La inestabilitat laboral, la pobresa econòmica, les despeses excessives d’habitatge i els problemes d’accés als medicaments són els problemes més freqüents i afecten gairebé un 15% de la població a Catalunya, segons el darrer informe Foessa sobre l’exclusió i desenvolupament social a Catalunya. Al voltant d’1,3 milions de persones es veuen afectades per algunes d’aquestes mancances, el motiu principal de les quals és l’absència d’uns ingressos econòmics mínims per donar resposta al conjunt de les necessitats de les famílies. La situació de la persona sustentadora principal de la llar és important per entendre aquestes dades.

A més, l’informe ressalta que, tot i la creació de l’Ingrés Mínim Vital (IMV) i l’augment del nombre de persones beneficiàries de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), que contribueixen a pal·liar l’impacte de la crisi sobre les llars més pobres, hi ha algunes llacunes que impedeixen accedir a aquestes prestacions a moltes persones en situació de pobresa i exclusió social.

El primer informe de l'Observatori de la Pobresa i Exclusió Social de Càritas diocesana de Girona, de data juliol del 2021, declara que “l’experiència d’aquests primers anys permet afirmar que la RGC es queda curta, i també l’IMV, que s’allunya de l’objectiu de garantir que tots els ciutadans tinguin autonomia econòmica per fer-se càrrec de les despeses essencials per al manteniment propi o de les persones que integren la seva unitat familiar o de convivència”.

El motiu principal d’aquesta darrera circumstància és el del desconeixement, ja que per exemple, més de la meitat de la població destinatària de l’IMV declara que no ha rebut informació i que tres de cada quatre llars no l’han sol·licitat, i que només un 14,8% de les que ho han fet l’està percebent. Pel que fa a la RGC, només un 25,5% de les llars en pobresa extrema l’ha sol·licitat. El desplegament de l’IMV ha estat insuficient i la cobertura de la RGC és molt baixa.

Davant d’aquesta realitat i pel fet que les desigualtats continuen augmentant amb la qual cosa, com denuncien des d’Oxfam, els rics cada vegada són més rics, la ciutadania hem de prendre consciència i exigir actuacions orientades a canviar el sentit d’aquesta tendència.

En aquesta direcció reprodueixo dues de les propostes que el president de Càritas Catalunya, el Sr. Francesc Roig, va plantejar en la presentació de l’informe Foessa el mes de febrer passat. D’una banda, evitar que aquestes situacions de vulnerabilitat i intensificació de l'exclusió severa es transformin en cròniques i per això calen polítiques públiques decidides i enfocades a reduir l'exclusió social. I, d’altra banda, avançar cap a serveis socials adaptats a les realitats socials del segle XXI. Davant dels enormes reptes globals que afronten les polítiques socials com són, entre d'altres, l'envelliment de la població, la lluita contra l'exclusió social, la protecció de menors vulnerables i la integració de la població immigrant, necessitem serveis socials adaptats a les noves realitats socials.

Rafael Allepuz
Membre de Justícia i Pau de Lleida