Rafael Allepuz
ESTATS D'OPINIÓ

Amb la pandèmia augmenten les desigualtats: més del mateix? 

La desigualtat en la nostra societat és conseqüència d'un procés en el qual l'ordre econòmic i social potencia la distinció de grups socials. En les últimes dècades hem experimentant que la nostra societat s'està polaritzant cada vegada més, de manera que amb el pas del temps hi ha un distanciament més sòlid entre la població amb recursos suficients i sobrants i la més pobra, amb una major estretor entre la classe social mitjana. D'aquesta manera, els rics són cada vegada més rics i els pobres cada vegada més pobres. És així com el distanciament es consolida i es cronifica. 

La societat està dividida en grups difícilment connexos. Un de minoritari i opulent, sobre el 20% del total de la població, que gairebé no intercanvia amb el 80% restant i que constitueix la societat majoritària. Tots dos viuen i es regeixen per normes i codis de conducta diferents. Hi ha estudis i informes que destaquen que en la societat majoritària hi ha dos segments, el de la població insegura, que pot arribar a representar un terç de la població total, i l'exclosa. Així és com podem destacar dos tipus de desigualtats respecte al grup més ric, les que es caracteritzen per la pobresa i exclusió social i que pateixen les persones que viuen en una societat paral·lela i ignorada, i les que protagonitzen les persones insegures que encara tenen un paper útil per al sistema i que serveixen per al manteniment de les estructures i les institucions pròpies del mateix sistema. 

Amb aquest panorama apareix la pandèmia de la COVID-19, que provoca uns efectes econòmics molt greus. Quan encara no ens havíem recuperat de la crisi econòmica de l'any 2008, els estralls de la pandèmia posen de manifest les desigualtats econòmiques i les intensifiquen. 

Recentment ha aparegut un nou informe d'Oxfam Intermón que ens escandalitza. Amb una caiguda del PIB de l'11,4% durant l'any 2020 a Espanya i un increment de la desocupació, que arriba al 17%, s'incrementa la pobresa relativa amb un milió de persones més per sota de la línia de pobresa, que arriba a 10,9 milions de persones. Però ens adverteixen que l'impacte no ha estat igual per a totes les persones perquè els 24.000 milionaris espanyols, que el 18 de març de 2020 identificava la revista Forbes amb una riquesa total conjunta de 97.100 milions de dòlars, nou mesos després eren 26.000 i la seva riquesa augmentava en 33.900 milions de dòlars i arribava als 131.000 milions. Aquesta realitat contrasta amb la de milions de persones que han vist disminuir els seus ingressos com a resultat de la pèrdua dels seus llocs de treball o els seus negocis i que es veuen abocades a la pobresa. 

Resulta molt inquietant i preocupant observar com, malgrat tot, els milionaris espanyols veuen créixer el valor del seu patrimoni. 

El VIII Informe Foessa afirma que, si la desigualtat no és fruit de la naturalesa sinó que és fruit d’una construcció social, compta molt la conducta de totes les persones. Així, doncs, la població que es troba en desavantatge només podrà superar la seva situació amb l’esforç de tothom, per la qual cosa entre totes i tots haurem de generar les oportunitats per al seu avenç i progrés personal. Tot un repte! 

El que és evident és que les dades parlem per si soles. Si seguim així, això no hi ha qui ho aturi: més del mateix? 

 

Rafael Allepuz
Membre de Justícia i Pau de Lleida