Josep Maria Fisa
ESTATS D'OPINIÓ

Fratelli tutti

Aquesta carta, "Germans tots", encíclica en llenguatge solemne que acaba de regalar-nos el Papa Francesc el 3 d'octubre, vol resumir i completar, d'alguna manera, tot el que ell ha predicat durant els seus anys com a bisbe de Roma al servei de totes les comunitats cristianes catòliques  del món. I amb més força que mai convida a fer-se seu aquest missatge a totes les confessions cristianes i religioses i a tota la família humana que vivim a la Casa Comuna. Una vegada més el Papa s'inspira amb el germanet d’Assís, aquell jove que va esdevenir pobre per a enriquir l'església amb la riquesa del retorn a l'evangeli de Jesús.

Vol ser una carta tan clara i universal i tant insistent, que cita l'esforç que vuit-cents anys enrere feu Francesc d’Assís per anar a trobar un cabdill musulmà i mediar en una treva de pau i obrir camins de reconciliació i d'amistat. El Papa Francesc repetí aquest gest profètic en la trobada recent, el febrer del 2019, que cita en aquesta carta.

El Papa parla sobretot de la cultura de la fraternitat i de l'amistat. Unes paraules  que s'han desgastat en molts aspectes. Les paraules sovint es tornen enganyoses i s'interpreten segons els nostres interessos. Amb el Càntic de Lloança a la natura, Lloat sigueu oh Senyor nostre, que actualitza en la segona carta encíclica del 2015 Laudato si’, ens feia adonar que cal sentir-nos tan units amb la creació que això faci impossible que la maltractem perquè ens destruïm nosaltres mateixos. Sense perdre de vista que nosaltres som tots els habitants de la Casa Comuna del planeta, i que una bona part de pobles del nostre món pateixen brutalment aquesta explotació irrefrenable dels recursos naturals, sobretot per part dels països rics i poderosos.

El Papa fa una crida a no defugir les nostres responsabilitats en tots els camps: personals, socials, polítics, religiosos... i en totes les activitats i relacions humanes. Res ni ningú es pot sostreure a la paraula que esdevé súplica insistent del papa, per tal de respondre en consciència sincera com a persones i com a cristians. Si a la Laudato si’ parlava de conversió integral, aquí parla de la integritat de la persona que no pot trair-se a si mateixa perquè aleshores traeix el missatge de l'amor, de la dignitat i de la veritat. 

No es tracta de renunciar a les nostres idees o a les nostres conviccions religioses, sinó d’obrir-les a una nova manera d'entendre aquestes idees i creences que les enalteixi encara més i les transformi a la seva veritat més noble. Podem fer, parlar, debatre, treballar, callar, respondre... des de l'estimació, pensem com pensem. Només l'amor i la voluntat d'establir lligams d'amistat i vincles personals pot salvar el nostre món. Algú ha dit recentment que davant la Covid-19 hi ha un camí de superació: la manera com responem. Quina resposta hi donem. El Papa parla que hi ha respostes egoistes i de tancament envers als altres al costat de generositats heroiques. Ara ens posa davant el mirall i ens diu: Tu que penses fer... continuar en les teves dèries i interessos o mirar el teu proïsme amb ulls de misericòrdia i de tendresa? I no es tracta d'una imatge poètica... Com Jesús, el papa Francesc posa el relat del samarità al centre de la resposta que cal donar per fer veure tant la ceguesa de les figures importants de la història, sacerdots i levites, com per l'actitud agosarada, eficaç i generosa del samarità, que "baixa del cavall" es posa a curar-lo ell mateix i demana la col·laboració de l'hostatger per culminar el seu esforç d'atenció i solidaritat. Aquesta és la cultura de la fraternitat que el Papa ens vol proposar com a camí de l'autèntic alliberament dels mals que ens assetgen en el món actual.

No és un discurs a les Nacions Unides o al Parlament europeu, és una carta dirigida a tots i cadascun de nosaltres per preguntar-nos: I jo on em situo? A quina cultura estic servint? Quin somni tinc? Quin ideal de vida humana vull construir? Em giro d'esquena per no trobar-me amb les víctimes? Estic disposat a parlar i a mirar a la cara, fins i tot els enemics per oferir-los la meva amistat una i una altra vegada? El Papa ens convida a llegir aquesta carta com si anés dirigida personalment a mi. Parla per a tothom però també per a mi. Un bon exercici que podem fer és anar llegint cada número i subratllar aquella frase que sembla que estigui escrita per a mi. Si som sincers, trobarem una bona colla de frases personalitzades. Aleshores només ens quedarà dir-nos a nosaltres mateixos: I com ho faig per canviar la meva actitud que, en tal aspecte, no és gens fraternal? I com puc ajuntar-me amb els altres per fer que la cultura de la fraternitat s'estengui com una taca d'oli en la família, en la societat, en l'església, en el món?

El Papa no diu que aquesta serà la seva última carta però el que diu i repeteix té regust de comiat i està escrita des del dolor. Des del dolor de la pandèmia quan l'anava escrivint, però també des del propi dolor per la humanitat que encara no se sent arrossegada a caminar per l'únic camí possible de futur: l'amor fraternal. Que Déu sigui beneït i ens faci el do de la fraternitat. Germans tots. 

 

Josep Maria Fisa
Conciliari de Justícia i Pau Barcelona