Marta Matarín
ESTATS D'OPINIÓ

Reflexions sobre la natura de l’ésser humà, tot contemplant la Natura

Es de color verd intens, amb una línia de color groc, una forma perfecta, com si la natura sabés ben bé com calia fer créixer aquest brot de roser. Per un costat sembla tímid, com si no gosés voler destacar massa. Però poc a poc... ha tret el cap. El 5 de juny se celebra el dia mundial del medi ambient. Temps, doncs, per recordar la importància del planeta que ens acull, que ens nodreix, que ens fa "aterrar" i contemplar la bellesa més enllà dels conflictes innecessaris que tapen les portades dels diaris d'altres notícies que no semblen rellevants. Perquè la importància la té el que té relació amb els diners. I allò que és de vital importància, amb sort, tindrà només unes línies que intenten dir que a part del que és sorollós... hi ha el que és silenciós, sense remor, però hi és... i encara sort!

Es fàcil deixar-se portar per les notícies dels fets que ens envolten. Els que ens queden més propers, i els més llunyans. Mostres de violència, de neguit, de pressa. I per altra banda... la primavera no s'oblida de mostrar-nos meravelles: llavors que broten, flors que mostren la seva bellesa, esqueixos que creixen amb força. Potser hauríem d'aprendre de la natura? Ella no s'oblida de l'essencial (i invisible als ulls...), d'aquelles mostres d'amor per la vida. I jo? I tu? la reflexió em porta cap endins. És quan m’atreveixo a anar-hi que sorgeix amb facilitat la reflexió que comparteixo amb tu:

Paciència vs Determinació: t’has preguntat fins quan has de tenir paciència? Potser estàs esperant una trucada important, o potser estàs pendent d’una cita mèdica i sembla que no arribi mai el dia. Fins quan deixar que les coses passin i a partir de quan prendre la iniciativa? Segur que ho has pensat més d’una vegada. També d’altres casos on pensant que posaves en pràctica la virtut de la paciència… has desenvolupat la mandra. T’hi has trobat? I moments en els quals volent fer alguna cosa has acabat obsessionat en la idea que tot havia de ser com tu t’ho havies imaginat, en lloc de, també, deixar que les coses passin...

Tendresa vs Duresa: t’has preguntat mai si volent ser suau i crear relacions harmonioses, estàs resultant ser embafador per als altres? Fins quan ser proper i fins quan oferir llibertat? Què ho fa que certes actituds alguns les percebin com a duresa mentre que estàs intentant ser inclusiu i ple d’estima? 

Passivitat vs Pacifisme: quan t’has pres uns moments per reposar, per gaudir no del no-fer sinó de ser, fruint de la qualitat inherent de l’ésser humà de ser pacífic, algú t’ha dit que ets passiu? Ser àgil, productiu, resolutiu, i també tenir la llibertat de ser reflexiu, de prendre distància no per no fer, sinó per saber enfocar millor el timó després.

Introversió vs Extraversió: veure amb l’ull de l’ànima i dedicar temps a l’oració, la meditació; i alhora gaudir del lleure, de la relació amb els altres. Mirar endins per mirar cap enfora.

I doncs... tot mirant un roser descobreixo que, en aquests aspectes, no tot ha d’estar en equilibri sinó tenir la saviesa per saber què cal en cada moment. Per això... paro i escolto el silenci.

 

Marta Matarín
Membre de Xarxa Interreligiosa per la Pau en representació de l'Associació Brahma Kumaris