Una seixantena de polítics, activistes i periodistes, segons l’informe de CitizenLab (confirmat pel CNI) han estat investigats pel programa Pegasus que Israel només el ven als estats o aparells dels estats. Com se sap és un programa per espiar el possible terrorisme. Espiar la dissidència política i un moviment com el d’emancipació nacional català, que ha mobilitzat de manera sovintejada milions de persones i de forma pacifica, és un atemptat als drets humans i a les bases més essencials de la democràcia.

Tota entitat que tingui com a valors la pau, la democràcia i els drets humans, i no solament els afectats, el govern, institucions i associacions catalanes, ha de manifestar la seva indignació i malestar i demanar explicacions, investigació i, si cal, responsabilitats.

El diàleg, la mediació i la negociació són formes clàssiques per afrontar els conflictes, i no l’espionatge, ni la persecució, ni la fiscalització. Sabem que forma part de la naturalesa dels estats la imposició (els impostos, no seria millor parlar de contribucions?), el monopoli de la violència (?) i la recerca de la seguretat emprant també mètodes d’espionatge secret (?). Precisament per això la defensa i promoció dels drets humans són un antídot a les tendències autoritàries, impositives, violentes i secretes dels estats. 

A la vegada les tradicions religioses i espirituals, en la seva essència més pregona, resguarden i fan presents una saviesa de la humanitat apuntant no sols al respecte a la persona, a la seva intimitat i dignitat, sinó també a la convivència i a la transformació de les estructures econòmiques, polítiques i culturals. Són un tresor que aportant els valors de germanor, solidaritat, llibertat, pau, igualtat i justícia, també ens ajuden a fer de contrapunt davant de les vel·leïtats sovint poc humanes dels estats. Possiblement per això, tant aquestes tradicions com els humanismes ètics són relativament marginats en les nostres anomenades “democràcies liberals“, amb l’excusa que han estat històricament i real també factors de violència (les seves versions adulterades fanàtiques).

No seria millor que davant d’aquest fet, des de Catalunya, prenent la iniciativa el govern català, convoquéssim i invitéssim al diàleg el govern espanyol? De fet, així, tant s’aprofitaria la situació per autoreconèixer-se com interlocutor, com per forçar la resposta del govern espanyol. I, si aquest no respon, publicar-ho tantes vegades com calgui, tot mostrant fins a quin punt li interessa de debò el diàleg.

Les enquestes ens diuen que entre un 70% i un 80% de la població catalana està a favor de resoldre el conflicte a través d’una amnistia i d’un referèndum. El govern català, amb aquesta base, per què no prepara un nou referèndum mentre segueix invitant al diàleg el govern espanyol?

L’ideal de justícia, de fraternitat i de pau que ens proposa Jesús en els evangelis és a les antípodes del misteri de la iniquitat (de por, persecució, càstig i guerra) i així ho expressava respecte als poders de la seva època: «Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor» (Mateu 20,2526).

No sabem si de tot aquest afer Pegasus se’n traurà algun aclariment. Per ressorgir, per aixecar-se de nou i despertar-se, cal  passar (pasqua) per temps de dolor, de dol, d’enfonsaments, de nit, però no restar-hi. L’esperança no és ingènua i ens fa aixecar sempre per seguir persistents en els camins, en els aires i en les causes alliberadores i humanitzants de les persones i dels pobles.

El Misteri de l’Amor i la Vida (confrontat al misteri de la iniquitat) s’expressa en la Cultura de la Pau i el Diàleg, en les mostres de solidaritat  i d’alliberament de tantes persones i moviments que hi ha entre nosaltres i en el món.

El programa Pegasus té el nom del cavall mític, Pegàs. Nom mal aplicat. El cavall alat ens evoca més aviat alliberament que no pas espionatge. El colom alat de la pau, de l’esperit lliure de l’amor i la vida, ens inspira el mateix, encara que d’una manera més humil que el cavall. Que totes les colomes-esperits-artesanes de pau ens transportin a sembrar petites llavors que ens anunciïn, ens sensibilitzin, ens recordin i ens esperonin a fer entrebancar aquest mal anomenat Pegasus, teledirigit pels poderosos d’aquest món!

Quim Cervera
Membre de la Junta de Justícia i Pau Barcelona