Marta Guerra Pintado
NOTÍCIES

La COVID-19, una de les causes de la disminució de penes de mort el 2020

Aquest mes d’abril s’ha publicat l’informe “Condenas a muerte y ejecuciones 2020” elaborat per Amnistía Internacional. Aquest informe, que es publica anualment, es basa en la representació de dades sobre l’aplicació judicial de la pena de mort a través de fonts com les xifres oficials estatals, sentències, testimonis, mitjans de comunicació i organitzacions civils.

En 2020, Amnístia Internacional va registrar un total de 483 execucions de mort a 18 països diferents, que afortunadament representen una minoria del conjunt global d’estats. És el número més baix d’execucions registrades per aquesta organització durant els últims 10 anys. La tendència mundial és decreixent des de l'any 2016 i si comparem les dades de 2020 i 2019 podem detectar una disminució d'un 26% en el nombre d'execucions de penes de mort. Les principals causes es deuen a la pandèmia de la COVID-19 i a la reducció significativa de penes al Txad i Aràbia Saudita. No obstant això, i segons consta en l’informe, la crueltat en elles ha augmentat.

A aquest fet se li ha d’afegir que durant el 2020 l'Estat de Colorado (Estats Units), el Txad, Kazakhstan i Barbados van derogar la pena de mort en el seu territori.

Segons l'Amnistía Internacional (2020), els països que han executat més condemnes de mort l'any 2020 han estat la Xina, Iran, Egipte i Iraq. Pel que fa als mètodes d'execució, són de 5 tipus: injecció letal, armes de foc, penjament, decapitació i electrocució.

És important fer esment també de la dificultat d'avaluació estadística arrel de la no comunicació de la informació per part de països com Malàisia, Nigèria i Sri Lanka o països com la Xina i Vietnam que tenen penes de mort classificades com a secret d'Estat. A més, països Laos o Corea del Nord proporcionen escassa informació sobre les penes de mort.

En relació amb l’estat espanyol, la pena de mort va ser abolida amb la Constitució de 1978, però s'exceptuava en temps de guerra per la legislació militar. El 1995 es va abolir definitivament, inclús en temps de guerra, de la legislació militar. En canvi, a la Constitució Espanyola segueix vigent fer ús de la pena de mort en temps de guerra en l'art. 15, tot i que, en cas d'imposar-se la pena de mort, s'estaria trencant el Segon Protocol del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics destinat a abolir la pena de mort adoptat per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 15 de desembre de 1989. (Amnistía Internacional, 1995)

Si parlem de drets humans, la pena d'execució de mort no només viola el dret a la vida (article 3) i el dret a no ser sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants (article 5) inclosos a la Declaració Universal de Drets Humans (1948). Aquestes condemnes també violen drets de persones que es troben en una situació de vulnerabilitat especial, com és la infància i les persones amb diversitat funcional. Segons les dades d’Aministía Internacional, durant el 2020 es van registrar tres execucions a menors d’edat a l’Iran i diverses condemnes a penes de mort a persones amb discapacitat intel·lectual o psicosocial als Estats Units, el Japó, a les Maldives i a Pakistan. Aquestes últimes, persones que eren incapaces de comprendre racionalment la seva pena, els motius i les seves conseqüències. Així mateix, totes les persones acusades d’un delicte tenen el dret que se’ls hi asseguri totes les garanties necessàries per a la seva defensa (article 11), però en l’informe es posa en relleu com diverses persones condemnades a mort no han tingut dret a un judici just en països com l'Aràbia Saudita, Bahrain, Bangladesh, Egipte, l'Iraq, l'Iran, Malàisia, el Pakistan, Singapur, Vietnam i Iemen.

Per últim, segons nombrosos estudis, aquest tipus de pena no dissuadeix del crim, només té una funció d’incapacitació sobre els individus, en conseqüència, no és eficaç per lluitar contra la delinqüència. L’estudi realitzat per l’ONU (2002) sobre els índexs d’homicidis i la pena de mort, demostra que la pena de mort no té major efecte dissuasiu que la cadena perpètua (citat per Amnístia Internacional, 2007). Igualment, es pateix el risc d’executar una condemna de mort a una persona innocent amb una mesura irreversible que tampoc serà eficaç per actuar en la seva reincidència delictiva en el cas que fos culpable.

 

Marta Guerra Pintado
Estudiant de Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció a la Universitat Pompeu Fabra

 

 

Bibliografia:
- Amnistía Internacional (1995). La pena de muerte y su abolición en España. Los libros de la Catarata. Madrid