A continuació podeu consultar el document elaborat conjuntament entre el Sant Pare i el Gran Imam Ahmad Al-Tayyib amb motiu de la trobada interreligiosa celebrada entre els passats 3 i 5 de febrer a Abu Dhabi (Emirats Àrabs Units). 

DOCUMENT Sobre la Fraternitat humana
Per la pau mundial i la convivència comuna

PREFACI

La fe porta el creient a veure en l'altre a un germà que ha de sostenir i estimar. Per la fe en Déu, que ha creat l'univers, les criatures i tots els éssers humans -iguals per la seva misericòrdia-, el creient està cridat a expressar aquesta fraternitat humana, protegint la creació i tot l'univers i ajudant a totes les persones, especialment les més necessitades i pobres.

Des d'aquest valor transcendent, en diferents trobades presidides per una atmosfera de fraternitat i amistat, hem compartit les alegries, les tristeses i els problemes del món contemporani, al camp del progrés científic i tècnic, de les conquestes terapèutiques, de l'era digital, dels mitjans de comunicació de masses, de les comunicacions; en l'àmbit de la pobresa, de les guerres i dels patiments de molts germans i germanes de diferents parts del món, a causa de la carrera d'armament, de les injustícies socials, de la corrupció, de les desigualtats, de la degradació moral, del terrorisme, de la discriminació, de l'extremisme i de molts altres motius.

D'aquests diàlegs fraterns i sincers que hem tingut, i de la trobada plena d'esperança en un futur lluminós per a tots els éssers humans, ha nascut la idea d'aquest «Document sobre la Fraternitat Humana».

Un document pensat amb sinceritat i serietat perquè sigui una declaració comuna d'una voluntat bona i lleial, de manera que convidi a totes les persones que porten al cor la fe en Déu i la fe en la fraternitat humana a unir-se i a treballar juntes, perquè sigui una guia per a les noves generacions cap a una cultura de respecte recíproc, en la comprensió de la immensa gràcia divina que fa germans a tots els éssers humans.
 

DOCUMENT

En el nom de Déu que ha creat tots els éssers humans iguals en els drets, en els deures i en la dignitat, i els ha cridat a conviure com a germans entre ells, per a poblar la terra i difondre-hi els valors del bé, la caritat i la pau.

En el nom de la innocent ànima humana que Déu ha prohibit matar, afirmant que qui mata una persona és com si hagués matat a tota la humanitat i qui salva una és com si hagués salvat la humanitat sencera.

En el nom dels pobres, dels desgraciats, dels necessitats i dels marginats que Déu ha ordenat socórrer com un deure requerit a tots els homes i de manera particular a cada home acabalat i acomodat.

En el nom dels orfes, de les vídues, dels refugiats i dels exiliats de les seves cases i dels seus pobles; de totes les víctimes de les guerres, les persecucions i les injustícies; dels febles, de quants viuen en la por, dels presoners de guerra i dels torturats arreu del món, sense cap distinció.

En el nom dels pobles que han perdut la seguretat, la pau i la convivència comuna, sent víctimes de la destrucció, de la ruïna i de les guerres.
En nom de la «fraternitat humana» que abraça a tots els homes, els uneix i els fa iguals.

En el nom d'aquesta fraternitat colpejada per les polítiques d'integrisme i divisió i pels sistemes de guany insaciable i les tendències ideològiques odioses, que manipulen les accions i les destinacions dels homes.

En el nom de la llibertat, que Déu ha donat a tots els éssers humans, creant-los lliures i distingint amb ella.

En el nom de la justícia i de la misericòrdia, fonaments de la prosperitat i pollegueres de la fe.

En el nom de totes les persones de bona voluntat, presents a cada racó de la terra.

En el nom de Déu i de tot això, Al-Azhar al-Sharif -amb els musulmans d'Orient i Occident, al costat de l'Església Catòlica -amb els catòlics d'Orient i Occident, declaren assumir la cultura del diàleg com a camí; la col·laboració comuna com a conducta; el coneixement recíproc com a mètode i criteri.

Nosaltres -creients en Déu, en la trobada final amb ell i en el seu judici-, des de la nostra responsabilitat religiosa i moral, mitjançant aquest Document, demanem a nosaltres mateixos i als líders del món, als artífexs de la política internacional i de l'economia mundial, comprometre seriosament per difondre la cultura de la tolerància, de la convivència i de la pau; intervenir al més aviat possible per aturar el vessament de sang innocent i posar fi a les guerres, als conflictes, a la degradació ambiental i a la decadència cultural i moral que el món viu actualment.

