Míriam Martín
ESTATS D'OPINIÓ

Reduir el "cost de la democràcia"construint comunitats

Viure en una zona semiurbana dels Estats Units m'ha permès abaratir el “cost de la democràcia”. Amb una mica d'espai al jardí hem posat unes ànegues i a la primavera ponen ous cada dia. Els veïns de davant tenen la mà trencada amb les plantes i cada any intercanviem ous per hortalisses. En el context en què vivim, totes aquestes accions que s'esdevenen en l'àmbit local -petits productors, intercanvi dins de la comunitat, etc.- sembla que tenen el poder de qüestionar l'statu quo i enfortir les democràcies, i no ho podem passar per alt.

La reacció ràpida de les potències occidentals davant la invasió de Rússia a Ucraïna transmet molts missatges, incloent la idea que la democràcia és fràgil i cal protegir-la, i això té un cost. Amb l'amenaça de Guerra Freda revifada, l'OTAN va mantenir reunions extraordinàries, el president d'Estats Units, Joe Biden, va viatjar a Europa, i els governs locals i nacionals han organitzat acollides de refugiats ucraïnesos. Durant el discurs de "L'Estat de la Unió"  Biden deixava clar que els Estats Units defensarien cada centímetre del territori de l'OTAN i que defensar la llibertat i la justícia tindria un cost. La vicepresidenta Kamala Harris no tardava a emfasitzar la idea i de passada lligava la inflació als Estats Units amb la guerra de Rússia a Ucraïna. Quan un periodista li preguntava per aquesta inflació i la pujada persistent dels preus que sembla no acabar, Harris li contestava així: "Cal pagar un preu per la democràcia (...), cal estar al costat dels teus amics amb els qui comparteixes uns principis i valors”.

Davant d'aquesta resposta, és difícil passar per alt dos fets: primer, la inflació impacta negativament a milers de persones i famílies, que arriben a final de mes amb moltes dificultats, i pot empènyer molts a viure sota el llindar de la pobresa; segon, les grans corporacions amb un poder de mercat extraordinari per fixar preus van reportar beneficis substancials al final del 2021; per exemple, segons la unitat econòmica de la Casa Blanca, les empreses d'empaquetatge carni van reportar un 300% de marge de beneficis, mentre els preus de la carn pujaven atesa la pandèmia i les complicacions logístiques. Amb aquests dos fets en el pensament és difícil acceptar que la conseqüència de defensar la democràcia és una inflació sense precedents: connectar la defensa de la democràcia, la llibertat i la justícia a un cost que pagarem les persones de peu, mentre es permet que les grans corporacions tinguin beneficis extraordinaris, és ampliar les limitacions dels sistemes democràtics, fer-los més injustos i menys lliures.

La guerra a Ucraïna assenyala el que ja teníem sobre la taula: la democràcia és fràgil. El missatge és persistent i l'hem rebut constantment en els darrers anys, amb els diferents esdeveniments polítics -incloent l'atac al Capitol del 6 de gener del 2021-. Paul Krugman, en un editorial recent al New York Times, ens recordava que aquesta fragilitat no rau en una manca de valors democràtics per part de les bases civils; la democràcia és fràgil perquè els líders en les institucions públiques se salten els principis més bàsics de la democràcia: uns es neguen a acceptar els resultants electorals i els altres carreguen el "cost de la democràcia" en aquells que viuen situacions més precàries.

Pensar que la guerra és l'única manera de defensar la democràcia, i que això té un cost, queda lluny d'una revolució més discreta, profunda i d’àmbit local. Buscar un espai al balcó per fer-se un hort urbà, invertir en petites productores i pagesos de la nostra comunitat, participar en xarxes d'intercanvi local és empoderar les persones del nostre voltant i és atrevir-se a buscar alternatives que enforteixen les nostres comunitats i les relacions amb aquells que tenim al voltant, quëstiona l’statu quo i podria abaratir, i molt, el "cost de la democràcia”.

Míriam Martín Goula
Col·laboradora de Justícia i Pau

---------------------------------------------

[1]  El president d'Estats Units reflexiona davant del congrés sobre les diferents qüestions polítiques del país una vegada a l’any en State of the Union.