Àlex Masllorens
ESTATS D'OPINIÓ

Un repte ineludible

Hem pogut veure imatges ben recents de les primeres autoritats de l’Estat visitant la fàbrica de SEAT a Martorell i anunciant l’aposta pel cotxe elèctric, i el finançament amb fons europeus del desenvolupament del nou prototip de vehicle elèctric de l’empresa. Il·lustren prou bé la prioritat que la Unió Europea vol donar a aquest sector industrial i la necessitat que tenim aquí de potenciar la indústria. Simultàniament, s’estudia la possibilitat, sembla que força real, que a l’antiga Nissan s’hi instal·li un grup fabricant de bateries, decisió que podria salvar una part dels llocs de treball que ha deixat penjats la multinacional japonesa. Tot plegat, motiu d’esperança en un moment de decadència econòmica i industrial del nostre país.

Aquestes informacions han coincidit en el temps amb la publicació d’un rigorós estudi (un altre), liderat en aquest cas per ISGlobal des de Barcelona, amb dades de més de mil ciutats i àrees metropolitanes del nostre continent, on s’analitza la relació entre morts prematures i nivells de partícules de diòxid de nitrogen. La llista macabra de l’excés de morts per nivells elevats de diòxid de nitrogen l’encapçala Madrid, seguida d’Anvers, Torí i les àrees de París i Milà. Però al sisè i setè lloc ja hi trobem Barcelona i Mollet del Vallès. Com passa sovint, encapçalem rànquings de caràcter negatiu.

Segons els càlculs de l’estudi, en el qual hi han participat també l’Institut Suís de Salut Tropical i la Universitat d’Utrecht, si totes les ciutats europees complissin amb els nivells de partícules inferiors a 2,5 micres (PM 2,5) recomanats per l’OMS, Europa evitaria 51.213 morts cada any. Per fer-ho possible, cal reduir dràsticament el trànsit a l’interior de les urbs. Aquest és avui un debat candent. Es pot discutir el com, però ja difícilment algú amb un mínim de seny i amb responsabilitats públiques pot qüestionar-ne el per què. I ni tan sols la urgència d’adoptar mesures dràstiques en aquest terreny. Encara menys a les grans ciutats espanyoles, on es respira un dels aires més contaminats d’Europa. Quan són Londres o París els qui prenen mesures innovadores, ens sembla positiu i modern, però quan s’intenta fer aquí n’acusem els partidaris de voler anar contra els vehicles rodats i contra la indústria.

És obvi que hi ha molts interessos creats i que existeixen lobbies que molt legítimament pressionen a favor d’allò que consideren irrenunciable. Però a vegades també s’hi amaguen interessos ocults inconfessats. Ha passat en altres moments. Només cal recordar, per exemple, les pressions i la contrapropaganda de la indústria tabaquera quan es va començar a demostrar que aquest hàbit provoca malalties.

La bona notícia és que, com ha explicat el vicepresident de la Comissió Europea, Maros Sefcovic, Europa crearà uns 800.000 llocs de treball en els propers anys dins la cadena de valor del cotxe elèctric. En aquesta línia anava la informació que encapçala aquesta reflexió sobre SEAT i l’antiga fàbrica de Nissan. Ara la gran qüestió a resoldre serà com produir energia elèctrica de manera més neta i més eficient, perquè la previsió és que en 10 anys es pot duplicar el consum de la xarxa. I un altre element important sobre la taula: fomentar la investigació sobre l’hidrogen com a font d’energia neta i inexhaurible. Molta feina, doncs, al davant; però es tracta d’un repte ineludible.

 

Àlex Masllorens
Membre de Justícia i Pau Barcelona