Ens dirigim als intel·lectuals, als filòsofs, als homes de religió, als artistes, als treballadors dels mitjans de comunicació i als homes de cultura de cada part del món, perquè redescobreixin els valors de la pau, de la justícia, del bé, de la bellesa, de la fraternitat humana i de la convivència comuna, amb vista a confirmar la importància d'aquests valors com a àncora de salvació per a tots i buscar difondre'ls a tot arreu.

Aquesta Declaració, partint d'una reflexió profunda sobre la nostra realitat contemporània, valorant els seus èxits i vivint els seus dolors, les seves catàstrofes i calamitats, creu fermament que entre les causes més importants de la crisi del món modern estan una consciència humana anestesiada i un allunyament dels valors religiosos, a més del predomini de l'individualisme i de les filosofies materialistes que divinitzen l'home i posen els valors mundans i materials en el lloc dels principis suprems i transcendents.

Nosaltres, tot i reconèixer els passos positius que la nostra civilització moderna ha realitzat en els camps de la ciència, la tecnologia, la medicina, la indústria i del benestar, en particular en els països desenvolupats, subratllem que, al costat de tals progressos històrics, grans i valuosos, es constata un deteriorament de l'ètica, que condiciona l'acció internacional, i un debilitament dels valors espirituals i del sentit de responsabilitat. Tot això contribueix al fet que es difongui una sensació general de frustració, de soledat i de desesperació, portant a molts a caure en la voràgine de l'extremisme ateu o agnòstic, o bé en el fonamentalisme religiós, l'extremisme o en l'integrisme cec, portant així a altres persones a cedir a formes de dependència i d'autodestrucció individual i col·lectiva.

La història afirma que l'extremisme religiós i nacional i la intolerància han produït al món, tant a Occident com a Orient, el que es podria anomenar els signes d'una «tercera guerra mundial a trossos», signes que, en diverses parts del món i en diferents condicions tràgiques, han començat a mostrar el seu rostre cruel; situacions de les quals no es coneix amb precisió quantes víctimes, vídues i orfes s'hagin produït. Així mateix, hi ha altres zones que es preparen a convertir-se en escenari de nous conflictes, on neixen focus de tensió i s'acumulen armes i municions, en una situació mundial dominada per la incertesa, la desil·lusió i la por al futur i controlada per interessos econòmics miops.
També afirmem que les fortes crisis polítiques, la injustícia i la manca d'una distribució equitativa dels recursos naturals -dels quals es beneficia només una minoria de rics, en detriment de la majoria dels pobles de la terra- han causat, i continuen fent-ho, gran nombre de malalts, necessitats i morts, provocant crisi letals de les que són víctimes diversos països, però, les riqueses naturals i els recursos que caracteritzen les joves generacions. Pel que fa a les crisis que porten a la mort a milions de nens, reduïts ja a esquelets humans -a causa de la pobresa i la fam-, regna un silenci internacional inacceptable.

En aquest context, és evident que la família és essencial, com a nucli fonamental de la societat i de la humanitat, per engendrar fills, criar-los, educar-los, oferir-los una moral sòlida i la protecció familiar. Atacar la institució familiar, menyspreant-o dubtant de la importància del seu rol, representa un dels mals més perillosos de la nostra època.

Declarem també la importància de revifar el sentit religiós i la necessitat de reanimar-lo als cors de les noves generacions, a través de l'educació sana i l'adhesió als valors morals i als ensenyaments religioses adequades, perquè s'afrontin les tendències individualistes, egoistes, conflictives, el radicalisme i l'extremisme cec en totes les seves formes i manifestacions.

El primer i més important objectiu de les religions és el de creure en Déu, honrar i cridar a tots els homes a creure que aquest univers depèn d'un Déu que el governa, és el Creador que ens ha plasmat amb la seva saviesa divina i ens ha concedit el do de la vida per conservar-lo. Un do que ningú té el dret de treure, amenaçar o manipular al seu antull, al contrari, tots han de protegir el do de la vida des del seu inici fins a la seva mort natural. Per això, condemnem totes les pràctiques que amenacen la vida com els genocidis, els actes terroristes, les migracions forçoses, el tràfic d'òrgans humans, l'avortament i l'eutanàsia, i les polítiques que sostenen tot això.

