El voluntariat penitenciari en actiu de Justícia i Pau, ens vam reunir el dissabte 11 de novembre per fer formació i per animar-nos mútuament, en xarxa, en la tasca d’acompanyament que oferim a les persones en privació de llibertat dels Centres penitenciaris de Catalunya on som presents. Vam ser 25 persones comptant el voluntariat, l’equip tècnic, l’equip coordinador del voluntariat i la presidenta de Justícia i Pau, la Dolors Fernández, que va voler acollir i agrair la dedicació de tot el voluntariat a les persones més vulnerables, dones, homes i joves, que es troben en situació penitenciària.
Des de Justícia i Pau, ens va semblar adient oferir una formació sobre com construïm la imatge de l’alteritat. Qui és aquest “altre” o “altra” amb qui convivim i com ens hi relacionem? Des de quins pressupòsits ens acostem a persones que no són les del redol íntim de la família i els amics? Com veiem i interpretem les persones migrants, les persones desfavorides per situacions econòmiques i socials adverses, les persones afectades per problemes de salut mental?
Vam convidar perquè ens parlés del tema a la Lola López, antropòloga, experta en interculturalitat i membre del CEA, el Centre d’Estudis Africans, avesada a qüestionar prejudicis que sovint ens enceguen i no ens permeten gaudir del ventall de colors i la pluralitat que existeix en les nostres societats. “Com construïm el relat de qui som com a societat?” – ens preguntava, “a qui inclou el nosaltres que fem servir tot sovint?”
El primer que ens va comentar és que “el que diem dels altres diu més de nosaltres mateixos que dels altres”; cal ser conscients que totes les cultures usen unes eines i imatges perquè ens puguem representar cadascú de nosaltres (qui soc? qui som?), perquè ens puguem representar la realitat i perquè ens puguem representar i entendre l’entorn que ens envolta i allò que desconeixem. Per tant, la visió de “l’alteritat” és una construcció cultural. Va fer servir la imatge d’un arbre per fer-nos veure que totes les cultures beuen d’unes arrels de cosmovisió i mites que aprenem a través de les institucions familiar, escolar, les eines polítiques i de governança de què ens dotem, la llengua i el sistema de gènere (que correspondria a la tija de l’arbre), i que totes les cultures mostren uns valors, unes expressions festives i artístiques, que són les branques i les fulles de l’arbre.
Ens va fer entendre que la visió occidental del temps com a línia de progrés i organitzat en una seqüència de passat, present i futur, ens ha fet jutjar altres cultures com a primitives respecte de les nostres més tecnològiques i pretesament avançades; o ens ha mantingut el privilegi d’explotar i sotmetre altres pobles i territoris a benefici propi. La nostra cultura ens ha educat en un imaginari racista i patriarcal que hem de deconstruir. Ens cal ampliar la mirada per no jutjar des d’aquesta visió parcial i hegemònica que no deixa espai als altres. Ens cal esforç per construir una societat intercultural que tracti amb respecte i igualtat la diferència. Ens ha animat a ser conscients i posar atenció per detectar actituds fonamentalistes o que menyspreïn la raó de ser i de viure dels altres. Un repte de present i de futur que va des de les relacions a nivell micro que establim amb persones properes o llunyanes; amb persones del nostre grup o persones que han viscut situacions de vida dures i extremes; amb persones amb qui compartim cultura i llengua i persones d’altres llengües i cultures. I també per plantejar-nos les relacions institucionals i amb altres estats per saber resoldre conflictes des d’una cultura de pau.
El voluntariat d’acompanyament penitenciari intenta restablir aquests vincles de respecte, escolta i tracte d’igualtat amb els interns i les internes que es confien al diàleg, i junts fem camí per a aquesta societat de pau que inclogui i estimi, en lloc de punir, aïllar i marginar.
En el següent vídeo podeu veure un resum de la trobada amb intervencions de la Carla Torrijos i la Clàudia Bernardi, membres del grup coordinador del voluntariat penitenciari.
