Miquel Àngel Prieto
ESTATS D'OPINIÓ

Referents: una imaginació utòpica atenta al món

El passat mes d’abril es va celebrar la trobada: “Alliberament i compromís: referents” per homenatjar deu persones que ens han deixat els darrers anys. També fa uns mesos, l’Eduard Ibáñez recordava dos referents de Justícia i Pau recentment traspassats.

No conec a totes les persones homenatjades, per la qual cosa el retrat de grup que ofereixo a continuació no deixa de ser un esbós imperfecte.

L’arrel llatina de referent és el verb “ferre”, que significa: dur, produir, suportar; “re-ferentis” és el que duu novament o produeix de nou.

En els compromisos vitals dels referents reconeixem una renovació de les lluites per la justícia social i els anhels d'un món millor. Són representants d'una generació de cristians influïts, entre altres, per corrents renovadors del pensament cristià: la teologia de l'alliberament, algunes propostes del Concili Vaticà II.

La transició política al nostre país va ser un terreny especialment fèrtil per a l'emergència de grups i organitzacions animades per idees utòpiques i alhora amb propostes de solidaritat i de canvis concrets. M'atreveixo a especular que per a aquestes persones, la utopia (aquell lloc inexistent) i un cristianisme obert van ser decisius per a superar les fronteres de classe, religió i ciutadania, comprometre's amb l'anomenat tercer i quart món o el diàleg interreligiós i construir aliances amb persones provinents d'altres corrents de pensament.

De la renovada energia col·lectiva que singularitzen els homenatjats, vull destacar dos trets ètics que ens interpel·len: l’atenció i la imaginació utòpica.

L’actual superàvit d’informació a la societat té com a contrapartida un dèficit d’atenció. No és un fenomen nou, però sembla que s’ha agreujat i estès arreu. La distracció és una de les conseqüències de la popularització de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Una part considerable dels ingressos d’empreses com Facebook, Amazon o Google provenen de la publicitat que persegueix la nostra atenció. Com a resultat, el radar que ajuda a orientar-nos pel món i ens acompanya en la presa de decisions vitals sembla malmès. 

En l’activisme sociopolític, també s’han incrementat els reclams a causes a les quals podem aparentment contribuir. La dispersió i fragmentació de les causes és un tret d’època que té també trets positius, perquè qüestiona prioritats imposades de dalt a baix. En les trajectòries de les persones referents advertim una atenció sostinguda en el temps cap a les causes socials que abraçaven. Ni ara ni abans hi havia un mapa que resseguís ni un camí traçat pel compromís. Tanmateix, penso que s’orientaven gràcies a brúixoles sorgides de l’anàlisi, la reflexió i la formació arrelades en una visió global del món i les seves víctimes.

D’altra banda, l’esperança en una societat millor i imaginar altres mons possibles són, també, llegat de les persones referents. Sense abandonar les seves responsabilitats personals i socials, els referents han pujat un pis més per ampliar la perspectiva ètica i, des d’aquí, analitzar i criticar la polis global.

Aquesta actitud xoca amb formes de govern i control social basades en la imposició de comportaments esperats o amb la proclamació d’una raó calculadora preparada per predir el futur. 

En el seu inici, la pandèmia de la Covid va trastocar el mode automàtic de funcionament del sistema, la irreflexió social predominant va ser momentàniament substituïda per debats públics sobre les nostres formes de vida, les prioritats i comportaments individuals i col·lectius. Són debats necessaris a causa dels efectes previstos pel canvi climàtic i l’escassetat de recursos. La nostàlgia d’un passat millor o la por al col·lapse sovint sobrevolen aquests debats. A vegades, s’ometen les millores assolides en les darreres dècades i les alternatives per les quals cal lluitar. Com ens ensenyen les trajectòries de les homenatjades, no es tracta de fantasiar sinó d’imaginar la utopia per construir ara un món més habitable. Cal reivindicar la imaginació moral que formula altres horitzons per a la humanitat o que treballa per articular-los amb el que s’ha aconseguit.

En conclusió, les biografies de les persones referents traspuen una atenció sostinguda cap a les víctimes i a la vegada una esperança utòpica en un món millor.

Les persones que hem volgut recordar han estat, com diria Aristòtil, les nostres amigues en la bondat, aquella amistat que ens fa millors. Les entitats convocants han encertat en l’organització d’aquest acte amical. Els debats sobre la crisi són una oportunitat per tenir presents els referents que “van fer de nou allò que, sense distraccions, nosaltres també podem fer: contribuir a una utopia esperançada”.


Miquel Àngel Prieto
Membre de Justícia i Pau Barcelona