A més, declarem -fermament- que les religions no inciten mai a la guerra i no insten sentiments d'odi, hostilitat, extremisme, ni conviden a la violència o al vessament de sang. Aquestes desgràcies són fruit de la desviació dels ensenyaments religiosos, de l'ús polític de les religions i també de les interpretacions de grups religiosos que han abusat -en algunes fases de la història- de la influència del sentiment religiós en els cors dels homes per portar-los a realitzar una cosa que no té res a veure amb la veritat de la religió, per a aconseguir fins polítics i econòmics mundans i miops. Per això, nosaltres demanem a tots que cessi la instrumentalització de les religions per incitar a l'odi, a la violència, a l'extremisme o al fanatisme cec i que es deixi d'usar el nom de Déu per justificar actes d'homicidi, exili, terrorisme i opressió. El demanem per la nostra fe comuna en Déu, que no ha creat els homes perquè siguin torturats o humiliats en la seva vida i durant la seva existència. En efecte, Déu, l'Omnipotent, no necessita ser defensat per ningú i no desitja que el seu nom sigui usat per terroritzar a la gent.

Aquest Document, seguint els Documents Internacionals precedents que han destacat la importància del paper de les religions en la construcció de la pau mundial, declara el següent:

• La forta convicció que els ensenyaments veritables de les religions conviden a romandre ancorats en els valors de la pau; a sostenir els valors del coneixement recíproc, de la fraternitat humana i de la convivència comuna; a restablir la saviesa, la justícia i la caritat i a despertar el sentit de la religiositat entre els joves, per defensar les noves generacions del domini del pensament materialista, del perill de les polítiques de la cobdícia del guany insaciable i de la indiferència, basades en la llei de la força i no en la força de la llei.

• La llibertat és un dret de tota persona: tots gaudeixen de la llibertat de credo, de pensament, d'expressió i d'acció. El pluralisme i la diversitat de religió, color, sexe, raça i llengua són expressió d'una sàvia voluntat divina, amb la qual Déu va crear als éssers humans. Aquesta Saviesa Divina és la font de la qual prové el dret a la llibertat de credo i a la llibertat de ser diferent. Per això es condemna el fet que s'obligui a la gent a adherir a una religió o cultura determinada, com també que s'imposi un estil de civilització que els altres no accepten.

• El diàleg, la comprensió, la difusió de la cultura de la tolerància, de l'acceptació de l'altre i de la convivència entre els éssers humans contribuirien notablement al fet que es redueixin molts problemes econòmics, socials, polítics i ambientals que assetgen gran part del gènere humà.

• El diàleg entre els creients significa trobar-se en l'enorme espai dels valors espirituals, humans i socials comuns, i invertir-lo en la difusió de les virtuts morals més altes, demanades per les religions; significa també evitar les discussions inútils.

• La protecció de llocs de culte -temples, esglésies i mesquites- és un deure garantit per les religions, els valors humans, les lleis i les convencions internacionals. Qualsevol intent d'atacar els llocs de culte o amenaçar-los amb atemptats, explosions o demolicions és una desviació dels ensenyaments de les religions, com també una clara violació del dret internacional.

• El terrorisme execrable que amenaça la seguretat de les persones, tant a Orient com a Occident, tant al Nord com al Sud, propagant el pànic, el terror i el pessimisme no és a causa de la religió -tot i que els terroristes la utilitzen -, sinó de les interpretacions equivocades dels textos religiosos, polítiques de fam, pobresa, injustícia, opressió, arrogància; per això és necessari interrompre el suport als moviments terroristes a través del subministrament de diners, armes, plans o justificacions i també la cobertura dels mitjans, i considerar això com a crims internacionals que amenacen la seguretat i la pau mundials. El terrorisme ha de ser condemnat en totes les seves formes i manifestacions.

• El concepte de ciutadania es basa en la igualtat de drets i deures sota la protecció tots gaudeixen de la justícia. Per aquesta raó, cal comprometre'ns per establir en la nostra societat el concepte de plena ciutadania i renunciar a l'ús discriminatori de la paraula minories, que porta amb si les llavors de sentir-se aïllat i inferior; prepara el terreny per a l'hostilitat i la discòrdia i treu els èxits i els drets religiosos i civils d'alguns ciutadans en discriminar-los.

