Joan Maria Raduà
ESTATS D'OPINIÓ

Pla de recuperació, transformació i resiliència: i la justícia social?

El passat 13 d’abril, el Govern espanyol va presentar el projecte del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència amb el qual vol gestionar i desenvolupar el Fons europeu de recuperació NextGenerationEU.

El Pla s’articula sobre quatre eixos transversals: transició ecològica, transformació digital, cohesió social i territorial, i igualtat de gènere. Aquests quatre eixos es projecten en deu polítiques palanca. Són aquestes: 1, agenda urbana i rural, lluita contra la despoblació i desenvolupament de l’agricultura; 2, infraestructures i ecosistemes resilients; 3, transició energètica justa i inclusiva; 4, una administració pública per al segle XXI; 5, modernització i digitalització del teixit industrial i de la PIME, recuperació del turisme i impuls a Espanya, una nació emprenedora; 6, pacte per la ciència i la innovació. Reforç del Sistema Nacional de Salut; 7, educació i coneixement, formació contínua i desenvolupament de capacitats; 8, nova política de les cures i polítiques d’ocupació; 9, impuls de la indústria de la cultura i de l’esport; i 10, modernització del sistema fiscal per un creixement inclusiu i sostenible. 

Alhora aquestes polítiques palanca es desenvolupen en 30 projectes o línies d’acció que sumen un total de 212 mesures projectades. Si ens fixem en les inversions previstes, a l’àmbit verd s’hi destinen el 39% de les inversions; al digital, el 29%; a educació i formació, el 10,5%; a I+D+i, el 7%, i la resta es reparteixen entre els altres àmbits.

El projecte presentat dona prioritat a la transformació ecològica i digital de l’activitat econòmica. Aquests dos objectius són molt lloables, però considerem que els altres eixos del Pla queden en segon terme. Si mirem les polítiques previstes, veiem que els altres dos eixos queden desdibuixats, en especial el que fa referència a la cohesió social. Cohesió que no es podrà assolir plenament si no es promou la justícia social. 

Aquest ambiciós Pla hauria de servir, entre altres coses, per reduir les diferències socials existents i per incloure els exclosos de la societat. Són les persones més desfavorides les que estan patint més la crisi de salut, social i econòmica provocada per la pandèmia. No obstant això, a les deu polítiques palanca i a les línies d’acció es troba a faltar una major inclusió social i un major esforç per reduir les diferències que s’han vist agreujades encara més per culpa de la crisi. De les principals inversions previstes en el projecte del Pla presentat pel Govern i de les reformes clau que planteja són poques les actuacions que vagin directament en aquesta línia. Sí que s’han previst mesures que poden ajudar a reduir la desigualtat social, com per exemple la rehabilitació d’habitatge i la regeneració urbana, i en l’economia de les cures. Ara bé, cal ser més ambiciosos.

Tot i que un dels objectius del projecte de gestió dels Fons NextGenerationEU presentat pel Govern és promoure la cohesió econòmica i social, trobem a faltar un pla específic per assolir aquest objectiu i polítiques concretes que el persegueixin. Calen polítiques de promoció de l’habitatge social, d’inclusió i ajut a les persones amb discapacitat, d’acollida a les persones migrants, de lluita contra la pobresa energètica, de suport a les entitats del tercer sector, de suport a l’economia col·laborativa i promoció del comerç just. Cal igualment plantejar mesures que promoguin l’ocupació i afavoreixin el treball digne per a totes les persones amb propostes que facilitin la conciliació de la vida familiar, com el repartiment del treball i la reducció de la jornada laboral. Tot això hauria d’anar acompanyat d’una modernització i reforma del sistema fiscal més agosarada que la que planteja el Pla, enfocada a una fiscalitat més progressiva i amb impostos o taxes a les empreses que estan tenint més guanys en aquests moments de crisi, i també la imposició de la “taxa Tobin” a les transaccions financeres i la “taxa Google” a l’economia digital. Aquestes són algunes de les mesures que es troben a faltar.

El Pla conté moltes mesures necessàries i importants per superar la crisi, però aquestes no sols haurien de servir per superar la greu situació econòmica sinó també per assolir una societat inclusiva i justa. Per això es fa necessari adoptar mesures i polítiques que vagin directament adreçades a reduir l’escletxa social i a promocionar els sectors de la població més vulnerables i desfavorits.

D’altra banda, caldrà també implantar un control seriós de qui i de com es reben els diners del Pla i com es gasten. Cal transparència i supervisió. No seria admissible que els grans receptors dels fons fossin les empreses cotitzades. Cal fer possible que els beneficiaris reals siguin les persones, els autònoms, les PIME, les entitats del tercer sector i de l’economia social i que proporcionalment rebin més aquelles persones i sectors més afectats per la crisi. Caldrà també, doncs, gran transparència i control en la gestió del fons.

Considerem que el Pla hauria de ser més ambiciós i focalitzar-se més en l’ajut i promoció de les persones i col·lectius més desfavorits de la societat per aconseguir una cohesió social fonamentada en la justícia social.

 

Joan Maria Raduà Hostench
Membre de l’eix de Drets Humans