó Model i fins i tot en llibertat. Algun d'ells, acabada la condemna, va oferir la seva col·laboració voluntària a Justícia i Pau en part com a gest d'agraïment al suport rebut.

La presència d'en Pere a la Model no va ser sempre fàcil, perquè la passió que hi posava en favor dels interns generava de tant en tant algunes tensions amb els professionals de la presó, que no sempre comprenien o valoraven la seva tasca. Amb tot, l'escola renovava anualment la confiança en ell i la seva tasca fou reconeguda institucionalment amb un guardó del Departament de Justícia l'any 2009.

En paral·lel a les seves classes, en Pere va ser un actiu molt important de la comissió de presons de Justícia i Pau, oferint la seva experiència, donant testimoni del seu voluntariat a les entitats, escoles i mitjans de comunicació que ho demanaven, i sobretot reivindicant i cercant solucions a molts dels problemes i mancances que ell detectava en el tractament institucional als interns. Un gran esforç per aconseguir, com ell sempre repetia, "que la reinserció social dels penats, proclamada oficialment, no esdevinguin paraules buides de contingut".

Moltes gràcies, Pere, pel teu immens testimoni i generositat, que resta per sempre.