Final d’etapa
Vull dedicar aquest article a anunciar-vos que, després de dinou anys de treball (abril 2002-març 2021), acabo el meu servei com a director de Justícia i Pau.
Ha estat una etapa vital i professional apassionant. Però m'ha arribat el moment de fer un canvi. A més, les organitzacions necessiten renovació en els seus càrrecs directius. Justícia i Pau no és una excepció.
És impossible resumir aquí (espero poder-ho fer amb tranquil·litat més endavant) tot el que hem pogut fer junts, i encara menys poder explicar tot el que m'ha donat Justícia i Pau, infinitament més que del que jo hagi pogut oferir. M'ha transformat interiorment. M'ha permès trobar grans amics. I he sigut feliç. He entès en profunditat aquella afirmació de l'Evangeli: "Feliços els qui treballen per la pau". En aquest sentit, ha estat una experiència autèntica de ser i fer Església. Per tot això, em quedarà per sempre un immens agraïment a l'entitat i als seus responsables, per haver-me donat aquesta oportunitat i per la confiança que han dipositat en mi durant tot aquest temps.
Han estat uns anys extraordinaris i irrepetibles. Crec que entre tots hem fet una gran feina, en moltes direccions i en favor de molta gent. Hem viscut moments molt intensos i emocionants: els fòrums socials mundials, el moviment del 15M, les trobades de Barcelona, el creixement del voluntariat a les presons, les grans campanyes entorn la immigració, el consum responsable, les bales de goma o els minerals de conflicte... l'expansió del Centre Delàs, la consolidació del Premi Gomis... entre molts altres. Naturalment, també hi ha hagut moments difícils, sobretot per les dificultats econòmiques recurrents, que ens han posat a prova internament... com també la sobtada pèrdua del nostre inoblidable company Eduard Soler. Tampoc no va ser fàcil abandonar la nostra històrica i cèntrica seu de Rivadeneyra.
Per mi ha estat un luxe i un plaer treballar braç a braç amb un munt de persones bones i compromeses amb la justícia, els drets humans i la pau. Vull destacar-ne aquí quatre. En primer lloc, el nostre estimat expresident Arcadi Oliveres, veritable testimoni i mestre de militància i referent moral indiscutible. Vaig treballar al seu servei i gaudir de la seva presidència durant dotze anys, que m'han deixat una empremta inesborrable. Avui l'acompanyem tots amb agraïment en la seva situació de malaltia. En segon lloc, el nostre consiliari, Josep Maria Fisa, sempre disponible, animant-nos i contagiant alegria, a qui algun dia caldrà fer un reconeixement per la seva llarguíssima i fidel dedicació a l'entitat. Vull destacar també al nostre actual president, Eudald Vendrell, pel seu suport incombustible, proper, càlid i lúcid. Finalment, qui va ser durant anys vicepresidenta, la Tica Font, per la seva confiança des del principi i pel seu acompanyament en la direcció. Crec que vam fer un bon treball junts.
El meu agraïment s'adreça també a tantes altres persones que seria impossible encabir-les en aquest article: a tots els qui han estat membres de la Junta directiva durant aquests anys, als membres i als responsables de les diferents comissions sectorials i territorials de l'entitat, als voluntaris i col·laboradors, als companys de Justícia i Pau de Catalunya i d'Espanya i als diferents bisbes i els seus delegats que ens han donat suport en aquest temps.
També em sento profundament agraït a les persones que en aquest període han format l'equip tècnic. Vull fer un esment especial de la Paquita Conejero, de la Lali Oliver i de la Silvia Urbina. Cada una en el seu moment, han estat veritables puntals en l'administració i comunicació de l'entitat. Companyes compromeses i amb un enorme capacitat de treball, han sigut per a mi un suport essencial.
El meu agraïment s'adreça també a tots els responsables i membres de les associacions, moviments, entitats i xarxes amb les quals hem treballat conjuntament en aquest període, amb molts dels quals quedarà una amistat per sempre. Ja em perdonareu que no doni més noms. La llista seria massa llarga.
Això no és un comiat. No em desvinculo de Justícia i Pau. En soc membre des de molt abans d'assumir la direcció, gràcies a la invitació que el mes de setembre de 1996 em va fer el bon amic Andreu Arfelis. Per això, vull continuar-hi col·laborant, si bé a partir d'ara ho faré d'una altra manera.
Gràcies a tots i totes per la vostra confiança, el vostre suport, la vostra amistat i la vostra generosa dedicació. Ens seguirem trobant en el treball esperançat en favor de la justícia i a la pau. Tenim al davant reptes enormes. Fins aviat.
Eduard Ibáñez
Exdirector de Justícia i Pau Barcelona