Rafael Allepuz Capdevila
ESTATS D'OPINIÓ

El Relator Especial de les NU sobre l’extrema pobresa i els DH a Espanya ens avergonyeix

El passat dia 7 de juliol es va presentar l’informe del Relator Especial de les NU sobre l’extrema pobresa i els drets humans que va visitar Espanya entre els dies 27 de gener i 7 de febrer d’enguany.

L’informe es presenta amb una introducció en la qual es destaca que: “el país té una elevada taxa de desocupació, una situació de desocupació juvenil crònica, una crisi d’habitatge d’enormes proporcions, situacions de gran pobresa molt esteses, programes de protecció social molt insuficients, un sistema educatiu segregat i cada cop més anacrònic, polítiques fiscals que afavoreixen molt més les classes acomodades que les pobres i una arrelada mentalitat burocràtica en moltes parts de l’administració pública, que valora més el formalisme que el benestar de les persones”. I acaba: “prenent seriosament l’eliminació de la pobresa es facilitarà la mobilitat laboral, es generaran més ingressos tributaris per fer front al deute, es millorarà l’eficiència de la despesa actual i es traçarà un rumb cap a un increment inclusiu”.

El Relator comenta que hi ha gent que se sent abandonada i amb raó. La recuperació econòmica ha beneficiat majoritàriament les grans empreses i les persones més adinerades, mentre que molts dels serveis públics i les proteccions que van ser objecte de greus retallades desprès del 2008 no s’han restablert. Els índexs de desigualtats s’han disparat des de l’any 2010.

En opinió del Relator, els poders públics han fallat majoritàriament a les persones que viuen en la pobresa. Fent al·lusió a l’informe Economic surveys: Spain del novembre del 2018 de l’OCDE, afirma que el sistema de protecció social està trencat i hauria de contribuir de manera important a reduir la pobresa, però resulta extraordinàriament ineficaç ja que les famílies riques es beneficien més de les transferències monetàries que les pobres. La capacitat de les transferències monetàries existents per a reduir la pobresa se situa entre les més baixes de la UE. A més, destaca l’excessiva burocratització del sistema d’atenció social.

Els ingressos tributaris actuals no són suficients per a fer efectius els drets socials i aconseguir un pressupost equilibrat. El sistema no és suficientment progressiu i el frau fiscal i l’elusió d’impostos podrien estar costant al país milers de milions cada any. A Espanya, en percentatge del PIB, la part corresponent als impostos representa un 35,4%, mentre que a la zona euro representa un 41,7%, segons dades del 2018. Pel Relator, a més de no recaptar els ingressos necessaris, el sistema tributari no és suficientment progressiu i gairebé no permet aprofitar la capacitat dels impostos per afrontar la desigualtat. Augmentar la progressivitat d’aquests impostos i incrementar els ingressos tributaris ens ajustaria a la norma de la UE. A més, és necessària una major transparència informativa sobre la recaptació dels diferents impostos, directes i indirectes, i de les aportacions dels diferents subjectes passius.

La ciutadania hem de prendre consciència de la situació i de per què passen les coses. Recomano a tothom la lectura de l’informe, que no és complicada, per fer-nos una composició del fenomen de la pobresa, de la seva transcendència, de les causes de la seva cronicitat i per creure que és possible afrontar-la de manera efectiva. 

No podem conformar-nos amb la idea que no hi ha res a fer. Hem d’exigir un lideratge polític més transparent i que vagi al fons de les qüestions més transcendents però, com indica l’informe, també és necessària la nostra implicació com a ciutadans, contribuents i actors polítics.

 

Rafael Allepuz Capdevilla 
Membre de Justícia i Pau Lleida