Eudal Vendrell
NOTÍCIES

Missatge de comiat del nostre expresident Eudald Vendrell

En concloure el meu servei com a president de Justícia i Pau de Barcelona, en els dos mandats transcorreguts des de 2014, crec que és de justícia participar-vos els meus sentiments d'agraïment per la confiança que em vàreu atorgar, de disculpes per totes les meves mancances o debilitats, i d'esperança per a continuar, amb il·lusió i sense por, la nostra feina.

Agraïment, en primer lloc, per aquells que vàreu pensar en mi, i em vàreu fer la proposta: això va començar quan, a la sortida del funeral d'un gran amic i referent per la Pau, l'Alfons Banda, em varen venir a trobar l'Arcadi Oliveres i l'Eduard Ibáñez per explicar-me que aviat acabava el darrer mandat d'en Arcadi, que havia decidit no repetir, i que havien pensat en mi…

Com podeu imaginar, em vaig sentir sorprès i aclaparat, ja que ocupar el lloc d'algú com l'Arcadi no era cap broma, però, després de donar-hi un parell de voltes, vaig acceptar, tot pensant que entre totes m'hi ajudaríeu, com així ha sigut.

I vet aquí que han passat 8 anys, i he de reconèixer que, malgrat els   problemes, crisis i dificultats, han sigut per a mi un autèntic regal: he conegut gent extraordinària, i entregada, entre els membres de les juntes, els voluntaris, els socis i sòcies, l'equip que treballa en el dia a dia i sosté el funcionament de l'entitat, el Consiliari i altres preveres i religioses que ens acompanyen en moltes de les nostres activitats i projectes, i m'ha permès també conèixer mestres, amics i companys de moltes altres entitats, d'església o no, que lluiten com nosaltres en els mateixos compromisos per fer millor el món i la societat.

I tot això m'ha omplert amb tantes il·lusions, afanys, esperit de servei, amistat, somriures i exemples de compromís i testimoni envers les dones i homes que pateixen la injustícia i la marginació.  

No es tracta de fer ara un balanç; penso que som tots, i jo el primer, conscients dels reptes actuals, de què hi ha molta feina per fer, de la nostra petitesa i dels errors o mancances en què hem caigut.

Per això, només vull acabar amb una crida a seguir treballant, tota la nostra bona gent, amb la nostra nova presidenta, Dolors i la Junta que acabem de renovar, units i agermanats, fidels a l'esperit i vocació de Justícia i Pau, i amb l'esperança que podem fer possible aquella utopia “que no ho és”, la del Salm 85:

“… la fidelitat i l'amor es trobaran, s'abraçaran la justícia i la pau…”.

Esperança a la qual ens convida també el Papa Francesc:

“La primera pedra que cal remoure dels nostres cors és la manca d'esperança que ens tanca en nosaltres mateixos. Que el Senyor ens deslliuri de ser cristians sense esperança, que viuen com si el Senyor no hagués ressuscitat i els nostres problemes fossin el centre de la vida”.

Aquest és, com sabem, el nucli del missatge de l'Arcadi Oliveres:

“Estem obligats a no perdre mai l'esperança”.

M'acomiado, doncs, tot reiterant el meu immens agraïment per aquesta oportunitat que he viscut amb joia, amb la seguretat que ens seguirem trobant i compartint camí, en el que ens ajudarem donant-nos les mans, aquelles mans que ens ha cantat en Pere Casaldàliga:

”... mans del Pare i mans fecundes de l'Esperit, 
unides a les mans dels pobres.
Mans d'Evangeli, sembradores de vida,
Llums d'esperança, 
Vols de pau…”.

 

Eudald Vendrell, expresident de Justícia i Pau Barcelona, exercint de l'abril de 2014 fins al juny de 2022.