Joan Maria Raduà Hostench
ESTATS D'OPINIÓ

Discapacitat i igualtat: eliminem les barreres

Un amic amb discapacitat em diu que totes les persones tenim o tindrem algun tipus de discapacitat. Uns la tenim des del naixement i d'altres les adquirim per malalties o per accidents al llarg de la vida. La discapacitat és una mostra de la fragilitat i diversitats humanes i, alhora, constitueix un repte a la vida de qui les pateix i del seu entorn familiar i, també, per a tota la societat.

Cada 3 de desembre commemorem el dia de les persones amb discapacitat. És un dia de tots, també dels que es creuen que no tenen o no tindran mai cap discapacitat. És una diada per reconèixer la nostra diversitat i, sobretot, la nostra dignitat com a éssers humans i, alhora, serveix per esperonar-nos a eliminar les discriminacions i les barreres existents.

L'any 1992 l'Assemblea General de les Nacions Unides va establir la diada anyal de les persones amb discapacitat a celebrar-se cada 3 de desembre. A punt de complir-se 30 anys de la primera celebració, encara queda molt camí per recórrer a tot el món per assolir la plena igualtat de les persones amb discapacitat.

Una fita important en aquest camí fou l'aprovació per les Nacions Unides l'any 2006 de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, que ja ha estat ratificada per 177 estats. Els principis rectors de la Convenció són: el respecte a la dignitat inherent de la persona, la no discriminació, la participació i inclusió plena a la societat (tant a l'esfera pública com a la privada), el respecte a tota persona amb discapacitat, la defensa de la igualtat d'oportunitats, l'accessibilitat en tots els àmbits de la vida, la igualtat home-dona i el respecte als nens i nenes amb discapacitat.

Prenent com a punt de partida aquests principis rectors, la Convenció reconeix els drets de les persones amb discapacitat. Així, per exemple, proclama el dret a la vida, l'igual reconeixement davant la llei, l'accés a la justícia, la llibertat i la seguretat, els seus drets civils i polítics, drets econòmics i socials, el dret a l'accessibilitat, a l'educació, a la salut, al treball, etc.

Igualment la Convenció estableix l'obligació dels estats de promoure i defensar el ple gaudiment d'aquests drets i també el deure estatal i de la societat d'atorgar a les persones discapacitades els suports necessaris perquè puguin gaudir i exercir plenament els seus drets, tot establint salvaguardes per evitar abusos.

A casa nostra, tant la normativa estatal com l’autonòmica, i també les municipals, han anat evolucionant per millorar la plena igualtat de les persones amb discapacitat i remoure els obstacles que els impedeixin gaudir dels seus drets i llibertats plenament. Tot i així, encara hi ha molt camí a recórrer.

Queda molta feina a fer en molts àmbits: inclusió social, millor atenció mèdica i assistencial, accessibilitat a edificis o a les noves tecnologies, millores educatives, accés a la justícia, etc. Perduren encara massa barreres físiques i ideològiques i també discriminacions socials que cal remoure. També calen mitjans personals i econòmics per dur a terme moltes polítiques i actuacions inclusives.

Un amic amb síndrome de Down em comentava que ara neixen menys criatures amb Down. També una amiga amb síndrome de Turner em va dir el mateix respecte al nombre de persones que neixen amb aquesta discapacitat. Quina és la causa? Ha millorat el tractament mèdic prenatal? No és aquest el motiu, em van respondre. La causa que ara neixin menys infants amb síndrome de Down o amb síndrome de Turner o amb altres discapacitats és el rebuig de tenir fills o filles que els pateixin, de manera que els fetus són avortats.

El meu amic i la meva amiga ho expliquen amb tristesa i ràbia. Si ells haguessin estat avortats no sols no haurien viscut sinó que també les seves famílies i amics i la humanitat sencera s'haurien perdut dues bellíssimes persones.

Les persones discapacitades continuen patint discriminacions i han de superar moltes barreres al llarg de la seva vida. De totes elles, la primera que han de superar és la de poder néixer quan es diagnostica la seva discapacitat prenatal.

Comencem eliminant les barreres a les persones amb discapacitat des d'un principi!

 

Joan Maria Raduà Hostench
Membre de l'eix de Drets Humans de Justícia i Pau