Miriam Martín
ESTATS D'OPINIÓ

El saber estar polític, i els espais neutres per desactivar conflictes socials innecessaris

Hi ha una preocupació creixent per la situació social i política als Estats Units. Les fractures són diverses: racials, ideològiques, religioses, etc. l la fractura econòmica i l'acumulació de capital mereix un article a part. En l'aspecte social i polític es parla sovint de les “bombolles socials” on hi ha zones geogràfiques (pobles i ciutats) definides pel mateix pensament polític i ideològic i que no tenen gaire contacte amb altres bombolles; es viu aïllat dels qui pensen o viuen diferent.

Pluribus unum –de molts, un– és la frase per la qual el país s'ha definit i, amb aquesta, la diversitat i la immigració han estat el pilar fonamental en la construcció identitària del país. La idea d'amalgama multicultural és molt present en la societat americana i la correcció política dels ciutadans en general és extraordinària. Per exemple, ara, amb el novembre ben entrat ja s'ha celebrat el Diwali (festa hindú de la llum), s'acosta la Januca (festa religiosa jueva), Nadal ja és a l'horitzó i el Ramadà començarà pocs mesos després. Amb tanta diversitat, al desembre la salutació més comuna per a les festes de Nadal és “Happy winter break,” (bones festes d'hivern) per evitar imposar una religió a la persona que tenim davant. En altres paraules, omet assumir que la persona té una identitat religiosa concreta. La barreja de diferents elements culturals i religiosos empeny les persones cap a un respecte quotidià neutral. Aquesta correcció política de vegades sembla una mica estèril, perquè molts caminem amb peus de plom en compartir l'alegria del que és essencial per a cadascú, però alhora és molt respectuós. La tolerància és entesa com l'acceptació del que és diferent, i sovint deixa obert un espai neutral per incloure altres indentitats.

Tot i això, hi ha un altre discurs que cada dia pren més rellevància i és el del rebuig a la diversitat, considerant-la com una amenaça a la democràcia i la identitat del país. La divisòria sempre hi ha estat present, especialment en un país on la seva gènesi inclou capítols tan foscos com l'esclavisme. Potser les experiències bèl·liques del món durant el segle XX feien veure que el desig general era apostar per la multiculturalitat i la diversitat i veure's com una societat potser no justa, però sí interessada a millorar.

En els darrers anys, el discurs de la intolerància ha entrat obertament a les altes esferes polítiques del país, essent utilitzat gairebé de manera sistemàtica especialment per grups de la ultradreta, ja que és rendible políticament. La violència verbal no només s'utilitza a les institucions polítiques, sinó que també es genera des d'allà. Per exemple, el congressista Paul Gosar (home blanc) va publicar un vídeo de dibuixos animats on surt ell executant la congressista Alexandra Ocasio-Cortez (dona de color). Per més que siguin excepcions, aquests atacs són el reflex del que part de la societat civil vol veure i sentir.

El conflicte entre els dos discursos -tolerància cap a la diversitat vs. intolerància cap a la diversitat- ha d'existir necessàriament perquè ens permet plantejar-nos qui som, com som, ens permet expressar pors i sentiments i redistribuir el privilegi social i polític d'acord amb allò que la societat és en el moment present. Tot i això, la deriva violenta d'aquest debat no té cap sentit.

Ens trobem, doncs, davant d'una situació en què la convivència civil i la pau social resideix en les persones quotidianes i la voluntat individual de conviure pacíficament acomodant els canvis. Per sort, ja tenim algunes eines i les podem fer servir.
 

Miriam Martín Goula
Col·laboradora de Justícia i Pau