Aquest dimecres, hem presentat l’estudi “La salut mental en el sistema penitenciari català. Visió de conjunt i reptes”, al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Aquest treball posa el focus en una situació que afecta moltes de les persones recluses de Catalunya: com es reflecteix en l’estudi, la majoria d’aquestes pateixen problemes significatius de salut mental; des d’ansietat i depressions, passant per addiccions a drogues o alcohol, fins a trastorns psíquics greus. En concret, l’estudi permet veure alguns fets i dades com:

• No existeix cap mandat jurídic que obligui a una avaluació periòdica de les persones penades.
• No hi ha una explicació oficial, debat o parlament sobre per què no s’ha exclòs del sistema penitenciari aquestes persones amb problemes de salut mental, i no s’ha previst un sistema d’internament de caràcter extrapenitenciari.
• Hi ha una manca de personal penitenciari fix i amb formació especialitzada en les unitats psiquiàtriques penitenciàries.
• No es dediquen prou esforços a garantir que totes les persones internes amb aquestes patologies comptin amb una oferta de prestacions en tots els àmbits (laboral, educatiu, assistencial...) que afavoreixin al màxim la seva salut mental.

En la presentació de l’estudi, Núria Sastre, advocada i una de les autores de l’informe, ha declarat que les penes són massa llargues i no fan la seva funció. A més de ser deshumanitzadores, els internaments superiors a deu anys de presó tenen inevitablement un impacte molt negatiu en la salut mental.

Roser García, també partícip en la presentació del document, en qualitat de metgessa i voluntària de presons de la nostra entitat, ha remarcat que “el voluntariat de presons detectem que totes les persones empresonades tenen algun tipus de trastorn mental. Fins i tot els que no estan diagnosticats de cap malaltia psiquiàtrica prenen medicació. [...] És el control per la medicació. Les persones internes estan hipermedicalitzades i hipermedicades.”

Els resultats de l’anàlisi, posen en valor que els vincles entre delinqüència, presó i trastorn mental són profunds i multidireccionals. Les persones que són objecte d’una pena o mesura de privació de llibertat, pateixen taxes molt importants de patologia mental, clarament superiors a les de la població en general.

Per això en l’estudi es proposen un seguit de canvis i demandes. Aquestes demandes conclouen que cal un sistema jurídic que avanci decididament pel camí de l’excarceració del trastorn mental. No ens podem permetre un sistema penal que, en lloc de contribuir al benestar social, sigui causant de patologia mental i exclusió dels qui la pateixen.

L’estudi, que examina l’estat de la salut mental en els centres penitenciaris catalans, les condicions de vida i el tractament mèdic i penitenciari que reben les persones amb patologies mentals, ha estat elaborat per Genís Costa, Marc García, Eva Gutiérrez, Eduard Ibáñez, Laura Lao, Blanca Melloni, Andrea Roig, Núria Sastre, Tania Sueiro i Marc Viu.

El propòsit principal d’aquest és afavorir una reflexió sobre la necessitat d’una atenció adequada a les persones amb problemes de salut mental, respectuosa de la seva dignitat humana i que promogui el seu benestar i desenvolupament.

El document s’emmarca dins de la campanya Radar de Privilegi Zero, sent aquest el primer informe de privilegi zero que publiquem.

Radar Privilegi 0 representa la nostra voluntat de crear un observatori propi de Drets Humans per denunciar i fer visible tota aquella vulneració de drets que els hi arribi i, de manera paral·lela, provocar una reflexió i una sensibilització comunitària i proposar alternatives de transformació.

Per mirar l'acte de presentació i roda de premsa, feu clic aquí. 

Podeu descarregar l'estudi fent clic a la imatge: