Rosa Maria Barber
NOTÍCIES

[#VeusCovid19] Com vivim la pandèmia de la Covid-19 a Ciutat Meridiana?

Comparteixo la meva experiència des de Ciutat Meridiana (Nou Barris) de Barcelona, on vivim amb la M. Eugènia i la M. Teresa, amb relació - ara, virtual- amb moltes persones i famílies d'aquest barri i de Santa Coloma de Gramenet, on he viscut i treballat durant molts anys, i també amb les nostres famílies i comunitats de Germanetes de diversos països, perquè el nostre cor i la Covid-19 han trencat tots els límits i ens han llançat a viure en clau universal.

Apreciem enormement la contribució idònia i profunda de moltes persones i entitats amigues, que ens ofereixen material per a l'oració, la formació/informació i l'anàlisi de la realitat, en aquests temps de Pasqua, de pandèmia i de greu crisi econòmica, que estan forjant en nosaltres opinions i criteris més objectius que a través dels mitjans de comunicació oficials.

Més que mai experimentem que la condició humana és precària i plena d'incerteses, que no coneixem gairebé res del coronavirus. Aprenem que la incertesa i la fragilitat no són només conceptes teòrics, sinó que defineixen les nostres vides i el nostre món. Per això volem aprendre la "resiliència", capacitat humana per assumir amb flexibilitat situacions límit i sobreposar-s'hi. Actitud clau per al futur personal de les ciutats i pobles i del món (Nacions Unides, hàbitat. Programa de Ciutats Resilients).

Ens hem traçat un pla senzill de vida per a l'època de confinament, en el qual la pregària personal i la comunitària tenen un lloc important, unides a tot el món, on tantes persones pateixen i moren de la pandèmia per la virulència i rapidesa de contagi del virus, per falta de previsió i mitjans de protecció, o per les retallades del sistema sanitari i, en molts països, per la manca absoluta de protecció i mitjans bàsics. Compartim els sentiments d'A. Fage, fundadora: Pateixo amb el sofriment dels altres, perquè ens afecta molt aquest immens impacte global.

"els esforços i mitjans per afrontar la malaltia i la crisi s'han de distribuir equitativament, prioritzant els que menys tenen i més pateixen"

Juntament amb altres, vetllem perquè les propostes d'acció de diversos sectors parteixin de l'evidència que aquest món és desigual i que els esforços i mitjans per afrontar la malaltia i la crisi s'han de distribuir equitativament, prioritzant els que menys tenen i més pateixen.

Agraïm profundament el treball i entrega de totes les persones que treballen en els hospitals, residències, centres de salut, etc. per assistir, cuidar, acompanyar la mort o celebrar el comiat dels qui es restableixen. I també del personal que fa possible la continuïtat de la vida de la població. Igualment és formidable veure tants voluntaris/es cobrint necessitats bàsiques... En tenim exemples en les nostres famílies! I no parlem de la continuïtat de treball, creativitat i adequació dels moviments socials, plataformes, ateneus populars, xarxes solidàries de tants de barris, pobles i ciutats!

I a nosaltres, confinades, se'ns fan curts els dies per acompanyar tantes persones del barri, d'altres que pateixen carències, malalties greus, depressions, soledat, vellesa...Tot en l'àmbit telemàtic. Constatem que les relacions esdevenen més vitals, existencials, properes. L'escolta atenta suscita comunió, plorem i riem, recordem i agraïm el patiment i les joies, i el silenci esdevé pregària, esperança, amistat... I seguim atentes les nostres famílies.

Divulguem les informacions que l'AV del nostre barri ha organitzat via telegram i whatsapp pel que fa a lloguers, hipoteques, alimentació, llum, aigua, preinscripció escolar, colònies d'estiu, informació jurídica, etc. I a Torre Baró formem part d'un grup de Whatsapp que té molt d'èxit. La comunicació flueix!

Ens dol i ens indigna la situació de tantes persones i famílies migrants o que cerquen refugi, amuntegades als camps o darrere de les concertines de les fronteres de l'Europa fortalesa. Segons FundiPau, es tracta de 68.700.000 persones! O quan la TV ens mostra els horrors de la tortura a centenars de joves "de les bandes" d'El Salvador, resultat dels governs dictatorials. O les fabel·les del Brasil de Bolsonaro, on el coronavirus fa estralls. I els horrors a Xile coratjosa, amb el president Piñera... I les guerres continuen... juntament amb el comerç d'armes!

I què dir de la despietada deixadesa sanitària i el racisme del govern dels EUA, que provoca immenses onades de protesta en tots els seus estats i fora. I també constatem amb horror la terrible paradoxa dels qui s'enriqueixen amb la pandèmia i la crisi!

La situació a Síria, Iemen, Turquia, Palestina, Líban i un llarg etcètera clama al cel!

També ens preocupen i fereixen les condicions de vida de tantes persones i famílies d'aquí i de països d'Àfrica i d'Amèrica del Sud, sense papers, sense treball, sense futur, sempre amb el risc de ser "aturades", detingudes, desallotjades, encara que durant l'estat d'alarma els governs ho prohibeixen, retardant el pagament d'hipoteques i lloguers.

"La Covid-19 ens fa més conscients dels interessos dels qui retallen el que és públic."

La Covid-19 ens fa més conscients dels interessos dels qui retallen el que és públic. Quan hi ha seriosos problemes d'abast global es fa evident la necessitat de gaudir d'un bon sistema públic. Desmantellar-lo (sanitat, habitatge, educació, pensions, benestar, etc.) significa deixar-nos literalment a la intempèrie. I som moltes i molts els qui, quan la vida es normalitzi, estem disposats a defensar el que és públic de mil maneres.

Amb totes i tots els qui per una raó o una altra estan patint, amb tantes persones i entitats solidàries que fan una tasca imprescindible, celebrem l'Eucaristia mitjançant la TV. I escolten les paraules del Papa Francesc, que ens recorda la predilecció de Déu pels pobres, la incompatibilitat de servir Déu i els diners, i que tots som pecadors/es, ens convida a la confiança i a la relació familiar amb Déu, com E. Pernet, fundador, i ens urgeix a l'atenció i cura de la Casa Comuna (Cf. Laudato si' i Sínode Panamazònic).

Tenim la convicció i el desig que tant de sofriment, tanta incertesa, han de remoure les nostres entranyes humanes per decidir plegades i plegats adoptar un altre estil de vida, amb tot el que comporta: senzillesa, sobrietat, goig, tendresa, cures, acompanyament, solidaritat... per cuidar urgentment la Casa Comuna, a fi que hi hagi VIDA POSSIBLE per a tot-hom i tota dona, avui i per als nostres descendents.

Sí, es tracta de transformar la societat que ens ha portat a aquest extrem en una altra en la qual tota persona tingui cabuda, on siguin realitat la justícia, la pau i el respecte de la mare terra i en la qual la persona sempre estigui en el centre, molt per damunt dels diners i del poder.
 

3 de juny de 2020,Ciutat Meridiana

Rosa Maria Barber
Germaneta de l'Assumpció
 

Fotografia: Vista d'una vessant muntanyenca i dels blocs d'habitatges de Ciutat Meridiana des de l'oratori del nostre apartament.