Search
Close this search box.

Impressions sobre la projecció de LA CARTA

Notícies
28/04/2023

El passat 30 de març es va coorganitzat amb la Direcció General d’Afers Religiosos en el qual es va projectar El film ‘La carta: un missatge per a la nostra terra’ inspirat en l’encíclica Laudato Si’ subtitulat en català. Una iniciativa de la Direcció General d’Afers Religiosos per poder fer arribar la pel·lícula en versió original al públic catalanoparlant.  

A continuació, compartim algunes de les impressions de les persones que van ser-hi. 

Montserrat Puigdellívol 

“La pel·lícula de La carta té format documental i està inspirada en l’encíclica Laudato Si del Papa Francesc. En una visita a l’ONU el 2015, Francesc va denunciar la crisi ecològica i la destrucció de la biodiversitat que posa en perill la vida del planeta i l’existència de l’espècie humana. La casa comuna de tots s’ha d’aixecar sobre una recta comprensió de la fraternitat universal i sobre el respecte a la sacralitat de cada vida humana. 

Aquesta encíclica no va adreçada únicament a catòlics, sinó que la destinatària és tota la humanitat. No entén de llocs o creences, sinó que és per a tots i cadascun de nosaltres. La trobada interreligiosa d’Assís (1986) va impulsar un treball transversal en la defensa de la Terra i dels més pobres.  

A través de la visió d’un líder indígena de l’Amazones, un refugiat climàtic del Senegal, una jove activista de l’Índia i una parella de científics de Hawai, vivim l’impacte de la pobresa i el desplaçament global, la migració energètica, els problemes de la desforestació i l’explotació agrícola, l’impacte de les inundacions o el foc, la destrucció dels ecosistemes…El documental és una defensa de l’ecologia integral, humana i climàtica. S’hi veu la importància d’unificar el diàleg de les perifèries (lloc/religió/ciència): 

  • el lloc, perquè qualsevol acció pot tenir efecte en un altre racó de món; 
  • les religions, perquè les comunitats espirituals i de fe tenen present la crisi ambiental; 
  • les ciències, perquè la Laudato Si mostra una teologia que dialoga amb el coneixement científic. 

Des d’aquesta mirada unificada, ens arriba un crit d’esperança des d’on ens sentim cridats i interpel·lats. Una esperança que ens fa veure que el futur l’hem de construir entre tots i totes, sense exclusions. Si demà jo rebés una carta que em demanés: Com tindràs cura de la nostra llar? Quina aportació faries a la casa comuna? Què podríem fer junts? Com responguis, això fa la diferència i és el nostre repte.” 

Eulàlia Ventura, mestra, pedagoga – Vallès occidental 

“Som en un moment de canvi absolut. Ningú no sap quina forma agafarà el que es congria com a nou. Cal tenir una confiança senzilla. Hem d’esdevenir poetes socials, això és, saber posar esperança allà on hi ha destrucció. Hem d’aprendre a mirar els estels amb els ulls ben oberts, com sant Francesc. Fa pocs dies llegíem l’evangeli de l’anunciació…no sabem com serà possible, com es farà possible aquesta novetat, però atrevim-nos a dir SÍ. 

Veient aquesta pel·lícula m’adono que som un sol sistema: la natura que es mor i reneix, la que és sota l’aigua, les diferents creences, agnòstics, musulmans, hindús, cristians…aquesta és la nova església. Ens cal teixir xarxes de coneixement compartit, fer vincles entre molts moviments perquè el futur és de tots, és dels qui teixeixen en comú. Laudato Si convida a detectar l’espectre de preguntes, no una única pregunta.”   

Josep Maria Fisa 

“La carta és feta des del cor, des del cor de Francesc. És una carta que explica per què va fer la Laudato Si. Francesc va convocar a Roma una petita representació dels pobles de la Casa comuna perquè es poguessin sentir units i, després de la trobada, cridats a continuar amb més força, encara, a tenir cura de l’entorn, dels altres, de nosaltres mateixos.  

És un documental per veure’l en grup i deixar-se interpel·lar. Agrada. Emociona. I ens diu a cau d’orella allò que sabem però que encara no ens ha mobilitzat i ens costa d’escoltar: el clam de la Terra, el clam dels pobres. Lloat sigueu!”