Rafael Allepuz Capdevila
ESTATS D'OPINIÓ

La desigualtat digital

Durant les darreres setmanes són moltes les entitats del tercer sector d’acció social que presenten les seves memòries corresponents a l’any 2020. Una de les conclusions compartides és que l’exclusió social s’està consolidant sota les bases de tres pilars sòlids: la pobresa econòmica, el treball i l’habitatge. A més, s’observa que altres dimensions de l’exclusió, com la salut mental i la bretxa digital, s’estan expandint, amb la qual cosa d’aquí a poc temps acompanyaran les tres anteriors. Això dibuixa un panorama que es complica més per a un nombre creixent de població que veu limitades les seves oportunitats de desenvolupament personal i social.

M’agradaria fer una breu reflexió sobre la bretxa digital, ja que en els darrers anys l'exclusió social s’ha vist influenciada pel paper transformador de la Societat de la Informació i de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació.

Una persona pot estar en situació de risc d'exclusió digital quan es troba en una de les dues circumstàncies següents: quan es veu privada d'accedir als drets i oportunitats derivats de l'ús de les TIC i/o quan no té la capacitació digital suficient com per gaudir d'aquests drets i oportunitats.

L'exclusió digital crea noves desigualtats que engrandeixen diferències socials i creen noves bretxes entre la població, les bretxes digitals. Amb la pandèmia aquesta circumstància s’ha manifestat de forma més evident.

No es tracta només de bretxes materials (d'accés o de possessió de mitjans tecnològics), sinó que les implicacions que les TIC tenen en diferents àmbits de la vida de les persones afecten diferents esferes del seu desenvolupament i poden incrementar les desigualtats en oportunitats familiars, territorials, laborals, econòmiques, culturals, socials o educatives, entre d'altres.

Aquesta circumstància obliga que les administracions públiques i les entitats privades hagin de donar resposta a les necessitats de les persones en risc d’exclusió digital. En l’actualitat la reducció de les desigualtats digitals hauria d’estar inclosa de forma explícita en les polítiques i en les estratègies d’actuació contra la pobresa i l’exclusió social.

Amb les restriccions de la pandèmia hem pogut constatar que les dificultats en l’accés a l’equipament informàtic han augmentat significativament. És aquí on el paper de les escoles i de les entitats del tercer sector estan jugant un paper important, però insuficient. On s’han manifestat més aquestes dificultats és en la compra per Internet i en la gestió amb les administracions.

A més, la bretxa digital també discrimina, ja que hi ha alguns perfils de població més afectats, com la població amb nivells baixos de formació (en aquesta ocasió la bretxa és abismal), la gent gran i la de nacionalitat estrangera. L’entorn social també hi juga un paper molt important. Així, doncs, la manca de capital cultural i l’entorn són cabdals per identificar la població afectada per la bretxa digital. En aquest sentit, quan es tracta de persones adultes que ja no tenen accés a l’educació formal de les escoles i instituts, aquestes persones se senten desprotegides davant la possibilitat d’accés, i sobretot d’ús, de les tecnologies de la informació i la comunicació, i és aquí on constatem millor la insuficiència de polítiques socials per part de les administracions públiques o la seva insuficient capacitat per a resoldre els reptes que planteja la bretxa digital.

L'exclusió digital constitueix la cara negativa de la Societat de la Informació, manifestada a través de diferents bretxes digitals que van esquerdant el teixit social i creen noves desigualtats o se sumen a aquelles ja presents. Aquest enfocament obliga a tenir en compte que aquest nou fenomen d'exclusió es caracteritza per ser estructural, dinàmic, interactiu, transitori i multifactorial.

La informació, la sensibilització i la conscienciació envers la presa de decisions sobre la bretxa digital són imprescindibles, i també la implicació dels diferents agents socials públics i privats del nostre territori.

 

Rafael Allepuz Capdevila
Membre de Justícia i Pau de Lleida