Aquest any 2021 ens han deixat quatre grans membres de Justícia i Pau, veritables referents per sempre: Arcadi Oliveres, Pere Camps, Xavier Manté i Domènec Cucurella.

Dels dos primers n’hem fet sobradament ressò, també nel nostre web (vegeu aquí i aquí).

Però crec que és just i necessari deixar constància del llegat dels altres dos companys i amics també recentment traspassats. En ambdós casos, vam tenir ocasió de reconèixer-los en vida la seva trajectòria amb un senzill homenatge durant la festa anual dels amics de Justícia i Pau de l’any 2016.

Xavier Manté (1935-2021)

El 20 de març, pocs dies abans de la mort del nostre expresident Arcadi Oliveres, ens va deixar Xavier Manté, mataroní, un dels fundadors i membre destacat de la Comissió de Justícia i Pau del Maresme.

Home creient, vinculat a la Parròquia de Sant Josep de Mataró i influït pels corrents del cristianisme renovador, la seva fe el portà a un ferm compromís amb la justícia social, la solidaritat i la pau: una “fe en sortida”, en termes del Papa Francesc. Per això, des de ben jove i durant tota la seva vida, va ser un treballador incansable al servei de múltiples causes: la cooperació al desenvolupament i el comerç just, el diàleg interreligiós, la integració social dels col·lectius immigrats a la ciutat o la protecció del medi ambient.

Enginyer de formació, el seu esperit de servei el va dur a treballar al Camerun, encara que en va tornar al cap de poc perquè allà no hi trobava el seu lloc. Després d’uns anys dedicat a la producció de maquinària ramadera, va passar a ser el Cap de Serveis de l’Ajuntament de Mataró. Des d’allà va impulsar la creació de la planta de tractament de residus de la ciutat i la planta depuradora, en les quals posteriorment va treballar com a cap de medi ambient.

En paral·lel, el seu activisme el portà a implicar-se en nombroses iniciatives del context de la transició a la democràcia: la creació del setmanari de debat El Maresme, l’impuls de la primera escola laica i catalana de la ciutat, L’Anxaneta, o la militància política, primer en el col·lectiu de Cristians Catalans, després en el Partit dels Socialistes de Catalunya. No obstant això, no va tenir interès en la política institucional, perquè preferia l’activisme de la societat.

L’any 1988 va ser un dels fundadors del Grup Tercer Món, sorgit de la Parròquia de Sant Josep, dedicat a la sensibilització sobre la situació dels països empobrits i a la promoció de la cooperació. Una de les accions més destacades del Grup, en la qual es va implicar especialment, va ser un projecte d’alfabetització de dones a la regió de Chiapas (Mèxic). L’any 1997, l’entitat va guanyar el concurs per a la gestió de l’edifici històric de La Peixateria, en el qual es va establir el Centre de Cooperació de Solidaritat La Peixateria, format per la Botiga Solidària de Comerç Just i la cafeteria La Selva, des del qual s’han impulsat innombrables activitats de denúncia i divulgació.

L’any 2000, en Xavier, juntament amb la Maria Dolors Fernández i altres persones, van promoure la creació de la comissió Justícia i Pau del Maresme. Una de les activitats principals de la comissió des del principi ha estat la d’ajudar a la integració dels col·lectius nouvinguts a Mataró de fe musulmana. Arran de les tensions veïnals suscitades als inicis dels 2000 per l’obertura de mesquites, la comissió va impulsar una xarxa de cooperació i diàleg entre les comunitats musulmanes i cristianes. Un dels molts fruits d’aquest treball ha estat la institució d’una trobada anual de pregària interreligiosa per la pau, cada mes de gener, que se celebra en el lloc batejat com a Racó de la Pau, en el Nou Parc Central, amb la col·laboració de molt diversos col·lectius. Allà, els promotors de la trobada, Justícia i Pau, l’associació cultural musulmana Al-Ouahda i l’Ajuntament, van plantar una olivera com a signe de la pau i germanor dels mataronins per damunt del seus orígens i cultures.

En Xavier, a través d’una generosa dedicació, va forjar grans amistats amb dirigents de les comunitats musulmanes, on ha estat una persona molt estimada. Recordo perfectament com explicava el sentit d’aquesta tasca: esmerçar molt de temps a la trobada i al diàleg és el gran camí per teixir veritables relacions d’amistat i cooperació intercultural.

