Editor
NOTÍCIES

Utopies reals: construint una nova economia centrada en les persones

El passat 12 d’abril de 2021 va celebrar-se aquesta sessió del cicle dels Dilluns dels Drets Humans amb la participació de Fabian Mohedano, Ricard Bellera, Alberto Tena i Pablo Scotto, moderats per la periodista Sandra Vicente.

La jornada va començar amb un recordatori per a l’Arcadi Oliveres.

Alberto Tena va defensar l’establiment d’una renda bàsica universal. La renda bàsica és un dret de la ciutadania. Es tracta d’un ingrés incondicional, individual i universal. Tena va rebatre els arguments d’aquells que afirmen que no es podria finançar. Va defensar que es pot finançar modificant l’IRPF establint un tipus del 49% i augmentant altres impostos. Per ell, la pregunta correcta no és “quin és el cost de la renda bàsica?” sinó “quin és el cost de no implementar una renda bàsica?”.

Fabian Mohedano va defensar la reducció de la jornada laboral com un dret de les persones. Aquesta reducció significa també una millor redistribució de la jornada laboral acompanyada d’una reforma horària. El temps de què disposa una persona per fer el que desitja és un element de salut i benestar. Una jornada laboral més reduïda permetria reduir l’atur, augmentar el temps destinat a la conciliació familiar, a la formació i al lleure per a tothom i, en especial, per a les dones. Va fer esment de les diferents propostes existents, com la jornada laboral de quatre dies, o la jornada laboral setmanal de 20 hores, o el 6 + 6 de Finlàndia, o la regulació horària per cercar quines són les millors hores per treballar seguint patrons de la neurociència o la cronobiologia.

Pablo Scotto va proposar establir un nou model de relacions laborals per aconseguir la democratització de les empreses. Va explicar que el treball assalariat està basat en condicions asimètriques i que les decisions laborals es prenen jeràrquicament. Va proposar que les decisions empresarials s’haurien d’adoptar democràticament, per això va defensar que els treballadors tinguin part en el capital de l’empresa. Això comporta una cogestió i una responsabilitat compartida. En aquest sentit s’haurien de promoure figures com les cooperatives. També va defensar que els fons europeus Next Generation no vagin a parar a empreses cotitzades i va proposar que es destinin a empreses que promoguin la democratització empresarial.

Ricard Bellera va exposar la necessitat d’instaurar una fiscalitat justa, ambiental i solidària, que hauria de fonamentar-se en 10 eixos: 1 Modificar l’Impost sobre el patrimoni i l’Impost sobre successions i donacions posant límit a les bonificacions i eliminant la competència entre territoris. 2 Modificar l’Impost de societats per fer que les grans empreses paguin realment el que els pertoca, eliminant el greuge comparatiu que pateixen les pimes. 3 Augmentar la progressivitat de l’IRPF i gravar més els rendiments del capital. 4 Posar un IVA al 0% per a productes sanitaris i d’higiene femenina i reduir l’IVA al 10% pels productes de necessitat. 5 Crear una taxa COVID per a les empreses que estan tenint grans beneficis. 6 Establir un impost sobre els dipòsits de les entitats de crèdit. 7 Instaurar la “taxa google” a l’economia digital i la “taxa tobin” per a les transaccions financeres. 8 Prohibir donar ajuts públics a empreses situades o vinculades a societats de paradisos fiscals. 9 Reduir els beneficis fiscals de les grans empreses; i 10 Promoure una fiscalitat verda, mitjançant taxes o impostos als plàstics, hidrocarburs i sector aeri.

Finalment es va obrir el torn de preguntes. De les preguntes formulades i les respostes donades es va posar de manifest la importància i el lligam existent entre les mesures proposades pels quatre ponents per aconseguir una economia centrada en les persones.
 

Joan Maria Raduà
Membre de l'eix de Drets Humans

 

 

Acte Utopies Reals