L’eficàcia del programa CerclesCat en delinqüents sexuals a Catalunya
Al mes d’abril es va publicar el quart informe d’“Avaluació del projecte CerclesCat” (1), elaborat pel Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a les Víctimes i la Fundació Salut i Comunitat. Aquest informe, que es publica anualment des de l’any 2018, analitza l’eficiència i eficàcia per a la reinserció social i la reducció de la reincidència dels delinqüents sexuals d’alt risc que han participat en el programa CerclesCat enfront dels que no ho han fet.
El projecte CerclesCat busca la integració social i la prevenció de la reincidència per part de penats en règim obert i llibertat condicional. L'objectiu és proporcionar suport i supervisió a delinqüents sexuals d'alt risc que es troben en la part final de compliment i que han mostrat voluntat de canvi, però que no compten amb una xarxa de suport social.
Els Cercles de Suport i Responsabilitat és un model d’intervenció en medi obert, basat en la justícia restaurativa, que va néixer al Canadà i que es va introduir a Europa el 2002. Gràcies a la iniciativa de diversos països europeus, i amb el suport dels estudis internacionals que mostraven l’eficàcia i eficiència del model per reduir la reincidència, es va obtenir finançament per a la seva implementació en altres països. Amb aquesta finalitat, es va constituir la xarxa europea Circles4EU, que va coordinar el desenvolupament d’aquest model i els seus estàndards d’aplicació, així com la investigació i la difusió dels seus resultats.
L’any 2012, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya va fer una aposta per aquest model de reintegració dels delinqüents sexuals i va encarregar un estudi a García i Soler que va analitzar l’adaptació i viabilitat del projecte en el context català. Des del 2013 al 2015 es van realitzar tres cercles pilots, amb resultats prou satisfactoris, que van motivar la continuïtat del programa fins a arribar als 27 cercles el 2020.
La mostra d’anàlisi d’aquest estudi, que es basa en un total de 121 casos, se centra en ex-presos o presos de centres penitenciaris catalans que han comès delictes contra la llibertat i indemnitat sexual, i a més, presenten un risc moderat o alt de reincidència violenta i/o sexual. S’ha detectat que l’eina RisCanvi, predominant a Catalunya, i que avalua i gestiona el risc de violència futura, no hauria de ser l’única mesura de risc sinó que s’hauria de complementar amb eines destinades a la gestió del risc de reincidència sexual com Static-99 o Static-2002R per factors estàtics no modificables en el temps i SVR-20 pel risc futur, ja que és un mesurador de factors dinàmics com ho és el risc. Tanmateix, seria profitós avaluar específicament els delictes cibernètics amb eines com CPORT dirigit al delicte de distribució o consum de material d’explotació sexual infantil.
La mostra es troba distribuïda en cinc grups: Grup Cercles (23 interns), Grup Col·laborador (17 interns), Grup Rebuig (18 interns), Grup Cantera (28 interns) i Grup Refractari (35 interns). El Grup Cercles està format per participants des de l’any 2013 fins al 2019 del programa CerclesCat. El Grup Col·laborador no hi són al programa per motius externs a la persona com la llunyania del territori de residència o perquè els hi queda poc temps per acabar la condemna. I el Grup Rebuig no té la voluntat de participar en el programa. Els anteriors tres grups mostren un perfil sociodemogràfic, penal, penitenciari, de tractament i de risc molt similar que es detallarà després. Seguidament, el Grup Cantera no pot participar en el programa per condicions de compliment de la condemna, pel procés ambivalent del subjecte o per la manca de consens en la proposta. I l’últim grup, el Grup Refractari, no admet la responsabilitat del delicte, no tenen voluntat de canviar ni de realitzar un
tractament penitenciari pel qual romandran al règim ordinari si no hi ha una evolució positiva. El 91,4% de reincidents d’aquest grup n’ha sortit des de primer o segon grau. És destacable que aquest darrer grup és el que es troba en l’imaginari de la societat i pel qual es crea un perfil global incorrecte de la resta de grups, segons Nguyen et al. (2018) citat per CEJFE (2020).