A més de la seva gran implicació en la comissió del Maresme, en Xavier ha estat un participant actiu i fidels en les activitats de Justícia i Pau de Catalunya, aportant la seva experiència i lucidesa.

Gran amant de la natura, un altre gran àmbit de la seva trajectòria va ser la promoció del medi ambient, sobretot des del reciclatge, la gestió de residus i el consum responsable.

Els qui el coneixen bé, el defineixen com una persona d’acció i molt treballadora, d’esperit crític i independent, i amb una gran tenacitat i una enorme capacitat de mobilitzar altres persones en favor de les causes que promovia. Amb tot, recorden que estimava amb passió la seva família, que era sempre prioritat.

El diumenge 18 d’abril, el Grup Tercer Món i Justícia i Pau del Maresme van organitzar un acte de record en el Racó de la Pau.

Domènec Cucurella (1931-2021)

El 5 de setembre moria també, a causa de complicacions derivades de la Covid-19, Domènec Cucurella, després d’una llarguíssima vida compromesa amb la justícia social i els drets humans. Domènec va ser un dels fundadors, l’any 1988, de la comissió de Justícia i Pau de Manresa i n’era el president des de 1995.

En Domènec tingué una vida molt intensa i amb molts revolts. Nascut a Manresa l’agost de 1931, inicià estudis d’enginyer a Terrassa, però l’octubre de 1950 va ingressar a la Companyia de Jesús. Inicialment estudià al noviciat de Veruela (Saragossa), fins que passà a estudiar Humanitats i Filosofia al seminari de Sant Cugat entre 1954 i 1957. Posteriorment fou destinat com a missioner a Paraguai, fins que el 1960 va tornar per completar els estudis al seminari de Granada. Allà va ser ordenat prevere l’any 1963.

El 1964 tornà al Paraguai, on exercí com a sacerdot i professor, principalment a la capital Asunción, amb una dedicació especial als barris desafavorits i a la presó. En el context de la dictadura militar del General Stroessner i la persecució de la dissidència, és informat que les seves activitats són mal vistes pel govern i que es troba en perill. Aquest fet, i també les tensions eclesials, propicien que abandoni la companyia de Jesús i marxi a Buenos Aires. Allà es casà i tingué dues filles, i es dedicà a treballar a la redacció del diari Clarín. Però noves amenaces de mort i la fi del seu matrimoni van portar-lo a la decisió de tornar a Catalunya amb les seves filles. Ja a Manresa, inicià una nova vida, i es va dedicar a la docència, a l’Institut Lacetània, fins a la seva jubilació.

Des d’aleshores, va viure un intens compromís social a la seva ciutat fins al final de la vida. A més de la intensa tasca realitzada com a membre de Justícia i Pau, en Domènec va participar en múltiples entitats i espais cívics, com ara la creació de la Coordinadora de Solidaritat o el Consell Municipal de Solidaritat, les acampades pel 0,7%, l’Agenda Llatinoamericana, el comerç just, la Campanya per l’Abolició del Deute Extern, l’Objecció Fiscal, la Plataforma Bages Aturem la Guerra, l’Associació Araguaia, l’Associació Inshuti...

Els darrers anys, tot i la seva edat, es va implicar també com a voluntari a la presó de Lledoners, dins del Programa de voluntariat penitenciari de Justícia i Pau. Reprenia així un servei que ja havia desenvolupat al Paraguai en la seva joventut.

Les persones que han tractat en Domènec destaquen amb admiració les seves profundes conviccions, la seva coherència, el seu tarannà reflexiu, humil i discret, la seva bonhomia, cordialitat, capacitat conciliadora i d’entesa, i també la seva fidel i incombustible presència en tantes iniciatives i durant tants anys. A mi personalment m’impressionava com, malgrat la seva edat, es feia encara present activament en les diferents trobades o reunions de treball de Justícia i Pau de Catalunya.

El passat dia 10 de desembre, l’Ajuntament de Manresa li va concedir, a títol pòstum, la medalla a la solidaritat, en un acte molt emotiu on es va expressar la gran estimació de la ciutat. L’any 2013 havia rebut també el II Premi Santi Vidal que atorga Creu Roja de Manresa.

***

Xavier Manté i Domènec Cucurella han estat dos autèntics mestres que han creat escola en el seu entorn. Dos testimonis de com la fe cristiana és capaç d’engendrar una apassionada vocació de servei, una vocació sense límit d’edat, capaç de contribuir a crear una societat més justa i més humana.

Eduard Ibáñez
Membre de Justícia i Pau Barcelona