El 6 de novembre de 2021, un grup d’artistes de diferents sensibilitats espirituals i de diferents àmbits artístics ens hem reunit per 2a vegada a Montserrat, convocats per Justícia i Pau i acollits a la Comunitat de Sant Benet, per a continuar el nostre aprofundiment conjunt sobre les ressonàncies que es produeixen entre l’encíclica Laudato Si’ i la vivència de l’Art i la Natura. Amb el mateix esperit de la 1a trobada, la jornada ofereix moments de silenci compartit i contemplació de la natura, en aquesta ocasió guiats per Anna Caixach Gonzàlez, moments de reflexió i diàleg, moderats per Xavier Perarnau i moments de compartir l’art amb un vídeo de Goretti Pomé i una il·lustració en directe de Carme Solé Vendrell d’un infant de la seva campanya «Why». No va faltar tampoc el fet de compartir la taula.

A continuació presentem un extracte d’aquest diàleg conjunt. 

APROFUNDIM SOBRE EL PODER DE L’ART I LA RESPONSABILITAT DE L’ARTISTA EN EL MOMENT ACTUAL

• Parlem sobre Art, Espiritualitat i Natura, però d’una natura que demana cura. Davant el clam de la Terra i la crida de Laudato Si’, l’artista quina funció té?
• La revolució que proposa Laudato Si’ és un canvi global que prové d’una transformació personal interior, ja que tot està connectat; per més que la situació sigui molt complexa, a això sí que hi podem accedir.
• L’art és un camí de coneixement per aquesta transformació interior; permet un diàleg interior amb tu mateix i amb Déu.
• La via de transformació profunda és l'única que ens pot conduir a una nova harmonia de la humanitat amb la Natura, ja que la via del coneixement racional o la via l’activisme o de l’”ecologia superficial”, per si soles, no són suficients per a promoure un canvi sostingut i efectiu en la manera d’actuar de la societat humana. Es tracta d’avançar vers una “ecologia profunda” o “ecologia integral”; i la via estètica, que és una via espiritual, és realment transformadora.
• La percepció estètica produeix un cert un estat de plaer; però és important no quedar-se en un nivell de mera sensualitat estètica o de bellesa superficial, sinó obrir-se a la percepció d’una Bellesa profunda, unida a la veritat profunda de les coses, que ens vincula al qual hi ha de dignitat, de Veritat i sacralitat en cada cosa, en cada ésser. Si bé la Bellesa ens plau, la Bellesa profunda ens commou, ens vincula i ens compromet. El mal és el que demana ser reparat, però el que realment ens mou i ens sosté és la Bellesa, la set de Bellesa profunda.
• El repte és com passar de la Bellesa que ens plau a la Bellesa que ens commou, ens vincula i ens compromet. No hem d’oblidar que l’obra no és el més rellevant, sinó la transformació que la realització o la contemplació de l’obra ens provoca dins.
• L’Art és el camí interior que ens porta a retrobar tot això i que és la nostra veritable essència, allò que realment som i que l’altre també necessita; i és aquí on hem d’establir-nos, en aquest espai de consciència de l’U, de la unitat que et fa mirar l’Altre, la Natura i Déu com un Jo. La qüestió és com podem anar-nos entrenant per tal que això no es quedi en experiències puntuals sinó que vagi esdevenint un estat permanent. Aquesta és la nostra tasca com a artistes per a arribar a ser realment “instruments de Déu”, com diu Laudato Si’.

«DE DINS A FORA I DE FORA A DINS»

• No hem d’oblidar que tot està relacionat; també en nosaltres mateixos. En la nostra experiència com a artistes, la unió mística amb el món i la Natura a través de l’Art ens mou a tenir cura de la Natura i del món; de la mateixa manera que el fet de comprometre’ns en la cura de la Natura, dels altres i de nosaltres mateixos obre en el nostre interior una consciència més profunda.
• Aquest doble moviment de dins a fora i de fora a dins, és també inherent al procés de creació artística. En aquest vaivé l’obra o la creació és un element intercessor que ens fa sortir de nosaltres mateixos i retornar-hi d’una altra manera. Crear per a ser recreats. L’Art és un vehicle de coneixement i de presa de consciència.

L’ART COM A SAGRAMENT

• Per tot això, podem dir que l’Art és sagrament, és a dir quelcom on el sagrat es fa especialment present o perceptible o, d’acord amb la seva etimologia, una mediació o vehicle del sagrat; una realitat on la dimensió natural pren una dimensió sagrada.
• De la mateixa manera que, en un sagrament religiós, el sacerdot és qui el vehicula i el fa explícit, els artistes són aquells qui materialitzen o fan explícit el sagrat a través de l’Art. En aquest sentit, podem dir que l’artista és el sacerdot d’un sagrament (l’Art o el procés creatiu) que ateny i pertany a la comunitat. Cal dir, però que, per més que algunes persones ho viuen amb especial dedicació i intensitat, tots som artistes o som cridats a ser-ho. Hem de cercar maneres de desvetllar el cabal artístic dels altres perquè també ells puguin fer l’experiència d’accés al Sagrat a través de l’Art.
• D’altra banda, cadascú de nosaltres, cadascun dels humans i tota criatura, tots, som sagrament d’aquesta Presència, alhora que ho som d’una manera única i irrepetible. És necessari que cada persona es trobi amb el seu propi ésser i amb el dels altres. Si som transparents, el nostre ésser profund es descobreix amb el dels altres. En la mesura en què ens anem fent més transparents de la Presència que ens habita, també el nostre art esdevindrà sagrament per als altres.
• I el sagrament de l’Art no està reclòs a unes determinades situacions ni a uns temps establerts, sinó que es pot viure en tot moment i tota circumstància. Pot haver-hi Art en totes les coses. Tots formem un únic cos i hem de fer-nos conscients d’aquesta Presència que ens travessa. Viure l’Art ens mou a descobrir la Bellesa profunda en totes les coses.

Si voleu llegir el document complet, feu clic a continuació.