Sobre la reincidència, s'ha de tenir en compte que els temps de seguiment no han estat els mateixos per a tots els grups ni tampoc ho són els números de les mostres. No obstant això, comparant el Grup Refractari amb la mitjana de la resta és 10 punts superior (25,7% vs 15,3%), concretament la resta de grups obtenen unes taxes de reincidència d’11,8%-17,6%-10,0%-17,9% per Cercles, Col·laborador, Rebuig i Cantera respectivament. Unes taxes similars a les obtingudes pels estudis de Wilson et al. (2019) i Bates et al. (2014) citades per CEFJE (2020).
La tipologia delinqüencial dels reincidents del Grup Refractari són els qui obtenen el percentatge més gran de delictes violents i delictes sexuals, encara que tots els grups han obtingut en menors percentatges reincidents per aquests delictes i delictes no violents. I pel que fa a la durada entre la sortida de presó i el moment de la reincidència, les dades que considerem més rellevants són del Grup Cercles que ens mostren com un dels interns va reincidir 3 anys després de la sortida en llibertat i, un altre, al cap de 4 anys i al Grup Refractari 6 ex-presos ho van fer el primer any després de la seva sortida de la presó.
A continuació, exposem els tres perfils més importants esmentats a l’estudi del CEFJE (2020): el perfil general de la mostra de delinqüents sexuals amb alt risc de reincidència violenta, el perfil dels reincidents sexuals i el perfil dels participants del programa CerclesCat.
El primer perfil no té com a factor de risc posseir antecedents penitenciaris perquè la majoria dels reincidents no en tenien (86,8%). Les víctimes amb ordre de protecció representen un 57,9% encara que el Grup Col·laboradors són els qui tenen més reincidència respecte a tenir ordre de protecció amb la víctima. Més de tres quarts del total veuen incrementada en gravetat la seva trajectòria criminal i menys de la meitat de la mostra (44,7%) ha continuat realitzant programes de caràcter sexual quan han progressat al tercer grau, que és un aspecte preventiu de recaigudes i control.
El segon perfil que es dibuixa amb les dades de les quals es disposa és un home sense fills amb problemes d’ocupació, d’afrontament a l’estrès, irresponsabilitat, impulsivitat, inestabilitat emocional, limitada resposta al tractament, desajustament en la infància, autolesions i índex de coeficient intel·ligència baix. En canvi, tenen factors personals positius com plans ajustats i viables, no abús de drogues, sense problemes en la família o econòmics, ni pertanyen a grups socials de risc. Els reincidents sexuals inicien els delictes abans dels 16 anys, no obstant això, la majoria de les persones reincidents, que participaven en l’estudi, ingressava per primera vegada a la presó. I al tercer àmbit, el penitenciari, es caracteritzen per ser els que més nombre han obtingut en estades a mòduls de supervisió especial, incoacions d’expedients disciplinaris, trencaments de permisos i incompliment de mesures penals i conflictes amb altres interns de la presó.
El tercer perfil de CerclesCat té factors de reinserció com bona salut mental, no actituds antisocials segons l’eina de CSS-M, habilitat d’autocontrol, autonomia personal, conductes prosocials, autoestima, gestió emocional i afrontament dels vincles socials. A més, la família és un vincle estable de suport, no tenen dificultats d’habitatge i han millorat educativament i laboralment a la presó. Contràriament, suposa una dificultat la creació i el manteniment de relacions amb desconeguts i la comunitat i buscar activitats per realitzar en el temps d’oci.
Finalment, destacar que la COVID-19 ha tingut un impacte negatiu en el programa CerclesCat , ja que ha hagut d’adaptar la seva dinàmica a les trobades per Internet, en comptes de fer-ho de manera presencial on es reunien l’intern, el voluntariat i els coordinadors en contacte directe.
Com a conclusió, el programa CerclesCat es mostra eficaç en la finalitat de reinserció dels interns penitenciaris. És un bon exemple per continuar promovent aquest tipus de programes que no estigmatitzen les persones que hi participen i que busquen normalitzar la seva situació evitant etiquetar-los com a delinqüents. A més, deixen de banda l’opinió pública que té la intenció d’inocuïtzar-los permanentment dins de les presons, és a dir, d tancar-los dins de les presons sense buscar reinsertar-los de nou en la societat. Per últim, no es pot sobre generalitzar a les persones reincidents amb la resta de persones, ja que cada persona està configurada per característiques individuals i socials diferents.
Marta Guerra Pintado
Estudiant de Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció a la Universitat Pompeu Fabra
____________________________