Joan Maria Raduà Hostench
ESTATS D'OPINIÓ

Sense llar, sense futur

Aquest mes de juny, la Fundació Arrels, amb l'ajut de molts voluntaris, ha fet el recompte anual de persones que dormen als carrers de Barcelona. Tot i que hi ha hagut una petita reducció en el nombre de persones recomptades (se n'han trobat 1.064 quan el 2020 se'n van comptar 1.239), la xifra és escandalosament gran. Aquestes persones són l'expressió més crua de l'exclusió social. Cal afegir-n'hi moltes altres, especialment totes aquelles que malviuen al carrer durant el dia i que a la nit maldormen en locals o rellogats en una habitació en habitatges insalubres.

Com expliquen des d'Arrels, el recompte serveix per dimensionar el problema del sensellarisme, per veure l'evolució de la problemàtica que pateixen aquestes persones i per sensibilitzar la societat i alhora fer propostes i emprendre actuacions per revertir el problema.

Des que es va fer el primer recompte a la ciutat de Barcelona l'any 2008, les xifres de persones que dormen al carrer ha anat augmentant i s'ha situat per sobre del miler els darrers anys. Un drama per a elles i una vergonya per a la resta. Són persones que tenen més problemes de salut que els altres barcelonins, algunes d'elles pateixen addiccions o malalties mentals i sovint, també, són víctimes d'agressions. Segons l'enquesta realitzada, el 75% no té ingressos de cap mena i de mitjana porten prop de cinc anys sobrevivint al carrer. En aquestes condicions la seva esperança de vida és inferior a la de la resta de ciutadans. Es calcula que quan moren tenen una mitjana d'edat de 56 anys.

Durant els mesos més durs de la pandèmia, les entitats del tercer sector i les administracions públiques han augmentat els esforços envers aquest col·lectiu. L'Ajuntament de Barcelona va destinar més ajuts socials i també es va dotar de noves places d'emergència per allotjar temporalment persones sense sostre. Van ser mesures incompletes i temporals davant la gravetat de la situació i ara cal anar més enllà. Són necessàries polítiques ambicioses i més encara quan les perspectives econòmiques continuen sent molt incertes (quan no dolentes). Amb tot això, hem de tenir present que el 9 d'agost expira la moratòria dels desnonaments judicials de persones vulnerables, de manera que durant els mesos següents segurament augmentarà el nombre de persones que es vegin abocades al carrer. Calen polítiques actives més intenses amb un enfocament estructural per part de la Generalitat i dels municipis: amb mesures d'inserció social, de salut (especialment de salut mental i dependències), d'assistència social i de reinserció laboral i, sobretot, de promoció d'habitatge social per tal que aquestes persones puguin gaudir d'una llar, perquè sense llar no hi ha futur.

L'Ajuntament de Barcelona ha presentat el Balanç del Pla pel Dret a l'Habitatge de Barcelona 2016-2020 i les noves eines per al 2021-2025. En els quatre primers anys s'han fet diverses actuacions municipals, però cal ser més agosarats i dedicar encara més mitjans a la promoció d'habitatge assequible, especialment cal destinar més habitatges a lloguer social. També és necessari dotar de més ajuts el pagament del lloguer a les famílies més vulnerables i alhora augmentar la col·laboració amb les entitats socials que treballen en la dignificació i acollida d'aquestes persones. Una de les coses que hem de demanar amb més insistència a totes les administracions públiques és que emprenguin actuacions que facin possible el dret a l'habitatge digne per a tothom.

Actualment, l'Ajuntament de Barcelona està impulsant el programa Barcelona Renovable 2030 amb l'objectiu de tenir accés als fons europeus Next Generation. La proposta del consistori té sis línies d'actuació estratègiques: rehabilitació energètica de les edificacions; regeneració urbana; augment del parc d'habitatge assequible; promoció d'un ecosistema de ciutat en matèria d'innovació i sostenibilitat; definició de mecanismes de finançament, i l'Oficina Integral de Rehabilitació i Regeneració. Tots aquests àmbits d'actuació són importants, però no tots per igual: mentre hi hagi persones dormint al carrer la prioritat ha de ser oferir-los un sostre i augmentar les mesures i polítiques per a la seva reinserció a la societat. Cal destinar-hi més mitjans econòmics i socials per erradicar el sensellarisme. Fóra bo que en aquest nou programa municipal es posés l'accent de forma molt especial en aquestes persones augmentant el nombre dels habitatges socials.
 

Joan Maria Raduà Hostench
Membre de l'eix de Drets Humans