Article de Dolors Ramírez, metge especialista en medicina preventiva i membre de Justícia i Pau.

En la situació actual costa parar-se a pensar i posar un xic de seny. La urgència de la situació i el desbordament fan que potser no estiguem del tot encertats en el que diem, així que tota opinió s'ha de valorar en el context del que estem vivint i en el d'aquell o aquella que la dóna.

Així com la grip aviària KH5N1 o el SARS, amb el permís de l'Ebola o el Zika, van fer témer la possibilitat d'una pandèmia, la detecció dels primers casos del Covid-19 a Wuhan no feien pensar en la situació actual. Ara molts diuen que ja havien avisat, però aquest és un discurs fàcil que pot ser molt tòxic i que no aporta gens a la resolució de la situació que vivim.

Dècaleg de Josep Maria Fisa, conciliari de Justícia i Pau

Primer. Les coses que passen i que ens passen, sempre tenen una causa o, si més no, tenen possibles lectures de per què passen. Personalment, crec que és un avís d'abast global. Avís que ens ha de fer pensar que no estem fent les coses bé a nivell global i local.

Segon. La pausa obligatòria, que ens ha caigut a sobre, és com aquella frase, no sé si pedagògica, però prou efectiva que diu: "nen, al racó de pensar", després de moltes amonestacions i de molts arguments rebutjats per la criatura.

En Xavier Vallès, epidemòleg i microbiòleg, i membre de Justícia i Pau Barcelona, ens fa arribar aquest article des de la República Centreafricana.

L'arribada del Covid-19 al mal anomenat Vell Continent em va sorprendre a la República Centreafricana. Es fa ben estrany contemplar des del cor de l'Àfrica una epidèmia a Europa, quan la situació acostuma a ser inversa. Aquest distanciament em va suscitar algunes reflexions. Primer de tot, vaig parar atenció a la disposició psicològica que s'ha anat manifestant a mesura que la cosa ha agafat força. Al principi vivia en un escepticisme prudent respecte a l'epidèmia, un fenomen més que em queia lluny, però en el moment en què la infecció podia tocar a gent que conec bé, estimo i en aquells moments estava distant, aleshores el coronavirus ha esdevingut una mena d'incòmode convidat, inquietant, que sé que pot arrabassar la vida d'alguns dels meus parents de més edat.

Com viuen la relació entre la pau i la fe o espiritualitat les dones de tradicions religioses o conviccions diverses? Amb el propòsit de donar a conèixer la realitat i les experiències de les dones com a agents de pau, des de la pertinença a diferents confessions religioses, el passat 19 d’octubre es va celebrar la jornada “Dones, religions i pau” a la Casa Golferichs de Barcelona, amb l’assistència d’una quarantena de persones.

Organitzada per la Xarxa Interreligiosa per la Pau (XIP) i sota l’impuls de Justícia i Pau, la jornada va donar fruit a un manifest que ara fem públic i que es pot consultar i descarregar fent clic aquí.