Maria Martín Goula
ESTATS D'OPINIÓ

Una vegada més

Fa una mica de recança escriure sobre el racisme més bàsic i primari, perquè semblava que avui dia havíem de depurar fets concrets, més relacionats amb desmantellar actituds més escorredisses i pertanyents a un biaix inconscient, difícils de veure, relacionades amb costums desafortunats d'aquell "no ho havia vist mai des d'aquest punt de vista, gràcies!".

Malauradament, ara fa uns dies, en una escola de primària de Massachusetts, apareixia la paraula "Nigga" (nigger o negro) pintada en una de les portes exteriors -escric la paraula quasi amb lletra petita, perquè és tan insultant que molta gent no la vol ni dir, i fan servir l'eufemisme "N-word” (la paraula que comença amb N.). La paraula té els seus orígens al voltant de l'inici del segle XIX, i servia (serveix) per denominar de manera pejorativa i depreciativa les persones afroamericanes, les quals eren considerades inferiors, ignorants i esclaves.

El fet per se -generat des de l'odi o la ignorància, és indiferent- profunditza en un trauma que els afroamericans carreguen des de fa més de dos-cents anys i el context -una escola de nens de 5 a 10 anys- el fa més aberrant i ens fa veure que mentre les víctimes són particulars d'un grup, és gairebé impossible que el dolor no sigui de tots. Aquella escola podria ser qualsevol d'aquí Massachusetts o Catalunya: una escola on hi ha nens i nenes afroamericans, blancs, jueus, hindús, xinesos, musulmans, cristians... de totes les diversitats, religions i orígens. I, de sobte, part dels companys dels nostres fills i filles han d'entendre, com una gerra d'aigua freda, que les seves oportunitats es veuen limitades pel color de la seva pell, pel seu origen o religió i que hi ha gent que fins i tot els considera inferiors. Francament és un missatge molt punyent i trist per tenir a les escoles -o enlloc: és una càrrega difícil de suportar.

És dolorós pensar que aquella tarda en què la pintada va aparèixer en una escola, uns pares i unes mares van seure amb els seus fills i filles de cinc a deu anys a explicar que la seva relació amb el món exterior vindrà determinada pel color de la seva pell. Que les seves oportunitats vindran determinades per dos-cents anys de racisme, i que fins i tot la seva vida pot dependre de com aprenguin a relacionar-se amb el món exterior. I és que mentre uns pares i mares parlen d'oportunitats, altres preguen perquè el fill no tingui un mal encontre amb la policia, d’aquells on es dispara abans de preguntar. La brutalitat policial contra els homes joves afroamericans està àmpliament documentada. [1][2] 

La pintada no és un fet aïllat, esporàdic o inconseqüent, forma part d'una història en què de manera sistemàtica s'ha negat la humanitat i les oportunitats a un grup concret de persones. Les conseqüències d'aquest racisme són tangibles i quantificables. Aquests petits actes obren espais i per a alguns justifiquen atacs més horrorosos, com el recent d'Atlanta (contra asiàtics), els fets d’El Paso l'any passat (on l'objectiu eren hispans) i una llarga llista. I són quantificables, perquè la manca d'oportunitats, el "racial profiling” o jutjar les persones per la seva aparença ètnica deriven, per exemple, en una pitjor atenció sanitària. S'ha fet palès en les dades de la CDC (Center for Diseaes and Control Prevention,), que són clares quan nota quins grups han estat més afectats per la pandèmia de COVID-19 i per quines raons. 

Tots coneixem les "N-paraules," "N-frases fetes" i "N-normalitats" que corren pels nostres carrers. Qualsevol persona s'hauria de preocupar pel dolor que causen en aquelles persones que les reben: les víctimes són concretes, però quan entenem el mal que fan, el racisme és un atac a tots. Si les sabem i les reconeixem, és la nostra tasca interpel·lar-les, qüestionar-les i assenyalar-les perquè, personalment, dins de les escoles d’allà on visc, no vull que ningú s'hagi de preocupar més pel seu color de pell que per aprendre a llegir.

    
Maria Martín Goula 
Col·laboradora de Justícia i Pau

 

[1] Mapping Police Violence
[2] Police shootings database 2015-2021 - Washington Post