• La justícia basada en la misericòrdia és el camí per aconseguir una vida digna a la qual tot ésser humà té dret.

• La relació entre Occident i Orient és una necessitat mútua indiscutible, que no pot ser substituïda ni descurada, de manera que tots dos puguin enriquir-se mútuament a través de l'intercanvi i el diàleg de les cultures. L'Occident podria trobar en la civilització de l'Orient els remeis per a algunes de les seves malalties espirituals i religioses causades per la dominació del materialisme. I l'Orient podria trobar en la civilització de l'Occident tants elements que poden ajudar-lo a salvar-se de la debilitat, la divisió, el conflicte i el declivi científic, tècnic i cultural. És important prestar atenció a les diferències religioses, culturals i històriques que són un component essencial en la formació de la personalitat, la cultura i la civilització oriental; i és important consolidar els drets humans generals i comuns, per ajudar a garantir una vida digna per a tots els homes a Orient i a Occident, evitant l'ús de polítiques de doble mesura.

• És una necessitat indispensable reconèixer el dret de les dones a l'educació, al treball i a l'exercici dels seus drets polítics. A més, s'ha de treballar per alliberar-la de pressions històriques i socials contràries als principis de la mateixa fe i de la dignitat. També cal protegir-la de l'explotació sexual i tractar-la com una mercaderia o un mitjà de plaer o guany econòmic. Per aquesta raó, s'han d'aturar totes les pràctiques inhumanes i els costums vulgars que humilien la dignitat de les dones i treballar per canviar les lleis que impedeixen a les dones gaudir plenament dels seus drets.

• La protecció dels drets fonamentals dels infants a créixer en un entorn familiar, a l'alimentació, a l'educació i a la cura és un deure de la família i de la societat. Aquests drets s'han de garantir i protegir perquè no faltin ni es neguin a cap nen enlloc del món. Ha de ser condemnada qualsevol pràctica que violi la dignitat dels nens o els seus drets. També és important estar alerta contra els perills als quals estan exposats - especialment en l'àmbit digital-, i considerar com a delicte el tràfic de la seva innocència i qualsevol violació de la seva infància.

• La protecció dels drets dels ancians, dels febles, els discapacitats i els oprimits és una necessitat religiosa i social que s'ha de garantir i protegir-se a través de legislacions rigoroses i l'aplicació de les convencions internacionals al respecte.

Amb aquesta finalitat, l'Església Catòlica i Al-Azhar, a través de la cooperació conjunta, anuncien i prometen portar aquest Document a les autoritats, als líders influents, als homes de religió de tot el món, a les organitzacions regionals i internacionals competents, a les organitzacions de la societat civil, a les institucions religioses i als exponents del pensament; i participar en la difusió dels principis d'aquesta Declaració a tots els nivells regionals i internacionals, instant-los a convertir-los en polítiques, decisions, textos legislatius, plans d'estudi i materials de comunicació.

Al-Azhar i l'Església Catòlica demanen que aquest Document sigui objecte d'investigació i reflexió en totes les escoles, universitats i instituts d'educació i formació, perquè s'ajudi a crear noves generacions que portin el bé i la pau, i defensin en totes parts els drets dels oprimits i dels últims.

En conclusió, desitgem que:

aquesta Declaració sigui una invitació a la reconciliació i a la fraternitat entre tots els creients, fins i tot entre creients i no creients, i entre totes les persones de bona voluntat;

sigui una crida a tota consciència viva que repudia la violència aberrant i l'extremisme cec;

crida a qui estima els valors de la tolerància i la fraternitat, promoguts i encoratjats per les religions;

sigui un testimoni de la grandesa de la fe en Déu que uneix els cors dividits i eleva l'esperit humà;

sigui un símbol de l'abraçada entre Orient i Occident, entre el Nord i el Sud i entre tots els que creuen que Déu ens ha creat per conèixer-nos, per cooperar entre nosaltres i per a viure com germans que s'estimen.

Això és el que esperem i intentem realitzar per assolir una pau universal que gaudeixin totes les persones en aquesta vida.
 

Abu Dabi, 4 de febrer de 2019

Sa Santedat Papa Francesc         Gran Imam d’Al-Azhar Ahmad Al-Tayyib                                                                                          

Podeu consultar el document original aquí.