Laura Ribera Barniol
ESTATS D'OPINIÓ

La Covid-19: res no ha canviat en el (mal)tracte a les persones migrades

L’any 2020 avança de manera gairebé imprevisible. Des del mes de març que ens és difícil planificar activitats o tenir certa certesa del que farem. Incertesa és, potser, una de les paraules més repetides. I això passa a tots els nivells. Des de l’àmbit polític, econòmic o laboral al més personal. La ciutadania ha intentat de manera progressiva adaptar-se als canvis. Hem canviat la manera de relacionar-nos socialment, alguns llocs de treball han passat de ser presencials a dur-se a terme des de casa, hem reduït la mobilitat dins i fora del nostre país, entre d’altres. No sé si aquests canvis ens hauran ajudat a entendre millor el funcionament i interessos del sistema capitalista en el qual vivim, desconec si la ciutadania hi reflexionarà i n’extraurà conclusions que ens ajudin a buscar alternatives més justes, igualitàries i ecològiques al model actual.

Del que sí que estic segura és que la crisi actual no ha servit per a canviar velles pràctiques en l’àmbit polític. En aquest sentit, vull parlar de la relació de les institucions envers les persones en situació administrativa irregular que viuen a l’Estat Espanyol i també de les que han arribat per via marítima durant la pandèmia. 

D’una banda, una de les principals demandes de les persones migrades i els col·lectius antiracistes de l’Estat Espanyol ha estat una regularització administrativa de les persones en situació irregular. Hi ha diverses motivacions per aquesta demanda. Algunes raonen sobre els beneficis de caràcter econòmic de la regularització en forma d’impostos o de la incorporació de moltes persones en llocs de treball que resten per cobrir, per exemple. D’altres arguments giren entorn de motius lligats a la defensa dels drets humans més bàsics i inqüestionables. El passat 18 de maig de 2020 escrivia una opinió en aquesta mateixa columna anomenada “Defensem la regularització de tothom, ara i sempre” on exposava l’oportunitat que el Govern central de l’Estat Espanyol tenia per demostrar que “ningú es queda enrere” –quota adaptada d’un dels lemes del Govern durant l’estat d’alarma-. Oportunitat que el Govern central ha malgastat aquest mes de setembre quan després de debatre-ho al Parlament ha afirmat que “en aquest moment” no és possible dur a terme aquest tipus de procés. 

D’altra banda, les vulneracions dels drets més bàsics s’han succeït en els diversos punts d’entrada de persones per via marítima a la Frontera Sud de l’Estat Espanyol. Una pràctica que tampoc ha canviat amb la pandèmia i que segons diversos informes del Defensor del Poble s’han agreujat encara més durant els mesos d’estiu. A les Illes Canàries centenars de persones acabades de desembarcar en diferents ports han dormit al ras o en tendes dies, i fins i tot setmanes, a l’espera de ser allotjats de manera digna. En altres casos, la descoordinació entre administracions ha comportat retards a l’hora de dur a terme rescats de persones al mar. Pel que fa als ports d’entrada a la península, de nou, la descoordinació entre ens autonòmics i del Govern central ha deixat a centenars de persones sense acollida, ni proves PCR ni tests ràpids. Famílies senceres amb infants, persones amb mobilitat reduïda, menors sense referents adults al país tots han estat avocats a dormir al carrer a Almeria, Algesires, etc. La manca de voluntat política per a gestionar correctament aquesta situació ha tingut repercussions nefastes per a la vida de centenars de persones.

És cert que les vulneracions d’aquells drets més bàsics i humans de les persones en situació administrativa irregular a l’Estat Espanyol o de les persones en moviment al mar o en punts fronterers no és una conseqüència de la Covid-19. És una situació que malauradament existeix de fa anys i que té les seves bases en una construcció racista i euro-cèntrica de l’estat-nació. No obstant això, les decisions polítiques preses durant l’estat d’alarma conseqüència de la Covid-19 i els mesos posteriors han agreujat les condicions de vida de moltes persones impedint que duguin a terme treballs informals, desproveint-los de la cobertura de les necessitats més bàsiques, entre d’altres. La negativa a una regularització sense condicions i per a tothom, el recent anunci de la reobertura dels CIEs (Centres d’Internament d’Estrangers), la persecució i criminalització de les vides en moviment no poden quedar eclipsats per eslògans tals com que “ningú es quedi enrere” o que “el virus el parem units”. 

 

Laura Ribera Barniol
Membre de Justícia i Pau Barcelona