Search
Close this search box.

Intel·ligència artificial i drets humans

15/05/2023

La humanitat, al llarg de la història, va evolucionant amb canvis, innovacions i avenços en els diferents àmbits de la creació humana. La ciència i la tecnologia han estat motors de transformació i han propiciat tant millores com empitjorament de les condicions de vida de les persones segons el bon ús o el mal ús que s’ha fet dels nous descobriments i de les noves tècniques.

En aquests moments, la humanitat té planejats grans reptes en l’àmbit global, molts d’ells interrelacionats: canvi climàtic, guerres, desplaçaments forçats de persones, pandèmia, crisi alimentària a països d’Àfrica… Cal afegir-hi el repte del bon ús dels avanços en intel·ligència artificial, en biomedicina i en altres àmbits científics.

El desplegament de la intel·ligència artificial ens obre noves possibilitats per afrontar i resoldre alguns dels problemes de la humanitat. Pensem, per exemple, en el seu ús en la medicina. Ara bé, el risc derivat d’un mal ús de la intel·ligència artificial esdevé també un repte de primer nivell per a la humanitat. Ho és en molts àmbits, com pot ser el mon laboral, amb la previsible desaparició de moltes feines amb el risc que això porti a la marginació dels treballadors i treballadores substituïts. O l’anomenada escletxa digital, que genera encara més pobresa i marginació a les persones que queden despenjades dels avenços informàtics. També en l’àmbit de la informació, amb el risc de desinformació o de manipulació de l’opinió pública. O la implantació de sistemes el control de les persones mitjançant sistemes de videovigilància massiva o per mitjà de sistemes informàtics, amb el perill afegit de la discriminació per motius diversos.

L’ús de les xarxes socials i de les noves tecnologies d’intel·ligència artificial generatives, com el ChatGPT o Midjourney, pot tenir aspectes positius, però alhora planteja grans perills pel seu mal ús. Es pot veure afectada la privacitat, la informació, l’educació dels nostres infants, la manipulació de les emocions i de les actituds. En definitiva, es poden veure afectats els drets fonamentals de les persones.

Tots aquests avenços generen dilemes ètics i jurídics que cal afrontar. No podem restar-ne indiferents, ja que, si no, ens trobarem amb fets consumats imposats per grans corporacions o per governs autoritaris.

Les entitats de defensa dels drets humans no podem estar al marge d’aquesta evolució. Hem de defensar que els beneficis dels avenços científics i tècnics, entre ells els generats per l’ús de la intel·ligència artificial, arribin a tothom. Ara bé, alhora, hem de denunciar els usos perniciosos. Per tot això, hem de ser conscients que cal regular-ne l’ús i establir sistemes de control per evitar abusos.

La Unió Europea està preparant la redacció d’un Reglament sobre els usos de la intel·ligència artificial. Cal regular-ne l’ús, establir els seus límits, les actuacions prohibides, un sistema de control independent i de sanció dels infractors. Ara bé, amb tot això no n’hi haurà prou, cal enfortir l’educació, la formació en l´ús responsable i ètic de les noves tecnologies com a mitjà també per a la promoció i defensa dels drets humans.

Joan-Maria Raduà Hostench
Membre de l’Eix de Drets Humans de Justícia i Pau